Tanqueu els ulls i imagineu-vos un paisatge que no veieu però sí que sentiu. Sou al camp o a la ciutat? És estiu, primavera, hivern o tardor? Matí o nit? Us proposem una passejada amb les orelles ben obertes per descobrir el nostre entorn natural i humà a través dels sons i les músiques que neixen d’aquests sons.

Músiques d’arrel, moltes d’elles redescobertes per a l’ocasió i interpretades des d’una òptica contemporània de la mà de cinc músics que beuen tan del món tradicional com de la música més actual.

APLEC

Arnau Obiols. Gravació de camp, trompeta, acordió diatònic, saxo baríton, tabal, pandero quadrat i veus.

EL NOSTRE GALL

Cançó tradicional. Arranjament per a veus.

El nostre gall és cantador;
canta de dia, canta de dia,
canta de dia i a la nit no.

COBLES (DE CASTELLCIUTAT)

Cançó tradicional. Arranjament per a piano, trompeta, saxo baríton, bateria i veu.
COREOGRAFIA

I aquí dalt de la muntanya
la cucut hi ha cantat.
Quan les cabres faran llana,
nosaltres farem bondat.

La perdiu canta a l’aubaga,
lo perdigot al solà,
la perdiu n’està tristeta
perquè no pot festejar.

Si algun dia et pensaves
que tot el món era pla,
i ara has vingut a conèixer
que algunes costes hi ha.

QUEC-QUEREC-QUEC

Cançó tradicional. Arranjament per a veus, canya esquerdada, ampolla d’anís, tabal, flabiol i bateria.

Quec-querec-quec Maria.
Ouec-querec-quec bon dia.
Quec-querec-quec preguntaré.
Quecquerec-quec et respondré.
Quec-querec-quec vols venir a fira?
Quec-querec-quec què hi menaria?
Quec-querec-quec mena-hi lo gat.
Quec-querec-quec me l’han robat.
Quec-querec-quec qui ho ha fet?
Quec-querec-quec unes donotes.
Quec-querec-quec com són?
Quec-querec-quec altes i grosses.
Quec-querec-quec d’on són?
Quec-querec-quec de vora el mar.
Quec-querec-quec què hi fan?
Quec-querec-quec fan seda.
Quec-querec-quec de quin color?
Quec-querec-quec de mala mena.
Quec-querec-quec en fan de blanca.
Quec-querec-quec en fan de negra.

MAR

Improvisació a partir de les gravacions de camp de Pep Pascual.
Solo de Pep Pascual: caragols de mar.

LA PLOMA DE PERDIU

Cançó tradicional. Arranjament per a tenora, sintetitzador, bateria i veus.

Si n’hi havia tres ninetes
lumberbigudí, bigudon, dondeta,
lumberbigudí, bigudeta, don,
que totes tres brodaven seda,
lumberbigudí, lumberbigudon,
lumberbigudí, bigudeta, don.
Lo fill del rei s’hi passejava,
ja els en demana un bri de seda.
-Què en voleu fer del bri de seda?
-El vull per fer una llaçadeta.
-Per què en voleu la llaçadeta?
-Per agafar una perdiueta.
-Per què en voleu la perdiueta?
-Per arrancar-li una plometa.
-Què en voleu fer de la plometa?
-Hi vull escriure una carteta.
-Què en voleu fer de la carteta?
-Vull enviar-la a l’amoreta.
-Què en voleu fer de l’amoreta?
-Vull fer-li una abraçadeta.

ADÉU VILA DE RIPOLL

Cançó tradicional.
Arranjament per a trompeta, guitarra elèctrica, acordió diatònic, bateria, clarinet baix i serra.

RAMAT

Improvisació a partir de les gravacions de camp d’Arnau Obiols.
Solo d’Arnau Obiols: rabequet i veu.

SI EN TENIA UNS ESCLOPS NOUS

Cançó tradicional. Arranjament per a trompeta amb sordina, acordió diatònic, canya esquerdada, trico-traco, tabal, esclops, cascavells, petxines, mans i veus.

Si en tenia uns esclops nous (bis)
me n’airia a guardar bous,
que lententí garringué garringaire,
la garringué, la descendent,
que lententà garringau garringà.

De bous no en som guardat mai (bis)
solia guardar moltons,
que lententí garringué garringaire,
la garringué, la descendent,
que lententà garringau garringà.

I els llops se’ls han menjat tots (bis)
I pastora, on éreu vós?
que lententí garringué garringaire,
la garringué, la descendent,
que lententà garringau garringà.

I jo n’era amb els pastors (bis)
qu en brodava mocadors,
que lententí garringué garringaire,
la garringué, la descendent,
que lententà garringau garringà.

I un per mi i un per vós
i un altre pel meu hermós,
perquè n’era tan bavós,
que lententí garringué garringaire,
la garringué, la descendent,
que lententà garringau garringà.

LO ROSSINYOL

Cançó tradicional. Arranjament per a sintetitzadors, guitarra clàssica, reclams ocells, bateria i veus.

Lo rossinyol no pot cantar siguent tot sol,
siguent tot sol, siguent tot sol.ma

Lo rossinyol no pot cantar que no’n siguen dos;
de dos a un de un tot sol,
com cantarà, lo rossinyol siguent tot sol, siguent tot sol.

Lo rossinyol no pot cantar que no’n siguen tres;
de tres a dos, de dos a un de un tot sol,
com cantarà, lo rossinyol siguent tot sol, siguent tot sol.

(Fins a deu).

NIT

Improvisació a partir de les gravacions de camp d’Arnau Obiols.
Solo d’Alba Careta: trompeta amb sordina

NIT SERENA

Cançó tradicional. Arranjament per a trompeta, sintetitzador, acordió diatònic, bateria, reclams i veu.

Fresques són les matinades
de serena de la nit,
de serena de la nit.

No és en cap aubaga no,
ni tampoc terra solana,
sinó a la vora d’un riu,
riu d’aigua que baixava.

Fresques són les matinades
quan la lluna fa el tomb,
quan la lluna fa el tomb.

No és en cap aubaga no,
ni tampoc terra solana,
sinó a la vora d’un riu,
riu d’aigua que baixava.

ELS TRES DALLAIRES

Cançó tradicional. Arranjament per a trompeta, guitarra elèctrica, acordió diatònic, clarinet, saxo baríton i bateria.
COREOGRAFIA

PRIMAVERA

Poema Dolça esclavitud, Pau Riba (del disc Amarga crisi).
Solo de Carles Belda: veu.

INTRO MOIXONS

Música de Xesco Boix. Basada en Què diuen els ocells de Jacint Verdaguer.
Solo de Pep Pascual: veu.

MOIXONS (MIMOLOGISMES CATALANS)

Arnau Obiols. Veus, tabal i mans.

Tots:
Intro / Oreneta: Lleva’t, lleva’t, llevat dematí, que l’aigua baixa clara i el sol vol eixir. I tu encara ets al lliiiit!?
Tall / Oriol: Revivadéu! Són bones les cireres, Nicolau?
Coda / Rossinyol: La mestressa té el cul tou; el cul tou, tou, tou, tou, té la mestressa!

Tema:
Mallerenga car. / Tintipella: Tin-ti Pere, Tin-ti Pere, Tin-ti fort! Tot estiu, tot estiu!”
Perdiu: Catxec, catxec, catxec, cel blau i terra sec!
Parldal: Jau, jau! gira’t i jau!
Gaig: Goita a baix! goita a baix!
Tórtora: Ruc-ruuuc-ruc!

NEU

Improvisació a partir de les gravacions de camp d’Arnau Obiols.
Solo de Juliane Heinemann: guitarra elèctrica.

SON, SON, VINE, VINE

Cançó tradicional. Arranjament per a guitarra elèctrica, sintetitzador, bateria i veus.

Son, son, vine, vine,
vine als ulls de la Marcel·lina.
Son, son;
son, son;
soneta vine.

La son, son se n’és anada,
Se n’és anada sota la flassada.
Son, son;
son, son;
soneta vine.

Demà dematí,
serà aquí a sota aquest coixí.
Son, son;
son, son;
soneta vine.

COBLES DE RONDA

Cançó tradicional. Arranjament per a sintetitzador, acordió diatònic, tenora, canya esquerdada, pandereta, mans, veus i gravacions de camp de la Fonoteca de Catalunya.

Florida clavellinera
treu lo cap al finestró,
que te’n vull llegir una carta
amb la teua resplendor.

Moraduix truca a la porta
clavellina baixa a obrir;
per l’amor de moraduix
clavellina va morir.

Si jo fossa orandeta,
orandeta de l’estiu,
en el llit que tu hi dormes
hi aniria a fer lo niu.

Quines finestres més altes
sempre amb admiradors;
per fora hi corren els aires
i per dintre els meus amor.
–
Amoretes n’haig sembrades
en el mes de juliol;
les haig sembrat clarosetes
i me’ls en ha mort lo sol.

Als reclots s’hi fan els boixos
i als serrats el romaní;
ara en tinc hora segura
minyona si vols venir.

Als voltants d’aquesta casa
los llorers hi són florits,
i a la cara de les noies
els àngels hi són escrits.

A la plaça hi plou i neva
i al campanal hi fa sol,
i al balcó de la Maria
hi canta un rossinyol.

LA GRIVA, EL TORD I EL GALL

Cançó tradicional. Arranjament per a trompeta, ukelele, acordió diatònic, clarinet baix, bateria i veus.
Nota: En el dialecte pallarès es diu ‘gai’ per referir-se al gaig, un ocell més proper a la griva i al tord que no pas el domèstic gall. Bé podria ser que la cançó, recollida al Pallars, es refereixi a aquesta au i no pas al gall.

Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva,
canta la griva,
Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva, el tord i el gall.

Tres pometes n’hi ha al pomer;
que de tres, una,
que de tres, una,
Tres pometes n’hi ha al pomer;
que de tres una ne caigué.

Per aquest torrent me’n vaig;
mengen la poma,
mengen la poma,
Per aquest torrent me’n vaig;
mengen la poma,
el tord i el gall.

I la griva canta així:
Les altres dues,
les altres dues,
I la griva canta així:
Les altres dues per a mi.

Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva,
canta la griva,
Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva, el tord i el gall.

LA GRIVA, EL TORD I EL GALL

Cançó tradicional. Arranjament per a trompeta, ukelele, acordió diatònic, clarinet baix, bateria i veus.
Nota: En el dialecte pallarès es diu ‘gai’ per referir-se al gaig, un ocell més proper a la griva i al tord que no pas el domèstic gall. Bé podria ser que la cançó, recollida al Pallars, es refereixi a aquesta au i no pas al gall.

Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva,
canta la griva,
Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva, el tord i el gall.

Tres pometes n’hi ha al pomer;
que de tres, una,
que de tres, una,
Tres pometes n’hi ha al pomer;
que de tres una ne caigué.

Per aquest torrent me’n vaig;
mengen la poma,
mengen la poma,
Per aquest torrent me’n vaig;
mengen la poma,
el tord i el gall.

I la griva canta així:
Les altres dues,
les altres dues,
I la griva canta així:
Les altres dues per a mi.

Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva,
canta la griva,
Per aquest torrent me’n vaig;
canta la griva, el tord i el gall.