Repertori
MOZART I
26 de maig 2020
MOZART: Quartet de corda núm. 14 en Sol major, “La primavera”, K. 387; Quartet de corda núm. 15 en Re menor, K. 421 (417b); Quartet de corda núm. 16 en Mi bemoll major, K. 428 (421b)
MOZART II
27 de maig 2020
MOZART: Quartet de corda núm. 17 en Si bemoll major, La caça, K. 458; Quartet de corda núm. 18 en La major, K. 464; Quartet de corda núm. 19 en Do major, Les dissonàncies, K. 465
MOZART III
28 de maig 2020
MOZART: Quartet de corda núm. 20 en Re major, Hoffmeister, K. 499; Quartets prussians: Quartet de corda núm. 21 en Re major, K. 575; Quartet de corda núm. 22 en Si bemoll major, K. 589; Quartet de corda núm. 23 en Fa major, K. 590
Artistes
Vera Martínez, violí
Abel Tomàs, violí
Jonathan Brown, viola
Arnau Tomàs, violoncel
Programa
Un any més, la Temporada de Cambra de L’Auditori té el plaer de comptar amb la participació del Quartet Casals en la seva programació. Es tracta d’un dels quartets de corda més importants del moment que ha fet de L’Auditori casa seva.El Quartet Casals presenta enguany tres programes en els quals explora, per ordre cronològic, els darrers grans quartets de Wolfgang Amadeus Mozart, escrits durant els últims nou anys de vida del compositor. Els quartets número 14, 15 i 16 formen part dels sis quartets que Mozart va dedicar al seu admirat amic Joseph Haydn, considerat el pare d’aquest gènere. Escrits entre 1782 i 1785 sota la forta influència que tingueren en Mozart els Quartets op. 33 de Haydn, aquestes obres ens presenten un compositor amb un domini absolut del llenguatge compositiu i disposat a explorar la complexitat de l’escriptura per a quartet de corda. El Quartet núm. 14, K. 387 mostra la capacitat de Mozart per aconseguir la màxima claredat de llenguatge mitjançant una complexa escriptura instrumental. El Quartet núm. 15, K. 421, l’únic dels sis quartets escrit en tonalitat menor, explora de manera exhaustiva l’ús d’uns mateixos materials al llarg dels quatre moviments de l’obra. I el Quartet núm. 16, K. 428, un dels més ben acabats de tot el cicle, ens deleix amb els seus girs harmònics inesperats. Els quartets número 17, 18 i 19 tanquen el cicle dels sis quartets que Mozart va dedicar al seu admirat amic Franz Joseph Haydn, considerat el pare d’aquest gènere. Escrits entre 1782 i 1785 sota la forta influència que tingueren en Mozart els quartets op. 33 de Haydn, aquests tres quartets van convèncer en una audició el mateix Haydn, que va escriure a Leopold Mozart afirmant que el seu fill “és el millor compositor que conec. Té bon gust i, el que és més important, un coneixement profund de la composició”. El Quartet núm. 17, K. 458 rep el sobrenom de La caça pel seu començament, que sembla evocar l’aire lliure, els sons de les trompes que ens criden a la caça i un optimisme i lluminositat que ens transporten a la innocència més tendra. El Quartet núm. 18, K. 464, el preferit de Beethoven, és un dels més treballats de tota la sèrie. Combina la varietat d’elements dels seus dos primers moviments amb l’economia de recursos dels dos darrers. El Quartet núm. 19, K. 465, que rep el sobrenom de Les dissonàncies per la seva inquietant i tensa introducció, dona pas a una gran elaboració temàtica, harmònica i textural en els seus quatre moviments.
En el seu darrer programa, el Quartet Casals presentarà tres dels darrers quatre quartets de Mozart. En el Quartet núm. 20, K. 499 Mozart mostra tota la seva inventiva en una obra de gran profunditat emocional que es mou entre la tragèdia i la comèdia. El quartet compta amb un minuet que ha estat catalogat per alguns comentaristes com una de les composicions més originals del segle XVIII. Els quartets 21 i 23 són dos dels tres quartets “prussians”, que Mozart dedicà al rei Frederic Guillem II perquè els pogués interpretar amb el violoncel. Aquest fet explica la preeminència que adquireixen les parts de violoncel en aquestes obres. El Quartet núm. 21, K. 575 és interessant pel seu caràcter subtil i reservat i per la seva textura diàfana. Al Quartet núm. 23, K. 590 Mozart aconsegueix un gran equilibri entre la necessitat de crear passatges concertants per al violoncel i la voluntat de mantenir un llenguatge cambrístic sòlid.
