Beure de les fonts de l’arquitectura racionalista nord-americana, de Camarón de la Isla, els germans Lumière, Bruce Nauman, Alvar Aalto o Jean Prouvé, les noves tecnologies, l’escena berlinesa, Carvaggio, The Young Ones, la Velvet, la rumba i el punk, Leonardo da Vinci o el barraquisme en general (entre molts altres) els situa. Performance, time codes, instal·lació, artefactes escènics, nous i vells sistemes d’il·luminació, dramatúrgia espacial, radical simplicity, la manca o l’excés de narrativa, la llei de la gravetat, white darkness, mecanismes de percepció, rotaflex i lingüística són algunes de les seves eines de creació. Formats en arts visuals, teatre i arquitectura, el seu treball es caracteritza per la recerca permanent en els camps de la llum, l’espai, i els objectes que l’ocupen, mitjançant l’actitud transgressora que comporta situar-se en els límits de la parateatralitat. Han treballat, entre d’altres, amb General Elèctrica, Frederic Amat, Societat Doctor Alonso, Àlex Rigola, Marcel·lí Antúnez, Constanza Brcnic, Augustí Fernández, Albert Pla, Standstill, La Fura dels Baus, Agrupació Senyor Serrano, Mal Pelo, Sílvia Pérez Cruz, Los Corderos, Cabo San Roque, Sol Picó, Maria Arnal i Marcel Bagès o Rosalía.

María de la Cámara. Cofundadora
Formada en disseny d’escenografia i il·luminació a ESAD Barcelona. Disseny d’espai a EINA Barcelona. Professora de grau universitari a UDG ERAM. Professora de màsters de postgrau a ELISAVA i UPC.

Gabriel Paré Lezcano. Cofundador
Format en disseny d’escenografia i il·luminació a ESAD Barcelona. Professor de grau universitari a UDG ERAM. Professor de màsters de postgrau a ELISAVA i UPC.