U
Un clarivident Jordi Savall ha dit de Bernat Vivancos: «el seu extraordinari talent i la seva profunda espiritualitat es posen al servei d’un procés d’invenció d’un nou llenguatge que, malgrat la seva complexitat i modernitat, és capaç de transmetre’ns bellesa i emoció en estat pur.»
A “U”, encarregada al 2021 per l’OBC i enregistrada en format 3D al 2022 sota la direcció del Mestre Ludovic Morlot, la gran orquestra es veu reconstituïda en tres grups diferents, afinats a 1/8 de to de distància entre ells. Així doncs, com en un mar de rics i vibrants colors, onades de textures ricament microtonals xoquen entre si. En aquesta obra, Vivancos representa un anhel, la voluntat d’aconseguir apropar-nos, de fer-nos nostra, aquella llum en l’abisme de la penombra, aquell bri d’esperança que només intuïm, oasi en el desert, i que entreveiem enmig de mil i una dificultats i espessors. La melodia delicada, finíssima, que rellueix pura, com una esquerda, en un mur d’ample so. Una “u” també com a símbol d’aquesta utopia sonora que és a la vegada una metàfora de l’eterna utopia humana: la recerca del “tu”, sigui quin sigui aquest altre.
LA-OBC-006 | Data de publicació: 8/12/2023
U
2021
Per comprendre la música de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), cal tenir ben presents dues experiències vitals en la seva formació que són dues claus de volta essencials de la seva estètica i del seu imaginari sonor: d’una banda, el seu pas per l’Escolania de Montserrat i el fer de la veu cantada –de les veus cantades en grup, en un cor d’aromes espirituals i austera modalitat– la seva matèria primera; de l’altra, el temps que passà a Oslo com a deixeble de Lasse Thoresen i l’aprofundiment en el so, en el timbre, en les ressonàncies subtils i els colors múltiples de l’espectre harmònic. A partir d’aquí, la seva obra s’ha anat bastint ara posant el pes més cap a un cantó (com a Nigra sum, per a cor, o Offertorium, per a quartet de clarinets) o més cap a l’altre (com en el seu Requiem, heterodox i eclèctic, o a Blau, per a orquestra) i de tant en tant prenent també el camí del mig (i que, contràriament al que podria semblar, acaba sent, paradoxalment, el camí més experimental), com a l’obra que ens ocupa: U.
En un perfecte resum de tot plegat, un clarivident Jordi Savall ha dit de Bernat Vivancos: «el seu extraordinari talent i la seva profunda espiritualitat es posen al servei d’un procés d’invenció d’un nou llenguatge que, malgrat la seva complexitat i modernitat, és capaç de transmetre’ns bellesa i emoció en estat pur. Potser aquest és el gran misteri de la creació en tota obra d’art vertadera, la que és capaç d’assolir un equilibri perfecte entre tècnica i emoció, entre bellesa i espiritualitat, creant així un teixit de sons nous que, en esdevenir propers, mai deixaran d’emocionar-nos».
Bernat Vivancos és un compositor que no es limita només a posar notes sobre un pentagrama. El seu regne és tot l’espai on l’obra viurà, l’espai físic i l’espai acústic, sigui convertint-se en arquitecte o en paisatgista, situant aquí i allà els intèrprets; sigui construint des de dins de la música mateixa, des de dins del so mateix, en el si del propi pensament musical, de la mateixa imaginació sonora. Claustre interior i sònic.
A U, escrita l’any 2021 i que cal pronunciar com en l’anglès you (tu) la gran orquestra es veu reconstituïda en tres espais per via de l’afinació: un primer conjunt de músics afina els seus instruments amb el diapasó a 442 kHz (que, diguem-ho així, és juntament amb el famós 440 l’afinació més habitual), un segon grup afina un octau de to per sota dels primers (a 432 kHz) i un tercer ho fa un octau de to per sobre (a 448 kHz). Així doncs, com en un mar de rics i vibrants colors, onades de textures ricament microtonals xoquen entre si (a voltes de manera agressiva, però només a voltes) deixant sobresortir, suaument, com en sordina, els motius melòdics que el compositor reserva per als instruments afinats a la manera estàndard (el la a 442 kHz) i que malden per fer-se sentir entre el magma espurnejant de les altres dues afinacions.
Hi ha, en aquesta obra –que es manté sempre calmada i pausada però amb una força i una tensió intenses i latents–, una nítida i ferma voluntat de representar un anhel, la voluntat d’aconseguir apropar-nos, de fer-nos nostra, aquella llum en l’abisme de la penombra, aquell bri d’esperança que només intuïm, oasi en el desert, i que entreveiem enmig de mil i una dificultats i espessors. La melodia delicada, finíssima, que rellueix pura, com una esquerda, en un mur d’ample so. Una “u” també com a símbol d’aquesta utopia sonora que és a la vegada una metàfora de l’eterna utopia humana: la recerca del “tu”, sigui quin sigui aquest altre. Prenent el vers de la poeta Blanca Llum Vidal: «aquest amor que no és u» sinó multiplicitat i alteritat. O com ho diu un altre poeta, Josep Pedrals, al final d’Els límits del Quim Porta: «No som res / n’estic segur. / No som res, / però hi ets Tu».
Joan Magrané
BERNAT VIVANCOS
La personalitat musical de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) està impregnada de les impressions rebudes durant els seus anys d’escolà al Monestir de Montserrat. Fill d’una família profundament musical, un cop completats els estudis de piano amb Maria Canals i de composició amb David Padrós a Barcelona, es trasllada durant cinc anys a París per estudiar composició al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de la mateixa ciutat amb els professors Guy Reibel, Frédéric Durieux, Marc-André Dalvabie i Alain Louvier. L’any 2000 esdevé un moment decisiu en la seva carrera, descobreix la música del compositor noruec Lasse Thoresen, traslladant-se a Oslo per ampliar-hi els estudis, fet que marcarà les seves orientacions musicals i el seu futur treball. A partir de llavors l’estil de Vivancos incorpora elements que fan de la seva producció una proposta única: una música d’una rica coloració sonora i textural, on convergeixen la música modal de tradició occidental i la recerca d’una espiritualitat basada en una harmonicitat d’inspiració espectral. Aquests dos aspectes fonamentals representen la forta influència de la natura en l’obra de Vivancos: natura com a arrel, com a terra, símbol de la tradició, però també com a presència que es manifesta invariablement en les propietats físiques del so.
Entre el 2007 i el 2014 va ser director musical de l’Escolania de Montserrat, càrrec que va compaginar amb la seva activitat docent, des del 2003 i fins l’actualitat, com a professor de Composició i Orquestració a l’Escola Superior de Música de Catalunya-ESMUC.
L’any 2011 publica una selecció de música coral en el doble disc “Blanc” (Neu Records), enregistrat pel Latvian Radio Choir sota la direcció de Sigvards Klava, i doblement premiat per la crítica catalana com a millor disc de l’any 2011, i el 2016 publica, amb el mateix cor i el mateix segell, un altre doble CD, “Requiem”, elogiat per la crítica de manera unànime. És aquí on la música de Vivancos, de sonoritats límpides i harmonies extàtiques, d’arquitectures ascendents i esclats de lluminositat nòrdica, vol agermanar fe, sensualitat i bellesa.
La temporada 2014-2015 va ser compositor resident al Palau de la Música Catalana, i la temporada 2021-2022 vas ser compositor convidat a l’Auditori de Barcelona. Vivancos té un ampli repertori de música vocal i instrumental, amb una particular atenció a la producció orquestral, i rep encàrrecs de nombroses formacions internacionals. La seva música, oberta i atemporal, ha interessat a artistes pop com Rosalia i Jennifer López amb qui ha col·laborat en diversos projectes.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Ludovic morlot
PRIMERS VIOLINS: Jaha Lee – concertino associada, Joan Espina – assistent de concertino invitat, Sarah Bels, Walter Ebenberger, Ana Galán, María Pilar Pérez, Ana Kovacevic, Neus Navarrete, Laura Pastor, Francesc Puche, Aria Trigas, Yulia Tsuranova | SEGONS VIOLINS: Emil Bolozan – assistent, Maria José Balaguer, Jana Brauninger, Mireia Llorens, Melita Murgea, Paula Banciu, Mar Miñana, Ariana Oroño, Oleksandr Sora | VIOLES: Benjamin Beck – solista, Christine de Lacoste, David Derrico, Sophie Lasnet, Adrià Trulls, Celia Libertad Eliaz, Javier López, Johan Rondón VIOLONCELS: Charles-Antoine Archambault – solista, José Mor – solista, Lourdes Duñó, Jean-Baptiste Texier, Irene Cervera, Yoobin Chung | CONTRABAIXOS: Christoph Rahn – solista, Dmitry Smyshlyaev – assistent, Albert Prat, Salvador Morera | FLAUTES: Sara Ureña – solista invitada, Ricardo Borrull | OBOÈS: Raquel Pérez-Juana – solista invitada, José Juan Pardo | CLARINETS: Larry Passin – solista, Lluís Casanova | FAGOTS: Thomas Greaves, Slawomir Krysmalski – contrafagot | TROMPES: Juan Conrado García – assistent, Pablo Marzal | TROMPETES: Adrián Moscardo – solista, Miguel Herráez | TROMBONS: Eusebio Sáez – solista, Carlos Fluixà, Miquel Sàez – trombó baix | ENCARREGAT D’ORQUESTRA: Walter Ebenberger | RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL: Begoña Pérez | RESPONSABLE TÈCNIC: Ignasi Valero | PERSONAL D’ESCENA: Luis Hernández | DIRECTOR TÈCNIC Joan Cortés
FOTOGRAFIES May Zircus | ASSISTÈNCIA TÈCNICA DE SO Toni Vila | PRODUCCIÓ MUSICAL I ENREGISTRAMENT Nacho de Paz, Hugo Romano Guimaraes | DISSENY GRÀFIC Lorena Alonso Noblom | DIRECCIÓ EDITORIAL Santi Barguñó
Àlbum enregistrat els dies 26, 27 i 28 de juliol de 2022 a la Sala 1 Pau Casals, L’Auditori de Barcelona.
Amb el suport de
