ORCHESTRAL WORKS
Textos d’Ismael G. Cabral
Fa mig segle la nord-americana Gloria Coates va posar en relleu la força expressiva del glissando, enarborat com a element més que autosuficient per generar espais sonors en els quals es poguessin acomodar les nostres orelles. Força anys després d’aquelles primeres experiències monotemàtiques, el 2021 la compositora Núria Giménez Comas (1980) planteja una obra com Nostàlgia of light, Yearning for…, una partitura orquestral en la qual, d’una altra manera, amb un altre procedir, torna a posar en primer terme aquest lliscament característic d’unes notes a unes altres, en una successió ràpida. El glissando és un gest netament contemporani, de vegades fins i tot una targeta de presentació, un univers en si mateix utilitzat en entorns dissímils pels creadors més excel·lents de la segona meitat del segle xx. En aquesta ocasió, el valor de la compositora gironina que centra aquestes línies és haver-lo integrat en el context d’una orquestració “lluminosa”, segons les seves paraules; per ser més gràfics, i malgrat el risc que soni excessivament poemàtic, ‘mediterrània’ afegirem.
LA-OBC-004 | Data de publicació: 8/12/2023
ORCHESTRAL WORKS
NOSTÀLGIA OF LIGHT, YEARNING FOR… (2021)
Inspirada —molt lliurement— en els versos de The sorrow of love, de Yeats, Nostàlgia of light, Yearning for… sembla alhora haver nascut imantada d’aquesta aura de misticisme que va embolicar l’existència i la posteritat de l’escriptor irlandès. Corda i metall s’aboquen en glissandos descendents que, si els aïlléssim del total de l’obra, també ens podrien evocar al Messiaen simfònic més auster. Però Giménez Comas insisteix en el fet que, abans que la rememoració de qualsevol vel·leïtat d’alè espiritual, el seu treball expressiu té més a veure amb “una idea lluminosa del so, el qual està orquestrat, per exemple, mitjançant el recurs de cròtals fregats amb un arc i amb els resultats classificats de menys a més densitat espectral”. En qualsevol cas, les lectures i les compressions ulteriors d’una peça com Nostàlgia of light, Yearning for… queden, des d’ara, més en mans de l’auditor atent que de la mateixa autora; és la grandesa de tota creació polisèmica, oberta a perspectives. Segmentada en quatre parts, no tan fàcilment apreciables en una primera audició, la segona secció es teixeix mitjançant una sèrie de motius-diàlegs en la distància (entre violí solista i trompeta); mentre que en la tercera es dona curs a una sèrie de ‘petits boscos sonors’ articulats mitjançant murmuris que desemboquen en una melodia microtonal. En la conclusió, i sense vessar l’estètica austera que embelleix la pàgina, l’afegit rítmic es fa més notable, com també la intensitat que anticipa una coda, enunciada mitjançant acords brahmsians (!) reorquestrats, repensats, transmutats. El pensament de Giménez Comas respecte a una obra com aquesta no neix i mor amb ella i, sense ànim (almenys no expressat de manera taxativa) de generar cap cicle, sí que Nostàlgia of light. Yearning for… té el seu correlat o, com a mínim, troba la seva resposta creativa en una obra molt recent a la qual acaba de posar doble barra la compositora catalana, una partitura novament estimulada per l’aspecte literari, en aquesta ocasió pel text Nostàlgia 2175, d’Anja Hilling, una «declaració eloqüent d’amor al passat, als mons perduts i a la felicitat enfonsada», segons la mateixa nota editorial. Potser tornem a estar, quan li puguem prestar orelles, davant d’una partitura que evoqui des de la serenitat un altre univers aspre, com tan bé fa la peça l’escolta de la qual proposem des d’aquestes línies.
AD LIMEN CAELI (2019)
Encàrrec de l’Orquestra de Cadaqués, que la va estrenar amb la direcció de David Robertson, el 2019, Ad limen caeli (del llatí, Cap al llindar del cel) és una creació una mica més breu que, tanmateix, en la seva concreció acumula ‘imatges fugaces’ de parts de la Missa en si menor (Et incarnatus est, Crucifixus, Agnus Dei) de Bach. Novament apareix, molt múrria, aquesta intertextualitat sonora en la creació de Giménez Comas. Pensada per a orquestra de cambra, és també una peça dedicada a la memòria del compositor i professor d’orquestració Eric Daubresse, lligat a l’IRCAM de París. Només per això, i sense que puguem parlar obertament d’un ambient luctuós, sí que existeix una ràpida connexió auditiva amb la partitura que s’ha esmentat abans. El treball sobre els harmònics i el cisellat de textures que donen diferents formes i relleus a Ad limen caeli generen “una pulsació inerta o interior, que a poc a poc anirà guanyant protagonisme fins a convertir-se en l’element principal, així com els motius melòdics que més tardin encarrilen un stretto”. Aquesta idea de la fuga bachiana porta l’autora a molt libèrrimament portar a primer pla “una última imatge de la Missa que s’anirà evaporant cap a l’agut”
NÚRIA GIMÉNEZ COMAS
Molt interessada en la música mixta i en projectes col·laboratius, ha rebut encàrrecs d’ensembles com Proxima Centauri, Espai Sonor, Geneva Camerata, BCN216, l’Orquestra de Cadaqués, Aleph Guitar Quartet, de Festivals com el Festival Ensems, Mixtur i d’institucions com Radio France, Grame, Ircam, Fundació BBVA, CNDM, GMEM amb les ajudes de l’INAEM, del Ministeri de Cultura Francès, de la Fundació SGAE i l’Institut Valencià de Cultura. Les seves obres han estat presentades als festivals ManiFeste, Présences (París), Archipel (Ginebra), Biennale Musique en Scène (Lió), BCNClàssics, Ibermúsica, entre altres.
Ha estat premiada a concursos com el II Concurs Internacional de Composició Musical “Eulalio Ferrer” de Mèxic, Concurs de Composició Coral de l’EACC (European Association for Choral Conductors), Concurs Internacional de Composició per a instrument i dispositiu electrònic de Bourges. Ha rebut el Premi Col·legi d’Espanya-INAEM 2012 i el 1r premi de la III Concurs Edison-Denisov.
Realitza classes magistrals i conferències sobre la seva música, així com sobre la música mixta a diferents Institucions de França i Suissa, com a l’Institut Cervantes (Bordeus), a l’Cursus de l’Ircam, a l’ICST del ZHdK de Zuric, al Hochschule de Stuttgart o a l’Esmuc, entre altres.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Benjamin Shwartz
PRIMERS VIOLINS Vlad Stanculeasa, concertino / Maria José Aznar / Walter Ebenberger / Ana Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / Pilar Pérez / Jordi Salicrú | SEGONS VIOLINS Emil Bolozan, assistent / Maria José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Clàudia Farrés / Mireia Llorens / Robert Tomàs VIOLES Duccio Beluffi, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Michel Millet / Jennifer Stahl VIOLONCELS Jose Mor, solista / Vincent Ellegiers / Marc Galobardes / Jean Baptiste Texier | CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Matthew Nelson | FLAUTES Francisco López, solista / Beatriz Cambrils / Ester Esteban | OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Molly Judson, corn anglès | CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mib / Alfons Reverté, clarinet baix | FAGOTS Silvia Coricelli, solista/ Noé Cantú / Slawomir Krysmalski, contrafagot | TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / David Bonet / Juan Conrado García, assistent | TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Raúl Calvo | TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Raúl García, trombó baix | TIMBALES Marc Pino | PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Miquel Angel Martínez | ARPA Magdalena Barrera, solista | DIRECTOR TÈCNIC Joan Cortés
FOTOGRAFIES May Zircus | ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SO Toni Vila | PRODUCCIÓ MUSICAL I ENREGISTRAMENT Sylvain Cadars | DISSENY GRÀFIC Lorena Alonso Noblom | DIRECCIÓ EDITORIAL Santi Barguñó
Àlbum enregistrat els dies 26 i 27 de gener de 2021 a la Sala 1 Pau Casals, L’Auditori de Barcelona.
Amb el suport de
