Augustin Hadelich és un dels millors violinistes dels nostres temps. Cèlebre per la seva magnífica tècnica, les seves interpretacions lúcides i convincents i el seu to captivador, actua a les principals sales de concerts del món. Ha tocat amb totes les grans orquestres nord-americanes i també amb la Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera, l’Orquestra del Concertgebouw, la Filharmònica de Londres i l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio, entre moltes altres formacions destacades.
L’any passat Hadelich va actuar a diversos festivals, com el Proms de la BBC i els festivals d’Aspen, la Jolla, Verbier, Tsinandali, Bucarest i Salzburg. Durant la temporada 23-24 és solista de l’Orquestra Nacional de França i l’Orquestra Filharmònica de Txèquia. Destaquen els seus debuts amb la Staatskapelle de Dresden, l’Orquestra de l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, l’Orquestra de la Tonhalle de Zúric i la Filharmònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (NDR). A l’Amèrica del Nord, toca amb l’Orquestra de Cleveland, l’Orquestra de Minnesota, l’Orquestra de Saint Luke, l’Orquestra de Cambra de Los Angeles i les orquestres simfòniques de San Francisco, Saint Louis, San Diego, Houston, Indianapolis, Nova Jersey i Vancouver. A Àsia l’han convidat la Simfònica NHK i les filharmòniques de Taiwan i Seül.
Amb doble nacionalitat alemanya i nord-americana, fill de pares alemanys i nascut a Itàlia, Augustin Hadelich va estudiar amb Joel Smirnoff a la Juilliard School de Nova York. L’any 2006 la seva carrera va rebre un gran impuls quan va guanyar el Concurs Internacional de Violí d’Indianapolis. Va rebre la prestigiosa beca Avery Fisher el 2009, una beca de la fundació Borletti-Buitoni el 2011 i un doctorat honoris causa de la Universitat d’Exeter (Regne Unit) el desembre del 2017, i va ser escollit instrumentista de l’any per la revista Musical America el 2018.
El juny del 2021 Hadelich va ser nomenat professor de violí de l’Escola de Música de Yale. Toca un violí de Giuseppe Guarneri del Gesù de l’any 1744, conegut amb el nom de «Leduc, ex Szeryng», que la fundació Tarisio li ha deixat en préstec.