In Luce Praesenti

IN LUCE PRAESENTI

2020

Inspirada en Joan 1:5 (‘La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la’), In Luce Praesenti evidencia un univers sonor ple de detall i subtilesa. Amb una orquestració plena de reminiscències franceses, des del mateix Claude Debussy fins a algunes sonoritats que recorden la música dels espectralistes Gérard Grisey i Tristan Murail, l’obra traça una estructura clara i neta, sense artificis o elements que cerquin contradiccions en el seu desenvolupament formal.

La música obeeix un concepte diàfan, el qual parteix de la relació entre la llum i la foscor. En aquest sentit, l’obra suggereix imatges de la creació i transformació de la llum, així com també de la seva absència. Especialment, l’ús d’allò que podríem anomenar “silenci orquestrat” (per exemple, seccions amb harmònics a les cordes, suaus i aguts), conjuntament amb moviments entre els registres greu i agut de l’orquestra, genera una escolta extremadament visual, on l’oient pot imaginar-se com es mouen els raigs del Sol al voltant de les branques i fulles d’un arbre mentre un vent suau les remou.

Sobre la trajectòria de la peça, el compositor explica que In Luce Praesenti es vertebra en “tres grans seccions que s’obren amb un moviment ascendent en glissando, [on] tot condueix a un final que tendeix a una mirada interior, sense direccionalitat, en què la respiració i el silenci van guanyant ‘espai’ progressivament”.

Precisament, és aquesta concepció d’espai allò que és especialment captivador d’aquesta obra d’Oliu. La música no té pressa; no busca en cap moment una dialèctica de tempi ràpids i lents. Aquí el temps existeix com un element propi, viu i independent, el qual es troba engrillonat per sonoritats curoses, evocatives de la llum i de les seves ombres.

Joan Arnau Pàmies

MIQUEL OLIU

Guardonat amb el XXXII Premi Reina Sofia de Composició Musical, Miquel Oliu (Barcelona, 1973) és compositor i pianista. Format a l’Acadèmia Marshall, al Conservatori Superior de Música de Barcelona i al Conservatori Superior de Música d’Aragó, Oliu té una producció compositiva diversa, amb peces per a instrument solista, música de cambra i obres orquestrals.

El contacte amb els també compositors Ramon Humet i Agustí Charles representa un pilar fonamental en el seu desenvolupament creatiu. Altrament, Oliu ha rebut consells de Benet Casablancas, Josep Soler, Sofia Gubaidulina i Tristan Murail.

Miquel Oliu compagina l’activitat compositiva amb la tasca pedagògica a l’Escola de Música i Conservatori de Vic, on és professor de piano i acompanyament.