Homenaje a Ligeti
Textos d’Ismael G. Cabral
Cap apassionat de les arts (en la pluralitat que aquestes representen) no pot amagar el plaer en certa manera presumptuós que suposa sentir, aparentment per a un mateix, una connexió amb l’obra d’un creador el treball del qual sembla que compta amb l’elogi i l’admiració d’un cercle selecte. Que aquest exordi vagi a col·lació de la figura i, encara més sens dubte, al catàleg de la compositora Sofía Martínez (Vitoria, 1965), poc abundant, espaiat i assaborit. Tampoc la seva presència a la xarxa és significativament prolixa; és plausible que una música com la seva no necessiti escarafalls excessius ni proliferacions digitals. En la nota biogràfica, publicada a la seva pàgina web escarida i monacal, es llegeix: «Les seves investigacions la porten a explorar els quarts de to i els glissandos lentíssims. Com en la física quàntica, el principi d’incertesa, en el qual es perden els punts de referència tradicionals de les notes i del temps. No es tracta de trobar la precisió de la nota, sinó la seva part més secreta, cap a un camí interior».
LA-OBC-005 | Data de publicació: 8/12/2023
HOMENAJE A LIGETI
2014 – 2019
Les dues pàgines que ha registrat l’OBC formen part d’un homenatge a Ligeti les creacions del qual, arremolinades com a reconeixement a l’autor de “Ramifications”, es poden interpretar juntes o per separat. “Vaig voler fer un homenatge a aquest gran músic que tant ha influït en els compositors actuals, i en mi mateixa sens dubte, tot i que això no vol dir necessàriament que hagi utilitzat tècniques compositives seves”, diu Martínez.
Si a les obres orquestrals de Giacinto Scelsi navegàvem en una escolta a la deriva, sense direccionalitat aparent o, al contrari, enrocats en un paisatge sense sortida, la compositora basca a “Mañana” (2014) procedeix d’una manera no gaire diferent. Per descomptat, també pensarem en el Ligeti de les grans densitats polifòniques. “M’interessa treballar amb glissandos ascendents i descendents, perquè amb aquests es perd la noció d’altura i de temps, així com la seva direccionalitat (…) Els glissandos ens permeten una incertesa en l’escolta, no podem trobar la precisió de la nota i això ens mostra la seva part més secreta”, reflexiona la compositora basca sobre una partitura que, en la seva execució, demana tot el contrari; la màxima capacitació i lliurament dels instrumentistes a una idea que el director ha de comprendre (i agafar) perfectament per endavant. És en el tram final on la reivindicació de la ploma pròpia de Martínez es torna més notòria, quan la cascada de glissandos entra en ‘dialèctica’ —en confrontació com ho veiem nosaltres— amb diversos acords ràpids que conclouen abruptament el discurs. “Mañana” està inspirada en un text homònim de Pascal Fourvel: «Demà: És de nou l’època en què els abandonats esbossen un món? I en l’aire planeja el somriure d’un sentiment. La porpra de les aurores anuncia la llibertat, quan el temps és de l’Ésser.»
En la composició “Utopía” (2019), Sofía Martínez només necessita menys de sis minuts per traçar el que sembla gairebé una impressió, un esbós o taca, també basada en altres línies poemàtiques de Fourvel: «Allà el blau del cant de les orenetes es venera, com a oblit de tot sentit.» L’arrencada, a la corda, té quelcom d’empremta sonora bàltica, de música gèlida, però serena, fins i tot protectora per la calma que ens transmet. Tot just dos minuts després de sentir-nos estranyament gronxats per aquest ambient, per aquesta melodia, un glissando enrareix el clima i provoca un contrast que ens porta auditivament cap a un altre lloc. I ens hi quedarem mentre assistim a una corda que s’esquerda, a un filat que s’esfilagarsa, mentre creix la profunditat harmònica i els vents acoloreixen en altura. “Després del clímax tot es transforma en un cor d’ocells”. Hi ha un treball expressiu, ric en subtileses, que suggereix una escolta calmada de les dues obres, aquí en forma de díptic. Valorem també la voluntat de Martínez de reivindicar la seva autoria oferint humil reconeixement a mestres del passat, sens dubte a Ligeti, però també, si més no introspectivament, a d’altres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter i Luigi Nono, de qui la compositora retratada ha pogut rebre ensenyaments que han quedat imbricats en aquest “camí interior” que constitueix la seva cerca personal.
Sofía Martínez
Sofía Martínez (Vitòria, 1965) realitza estudis de Piano al Conservatori Superior de Música de Madrid amb Manuel Carra i de composició a l’Escola de Música “J. Guridi” de Vitòria amb Carmelo Bernaola. El 1992 es trasllada a París on realitza cursos de composició amb Emmanuel Nunes, d’anàlisi musical, orquestració i composició al Conservatori Superior de París amb Marc André Dalbavie, Alain Louvier, Betsy Jolas i de Direcció d’Orquestra a l’École Nationale de Musique d’Evry amb Nicolas Brochot.
Ha participat en cursos i simposis amb Luis de Pablo, Luigi Nono, Pierre Boulez i Cristóbal Halffter. Ha obtingut el premi de composició “Eresbil” i ha rebut una menció especial per la seva obra “Apol·lo i Dafne” al concurs de composició del Col·legi d’Espanya i de l’INAEM. Les seves obres han estat objecte d’encàrrecs per part del CDMC, l’INAEM, el Ministeri de Cultura francès, el Govern Basc i la Quinzena Musical.
També ha realitzat arranjaments per als ballets Olaeta. Entre 1996 i 2004 va ser professora a l’École Nationale de Musique de Sevran, l’École de Musique de Parmain i el Conservatori de Paris XVI. L’any 2007 va ser professora de composició al Conservatori Superior de Las Palmas.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Benjamin Shwartz
PRIMERS VIOLINS: Vlad Stanculeasa, concertino / Maria José Aznar / Walter Ebenberger / Ana Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / Pilar Pérez / Jordi Salicrú | SEGONS VIOLINS: Emil Bolozan, assistent / Maria José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Clàudia Farrés / Mireia Llorens / Robert Tomàs | VIOLES: Duccio Beluffi, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Michel Millet / Jennifer Stahl | VIOLONCELS Jose Mor, solista / Vincent Ellegiers / Marc Galobardes / Jean Baptiste Texier | CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Matthew Nelson | FLAUTES Francisco López, solista / Beatriz Cambrils / Ester Esteban | OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Molly Judson, corn anglès | CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mib / Alfons Reverté, clarinet baix | FAGOTS Silvia Coricelli, solista/ Noé Cantú / Slawomir Krysmalski, contrafagot | TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / David Bonet / Juan Conrado García, assistent | TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Raúl Calvo | TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Raúl García, trombó baix | TIMBALES Marc Pino | PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Miquel Angel Martínez | ARPA Magdalena Barrera, solista | ARXIU Begoña Pérez | DIRECTOR TÈCNIC Joan Cortés
FOTOGRAFIES May Zircus | ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SO Toni Vila | PRODUCCIÓ MUSICAL I ENREGISTRAMENT Sylvain Cadars | DISSENY GRÀFIC Lorena Alonso Noblom | DIRECCIÓ EDITORIAL Santi Barguñó
Àlbum enregistrat els dies 26 i 27 de gener de 2021 a la Sala 1 Pau Casals, L’Auditori de Barcelona.
Amb el suport de
