CANTÀNIA 2024
el naufragi
Composició
Marc Timón
Text
Jair Domínguez
Direcció musical
Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer, Eva Martínez, Marta Dosaiguas
Direcció escènica
Adrià Aubert, Cristina Martí
Coordinació musical
Josep Prats
Intèrprets:
VEUS SOLISTES Víctor Arbelo / Bernat Cot / Mar Maestu / Sylvia Parejo / Marc Pujol / Diana Roig · PIANO Marta Muñoz / Raúl Patiño / Marc Timón · PERCUSSIÓ Jeremy Friedman / Pau Montané / Carles Salvador · VIOLÍ Cristian Benito / Marta Cardona / Maria Florea · VIOLA Uixi Amargós / Elena Martínez / Nina Sunyer / Patricia Torres · VIOLONCEL Edgar Casellas / Noemí Pasquina / Laura Peribáñez · CONTRABAIX I BAIX ELÈCTRIC Miquel Àngel Cordero / Cristina Membrive / Guillermo Prats · FLAUTA Bet Franch / Severine Rospocher / Marta Torres · TROMPETA Berta Gala / Jaume Peña / Matthew Simon
SINOPSI
Un grup d’alumnes es disposa a fer el viatge de final de curs en un enorme creuer. Es tracta d’un vaixell de luxe colossal que contamina molt i és un exemple clar de mitjà de transport poc sostenible.
Els dos protagonistes de l’obra, en Biel i la Martina tenen visions oposades sobre la manera de viatjar: ell opina que allò és un dispendi de recursos i una màquina de contaminar, però la Martina, creu que són joves i han de viure el present. Els dos joves venen de famílies diferents: el pare de la Martina és un empresari tecnòcrata que l’ha educat en valors com l’èxit professional. Els pares d’en Biel, per contra, són ecologistes convençuts que han ensenyat en Biel a estimar el camp, els animals i a pensar en l’economia autosuficient.
Aquestes dues maneres de veure la vida xocaran encara més quan el vaixell naufraga i els estudiants van a petar a una illa deserta. Allà, sense adults que els supervisin, s’hauran de buscar la vida per sobreviure. Els caràcters s’accentuen: la Martina, arrauxada de mena, creu que és una bona oportunitat per crear una societat a imatge i semblança d’aquella d’on provenen: fer carreteres, desviar rius i, per sobre de tot, muntar una empresa d’exportació de cocos per fer-se milionària. En Biel per la seva banda, vol apostar per fer servir els recursos naturals de manera responsable i crear una societat sostenible.
Les idees de la Martina s’imposen: el grup d’alumnes crea l’empresa Cocos S.A. amb la que comencen a consumir tots els recursos de l’illa. Tot i les advertències constants d’en Biel, la transformació radical a què sotmeten l’illa acaba transformant tot l’entorn i desemboca en un canvi climàtic sobtat. L’arribada d’una tempesta que ho arrasa tot serà el detonant que els farà veure que, més enllà de disputes i maneres de pensar diferents, l’única manera de fer les coses és fer-les bé i que l’ecologia i el respecte pel planeta és el millor que podem fer per salvar el món.
MARTINA
Bon dia. Soc la Martina. Encantada.
BIEL
Eh… Sí, igualment. Soc en Biel.
MARTINA
Ah, sí. Ets el nen que ha vingut en bicicleta amb el seu pare, oi?
BIEL
Sí. Tu no vas en bicicleta?
MARTINA
No, a mi m’ha portat el meu pare. Té un Mercedes CLS 350.
BIEL
Oh.
MARTINA
Sembla que serem companys de creuer. Quin curs feies?
BIEL
Doncs faig…
MARTINA
Vinga nois! Tothom a bord! I tu on vas amb aquesta cara tan llarga? No t’agraden els creuers?
BIEL
No m’agraden massa, no. Contaminen molt. Saps que un creuer contamina igual que dotze mil cotxes engegats?
MARTINA
Apa, apa! Què dius? Els vaixells no contaminen.
BIEL
I tant que sí. Un creuer com aquest emet més diòxid de carboni que un avió de passatgers!
MARTINA
Va, va, menys queixar-se i més gaudir. Un creuer pel Mediterrani! Serà el millor viatge de final de curs de tots els temps!
BIEL
Jo segueixo pensant que era millor fer una ruta pel Delta de l’Ebre…
1. el vaixell més gran del món
COR
És el vaixell més gran del món,
és fantasia i emoció.
Potser contamina un xic
però és un trasto ben bonic.
Per ser bons exploradors
cal emetre CO2.
Viatjarem ben lluny d’aquí,
que s’apartin els dofins.
Capità… Fum-li gas…
Capità… Fum-li gas… Capità…
Capità! Fum-li gas!
Capità!
BIEL
Aquest fum és massa dens. No m’agraden els creuers…
MARTINA
I com vols fer un creuer? Remant? No pots anar contra el progrés!
COR
No pots anar contra el progrés.
És veritat que el fum és dens…
però si vols gaudir el bon temps
no et pots permetre d’anar lent.
És el vaixell més gran del món,
és fantasia i emoció.
Potser contamina un xic
però és un trasto ben bonic.
Per ser bons exploradors
cal emetre CO2.
Per arribar abans a destí
potser aixafarem algun dofí.
BIEL
Ho has sentit?! Això ha sonat a motor trencat!
MARTINA
Els vaixells sempre fan soroll, no siguis alarmista!
COR
No sentiu aquest soroll?
Sembla que no anem gens bé…
Hem xocat contra un pedrot
o potser amb un iceberg.
Ai senyor! Ai quina pena!
El vaixell ja s’ha espatllat,
o potser hem atropellat
un tauró o una balena.
MARTINA
El vaixell s’enfonsa! Pugem a les barques!!
Era el vaixell més gran del món,
tot fantasia i emoció.
Ara descansa al fons del mar,
toca remar sense parar.
BIEL
Mirem-ho pel costat positiu: ara ja no contaminem el planeta…
2. a la deriva
COR
Remem ben fort,
hem de poder tornar
abans que els pares
ens trobin a faltar.
Remem ben fort,
hem de poder arribar,
valents com som,
a una illa tropical.
Remem ben fort,
som mariners de cor.
La nostra gran pàtria
des d’ara serà el mar.
Tant se val on acabem,
al nord, al sud o a l’oest,
el que importa és viatjar
al Carib o a Premià.
Perduts al mig del mar,
després d’haver naufragat,
intentem arribar al port;
si no ens troben mala sort.
BIEL
Terra a la vista!
MARTINA
Terra a la vista!
Tant se val on acabem,
al nord, al sud o a l’oest,
el que importa és viatjar
al Carib o a Premià.
Perduts al mig del mar,
després d’haver naufragat,
intentem arribar al port;
si no ens troben mala sort.
3. Terra ferma
COR
Uh… Uh… Uh…
MARTINA
Per fi, terra ferma! Ja em feien mal els canells de tant remar!
BIEL
Heu vist quantes palmeres?
MARTINA
Silenci! Potser hi ha animals salvatges, en aquesta illa.
Hem de saber quin tipus de bèsties hi habiten.
BIEL
Vols dir? Jo crec que ens hauríem de quedar a la platja i esperar.
MARTINA
Esperar a què? Esperar que vingui un porc senglar i se’t mengi els peus? Aquest lloc pot estar ple de misteris que no podem ni imaginar. No sabem quines criatures fabuloses poden haver-hi. Veniu amb mi. Anem a explorar l’illa!
4. Explorant l’illa
COR
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber.
Potser hi ha dinosaures
o potser no hi trobem res.
Mil tresors amagats,
un vaixell encallat,
gegants, monstres i sirenes,
musclos, peixos i balenes.
Potser ens farem amics
d’algun animal estrany. (Potser farem amics, potser farem amics…).
Un Pokemon juganer
o un senyor d’Arenys de Mar. (Un senyor d’Arenys de Mar…).
Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Què hi ha en aquesta illa?
Ningú no ho pot saber;
homes prehistòrics,
potser nans i barrufets.
Què hi ha en aquesta illa?
És un gran secret.
Micos, sargantanes,
també bruixes i follets.
Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!
Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!
Abans érem estudiants
però ara som exploradors.
A l’escola s’hi està bé
però aquí hi estem millor!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
Anem, anem a explorar l’illa!
Anem, anem i no perdem el temps!
5. Supervivència
MARTINA
Ara tinc gana. Espero que hi hagi algun supermercat en aquesta illa…
BIEL
Ho dubto. Però segur que trobem un rierol.
I mira, dalt d’aquella palmera em sembla que hi ha cocos! Heu vist quants cocos??
MARTINA
Sí, n’hi ha molts però no m’agraden els cocos, em fan venir set.
Jo vull un entrepà de beicon!
BIEL
Si volem sortir vius d’aquesta illa més ens val recordar el que ens han ensenyat
a les classes de tecnologia: com es fa per buscar aigua i allò de fer foc amb una lupa.
MARTINA
Podem caçar un porc senglar i rostir-lo per sopar.
BIEL
No cal caçar cap animal!
Podem menjar cocos i buscar aigua, que segur que hi ha rius per aquí.
MARTINA
I per què buscar aigua? Podem jaure sota una palmera i esperar que plogui.
Només cal tenir paciència.
BIEL
No n’hi ha prou amb ser pacients! Serem autosuficients!
6. Una fulla de palmera
BIEL
Amb un pal i un tros de pedra
i un cordill que tinc aquí
es pot construir una aixada,
és un estri ben senzill.
Podem plantar tomateres,
mongeteres i enciam.
No caldrà anar de cacera
i sempre tindrem menjar.
COR
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
BIEL
Una fulla de palmera
per fer un outfit ben modern
i amb l’escorça d’aquests arbres
unes xancletes per l’hivern.
Hem de ser més sostenibles,
ja n’hi ha prou de consumir.
El que ens dóna la natura
ja ens hauria de servir.
COR
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
No n’hi ha prou amb ser pacients:
serem autosuficients.
7. Mandra
MARTINA
A mi, això de conrear em fa mandra…
BIEL
Hem de ser sostenibles, si no volem passar gana…
MARTINA
No em facis riure! Aquí de menjar n’hi ha per tothom.
Tu mateix ho has dit: has vist quants cocos hi ha en aquestes palmeres?
N’hi ha per tothom. Fins i tot podríem vendre’ls a altres illes i guanyar uns calerons.
BIEL
Què vols dir?
MARTINA
Muntarem una empresa.
BIEL
Una empresa?
MARTINA
Una empresa, sí. A casa meva són empresaris i m’han ensenyat tot el que fa falta per triomfar a la vida. Tenim matèries primeres per vendre i tenim gent que treballi. Muntarem una empresa!
8. La factoria de cocos
BIEL
No sé pas de què va això,
no sé pas què t’empatolles.
Fer una empresa és complicat,
no deu ser bufar i fer ampolles.
No sé pas de què va això,
no sé pas què t’empatolles.
Fer una empresa és complicat,
no deu ser bufar i fer ampolles.
MARTINA
Veniu amb mi, escolteu-me,
si teniu ganes d’aprendre.
Dalt de les palmeres hi ha
cocos per donar i per vendre.
Cocos per tenir en conserva,
també cocos per menjar,
però el que és més important:
hi ha cocos per comerciar.
Podem muntar una empresa
que funcioni de veritat:
tu reculls un coco
i ell el porta a empaquetar.
I si ara em signes uns papers ja és oficial:
ets un treballador de l’empresa Cocos S. A.
BIEL
Però si soc un nen! Jo no vull treballar!
MARTINA
No t’ho agafis com una feina! Serà molt divertit! És com un joc: vendrem cocos per les illes i ens farem rics. Va! Ves a collir cocos! Vull cocos! Més cocos!
BIEL
I ara que hem posat tothom a recollir cocos, què?
MARTINA
Ara el que hem de fer és fer tractes amb les illes del voltant i veure si ens volen comprar els cocos. Això hauria de funcionar com una empresa.
BIEL
Torna-hi amb l’empresa! Però això és una illa i hem naufragat! No hauríem de buscar una manera de sortir d’aquí?
9. La reina de l’illa
MARTINA
Si voleu que tot funcioni,
si voleu que tot vagi bé,
una feina que apassioni,
jo us diré què heu de fer.
Fem cases amb quatre branques
i carrers amb sorra blanca,
uns canals per tenir aigua…
Amics meus, això serà xauxa!
BIEL
Però què dius,
quina bestiesa,
com vols asfaltar carrers?
Hem de fer una gran foguera
i que ens trobi algun vaixell…
Hem de fer una gran foguera
i que ens trobi algun vaixell…
MARTINA
Him di fir ini grin figuiri i quins tribi ilguin viixill…?
Him di fir ini grin figuiri i quins tribi ilguin viixill…?
MARTINA
Qui vol tornar a casa?
Tenim tot el que volem;
a més, aquí no hi ha pares
que ens facin rentar les dents.
Si voleu fer el que us roti,
si voleu fer el que vulgueu:
jo seré la vostra reina,
podeu pujar-hi dempeus.
Jo soc la reina de l’illa
i us ho dic així de clar:
si feu el que jo us digui
construirem una ciutat.
Farem grans edificis,
molta llum per tots costats,
oficines i botigues
i també supermercats.
Jo soc la reina de l’illa
i us ho dic així de clar:
si feu el que jo us digui
construirem una ciutat.
COR
És la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
És la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
MARTINA
Farem una central per tenir electricitat,
que mai no falti wifi a la nostra gran ciutat.
Cotxes i carreteres i també vies de tren.
No ens calen mares ni pares, el futur serà dels nens!
COR
És la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
MARTINA
Soc la reina…
i us ho dic així de clar…
soc la reina de l’illa…
us ho dic així de clar…
COR
És la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
COR
Sucre!
MARTINA
Més fanals i menys palmeres;
menys xerrar i més treballar.
Agafeu les vostres pales
i comencem a edificar.
COR
Ella és la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
Ella és la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
que si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
Ella és la reina de l’illa
i ens ho diu així de clar:
que si fem el que ella ens digui
construirem una ciutat.
10. Treballar sense descansar
COR
Uo uo uo…
Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.
Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.
Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.
Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.
Quan tinguis molts de cocos
i el cabàs ben ple
xiula amb molta força,
vindrà un missatger.
Uo, uo uo…
Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.
Això és una empresa,
no ens podem queixar.
Potser t’avorreixes
però és pitjor robar.
Cocos i més cocos,
s’han d’empaquetar.
Cocos i més cocos,
mai s’acabaran.
Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.
Uo, uo, uo…
11. Esgotats
COR
Hem de collir cocos,
hem de treballar
Hem de collir cocos
sense descansar.
Calen molts de cocos,
hem de comerciar.
Cal collir més cocos,
diu sa majestat.
Puja a la palmera
amb un ganivet,
agafa un bon coco,
fica’l al cistell.
Hem de collir cocos,
hem de treballar.
Hem de collir cocos
sense descansar.
Hem de treballar
sense descansar
No ens podem queixar
Diu sa majestat
Hhhh (so de roncar)
12. Fer-nos milionàries
BIEL
Tenim un problema!
MARTINA
Ei, ei, tranquil. On vas tan atabalat?
I, per cert, d’ara endavant t’hauries de dirigir a mi com a majestat.
Una mica de respecte per la reina, si us plau.
BIEL
Eeee.. majestat, tenim un problema.
MARTINA
Digueu-me, súbdit.
BIEL
Se’ns estan acabant els cocos.
MARTINA
Com pot ser? Ahir n’hi havia molts!
BIEL
Sí, però ja no… El personal fa torns de 24 hores!
I hem fet molts enviaments de cocos a les illes del costat.
MARTINA
Doncs imprimiu més cocos!
BIEL
Però majestat…
MARTINA
Ni majestat ni mijistit! Necessitem més cocos!
Si volem fer-nos rics hem de produir!
BIEL
Però…
MARTINA
Vols que t’ho expliqui cantant?
Hem de fer diners;
així és el progrés.
Fer-nos milionàries
per viure molt bé.
Hem de treballar
si ens volem forrar
MARTINA
Recollir més cocos és la prioritat.
BIEL
Però això que dius no té sentit!
Si acabem els recursos de l’illa ens quedarem sense res!
MARTINA
Sempre estàs preocupat. Sempre pateixes pels recursos naturals.
Mira aquesta illa! Hi ha de tot! Els recursos no s’acaben mai!
13. La dansa del capitalisme
MARTINA
Mira al teu voltant,
tenim palmeres i aigua,
mira al teu voltant,
tenim cocos gegants.
Deixa’t de pessimisme,
vine i balla amb mi
la dansa del capitalisme.
Una passa a l’esquerra,
dues passes a la dreta,
aixeca els braços ben amunt,
som-hi, treballem tots junts.
Una passa a l’esquerra,
dues passes a la dreta,
aixeca els braços ben amunt,
som-hi, treballem tots junts.
Agafa un coco i l’empaquetes bé,
l’envasem al buit, i amb un llacet,
l’enviem a qualsevol país
i en quatre dies tots ens farem rics!
BIEL
Miro al meu voltant
i veig que ens l’estem carregant!
Anem cap a l’abisme,
no m’agrada el capitalisme!
MARTINA
Una passa a l’esquerra,
dues passes a la dreta,
aixeca els braços ben amunt,
som-hi, treballem tots junts.
Agafa un coco i l’empaquetes bé,
envasa’l al buit, i amb un llacet,
ara l’enviem a qualsevol país
i en quatre dies aquí tots ens farem rics!
Una passa a l’esquerra,
dues passes a la dreta,
aixeca els braços ben amunt,
som-hi, treballem tots junts.
BIEL
Miro al meu voltant
i veig que ens l’estem carregant!
Anem cap a l’abisme,
no m’agrada el capitalisme!
14. Quin desastre
BIEL
Quin desastre… però que no ho veus? Abans, tot això eren camps!
MARTINA
No siguis exagerat! Sembles el meu avi!
BIEL
Tot això eren camps!
COR
Quin desastre! Quin desastre! Quin desastre!
MARTINA
En aquesta illa tenim de tot, menja’t un coco i relaxa’t!
BIEL
Això acabarà fatal! S’han acabat els cocos!
MARTINA
No siguis ruc!
COR
Quin desastre!
BIEL
Aquest era l’últim! Tan maca que era aquesta illa, tota plena de palmeres, tan verda!
MARTINA
A veure… potser sí que ens hem passat una mica, però hem venut molts cocos… L’empresa va bé… no?
BIEL
Ara que no queden cocos, què passarà amb l’empresa?
MARTINA
No ho sé! No ho sé! Haurem de reinventar-nos!
Potser en comptes de Cocos S. A. ens haurem de dir d’una altra manera…
M’ajudes a pensar un nom?
BIEL
Estic massa trist per pensar, jo vull l’illa com era abans!
COR
L’illa sembla un desert!
L’illa sembla un desert!
L’illa sembla un desert!
15. Això era un paradís
COR
Abans tot això eren camps,
abans hi havia palmeres;
abans tot això eren camps
i ara ja no en queda cap.
Abans tot era tan verd
però ara és blanc i negre;
tot és asfalt, tot és ciment
ple de fum i xemeneies.
Això era un paradís,
ara és tot de color gris;
ja no queda aigua als rius,
ja no hi ha ocells als nius.
Tot el mar contaminat,
residus descontrolats,
petroli, plàstic i gas,
es moren peixos i crancs.
Tot el mar contaminat,
residus descontrolats,
petroli, plàstic i gas,
es moren peixos i crancs.
COR, MARTINA I BIEL
Tot el mar contaminat,
residus descontrolats,
petroli, plàstic i gas,
es moren peixos i crancs.
COR
Cada dia més calor,
sense arbres és un forn;
no tenim capa d’ozó,
érem rics, ho hem perdut tot!
Potser es pot arreglar
però hem de treballar plegats,
si volem solucionar
tot l’escalfament global.
Això era un paradís,
ara és tot de color gris;
ja no queda aigua als rius,
ja no hi ha ocells als nius.
COR, MARTINA I BIEL
Tot el mar contaminat,
residus descontrolats,
petroli, plàstic i gas,
es moren peixos i crancs.
Tot el mar contaminat,
residus descontrolats,
petroli, plàstic i gas,
es moren peixos i crancs.
Uh… uh… uh…
16. El canvi climàtic
MARTINA
A veure, calma’t!
BIEL
No vull!
MARTINA
Això del canvi climàtic és una llegenda urbana!
BIEL
Una llegenda urbana?!
MARTINA
És normal que faci calor, a l’estiu…
BIEL
Estem a quaranta-cinc graus! Abans que talléssim les palmeres estàvem a trenta!
Heu d’entendre que sense arbres puja la temperatura del planeta!
MARTINA
Això t’ho estàs inventant!
BIEL
Els arbres fan ombra, produeixen oxigen, filtren la contaminació! Si tallem els arbres, el planeta quedarà sec, es morirà. A més, a causa del canvi climàtic hi haurà desastres naturals, huracans, tempestes devastadores…
MARTINA
Tempestes molt grosses?
BIEL
Sí.
MARTINA
Tempestes com aquella que s’acosta per l’horitzó?!
17. La tempesta
COR
És una tempesta,
i és grossa de veritat.
Onades i tsunamis,
fins i tot un huracà.
És el canvi climàtic,
això es veia a venir;
no ens ho volíem creure
però ara ja… ja el tenim aquí!
Vam tallar els arbres
i vam segar els camps,
i ara mal que ens pesi
només podem resar.
Mireu quina desgràcia,
la mala sort que tenim;
la tempesta s’emporta
tot allò… que vam construir.
MARTINA
Em sap tan greu… em vaig deixar endur per l’emoció…
BIEL
Martina, tranquil·la…
No perdem la calma,
és una oportunitat:
començar un nou projecte
per fer-ho bé de veritat.
No cal tallar palmeres
ni omplir de ciment el bosc;
fem-ho tot més sostenible
i així salvarem el món.
COR
Tots units som poderosos,
no té sentit discutir;
sumem els nostres esforços
i fem junts aquest camí.
I quan passi la tempesta
tornarem a començar;
de les restes d’aquesta illa
en farem… el millor dels mons!
No ens cal cap reina,
tots serem iguals;
treballem amb alegria
com si fóssim bons germans.
Aquesta és la nostra illa,
la millor que es pot tenir.
Si treballem nit i dia
la podrem reconstruir!
MARTINA
Jo només volia muntar una empresa de cocos…
BIEL
No pateixis, segur que tot té una solució!
MARTINA
Sí. Potser tens raó. Al final la natura sempre s’obre camí, no?
BIEL
És clar! Quan plogui, els rius tornaran a omplir-se. Els arbres creixeran altre cop.
I les palmeres tornaran a fer cocos! La natura és sàvia. El que hem de fer és ajudar-la.
I treballar plegats!
18. Res és impossible
BIEL
Treballem plegats,
ens hi va la vida;
treballem plegats,
res és impossible.
Construïm nous mons,
fem-ho des del cor.
A la nostra terra dem-li amor.
Treballem plegats.
MARTINA
Quan sembli que les coses
només poden anar a pitjor
busca’t un amic
que vegi el món de colors.
MARTINA I BIEL
Tot és tan difícil
quan no estàs content.
Has de tenir un company
per passar-ho bé.
Treballem plegats,
ens hi va la vida;
treballem plegats,
res és impossible.
Construïm nous mons,
(Fem un nou món des del cor)
fem-ho des del cor.
A la nostra terra dem-li amor.
Treballem plegats.
MARTINA
Treballar i fer feina
pot ser força avorrit,
però amb companyia
es pot fer divertit.
Cal ser responsables,
és la nostra obligació;
és el nostre deure
com a ciutadans del món.
MARTINA I BIEL
Plantarem molts arbres,
mimarem els camps.
Farem de la Terra
un planeta espaterrant!
Treballar i fer feina
pot ser força avorrit,
però amb companyia
es pot fer divertit.
Cal ser responsables,
és la nostra obligació;
és el nostre deure
com a ciutadans del món.
19. La primera collita
MARTINA
De debò creus que tornaran a créixer els arbres? Potser n’hauríem de plantar més!
I se m’ha acudit que podríem fer un aqüeducte que vagi cap a aquells camps tan secs
i fer uns horts!
BIEL
Bona idea!
MARTINA
Jo crec que si ens hi posem ara, per la primavera ja podríem fer la primera collita!
I potser podríem construir una planta dessaladora…
BIEL
Vols dir?
MARTINA
He dibuixat un plànol mentre fèieu la migdiada!
BIEL
Carai!
MARTINA
Ei! Mireu! Mireu!! Un vaixell!
BIEL
Què dius?! N’estàs segura?!
MARTINA
Aviam, no ho sé… Té forma de vaixell i navega com un vaixell…!
BIEL
Ostres! Doncs deu ser un vaixell!
20. Salvats!
COR
És un vaixell, estem salvats!
Algú els deu haver visat
que ens hem perdut al mig del mar!
És un vaixell, estem salvats!
Algú els deu haver visat
que hi ha uns nens que han naufragat,
que han naufragat!
MARTINA
Ja tinc ganes de tornar…
BIEL
Ja tinc ganes de tornar…
MARTINA
He somiat i he enyorat…
BIEL
He somiat i he enyorat…
MARTINA
Casa meva, el meu sofà…
BIEL
El meu sofà!
MARTINA
El meu gosset i el meu gat!
BIEL
El meu gat!
BIEL
I tornarem a casa (Martina: Hi tornarem!)
però mai oblidarem
que un dia vam ser nàufrags, (Martina: vam ser nàufrags!)
vam ser autosuficients.
MARTINA I BIEL
Diran que va ser un somni,
que ens ho vàrem inventar,
però aquesta gran aventura
sempre serà real!
COR, MARTINA I BIEL
Aquesta és la nostra illa,
la trobarem a faltar
quan siguem a classe
o al mig de la ciutat.
COR I MARTINA
Diran que va ser un somni, (Biel: Un somni!)
que ens ho vàrem inventar,
però la nostra illa
sempre serà real! (Biel: Sempre real!)
BIEL
Érem companys d’escola
i ara som germans;
hem descobert tantes coses…
BIEL I MARTINA
aquí ens hem fet més grans.
Dins les motxilles portem moltes lliçons (Cor: Moltes lliçons!)
COR, MARTINA I BIEL
i també esperança, roba bruta i mitjons!
Aquesta és la nostra illa,
la trobarem a faltar
quan siguem a classe
o al mig de la ciutat.
COR I MARTINA
Diran que va ser un somni, (Biel: Un somni!)
que ens ho vàrem inventar,
però la nostra illa
sempre serà real! (Biel: Sempre real!)
COR, MARTINA I BIEL
Diran que va ser un somni,
que ens ho vàrem inventar,
però la nostra illa
sempre serà real!
Real!
Sempre junts!
CRÈDITS
Intèrprets enregistrament:
Veus solistes: Marc Pujol i Diana Roig | Piano: Raúl Patiño | Flauta: Bet Franch | Trompeta: Jaume Peña | Violí: Cristian Benito | Viola: Nina Sunyer | Violoncel: Noemí Pasquina | Contrabaix i baix elèctric: Miquel Àngel Cordero | Percussió: Carles Salvador
COR JOVE AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS:
Alba Aparicio, Mireia Brichs, Rita Camps, Agnès Casajoana, Paula Coronado, Carla Del Barco, Lara Ibáñez, Martina Garrel, Laura Herranz, Júlia Illa, Ariadna Illa, Maria Llach, Núria Llach, Joana Llach, Berta Llobet, Clara Pocurull, Judit Pou, Núria Pou, Mireia Sagalés, Júlia Salamero, Joana Vicent i Núria Vives.
Directora: Marta Dosaiguas
Enregistrament: L’Auditori i Estudi Tasso – juny/juliol 2023
Direcció musical enregistrament: Elisenda Carrasco
Direcció escènica enregistrament: Marta Gil
Mescles i edició digital: Tasso Laboratori – juliol 2023
Enregistrament i edició digital: Ferran Conangla, Enric Giné i Jan Valls
Mescles i masterització: Ferran Conangla
Cap del Servei Educatiu: Marta del Olmo
Coordinació artística: Marta Márquez
Aquesta cantata serà cantada per 50.000 nens i nenes de 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant els mesos d’abril, maig i juny de 2024.