Nascut a Ginebra i de pares xilens, Emiliano González Toro és un dels tenors més destacats de la seva generació, especialment en el repertori barroc.
Durant les últimes temporades ha actuat com a Lenia (Eliogabalo de Cavalli) a l’Òpera d’Amsterdam, Arnalta (L’incoronazione di Poppea de Monteverdi) a l’Òpera de Zuric i el paper principal a Don Quichotte chez la Duchesse (Boismortier) a França i Malta amb Le Concert Spirituel de Hervé Niquet. Ha cantat el Magnifcat de Bach i Dixit Dominus de Händel amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm, la Passió segons sant Mateu de Bach en una gira europea amb Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowki i el paper de Mercuri (La concordia de’ pianeti de Caldara) amb La Cetra Barockorchester Basel.
El 2018, va cofundar el conjunt I Gemelli, juntament amb la soprano Mathilde Etienne, especialitzat en la música del Seicento. El primer àlbum del conjunt, Vespres de Chiara Maria Cozzolani, va ser llançat sota el segell Naïve. Els primers concerts del conjunt van tenir lloc a Neuilly i Ginebra. El 2019, I Gemelli va fer el seu debut al Théâtre des Champ-Élysées de París, amb una versió en concert de L’Orfeo de Monteverdi, amb Emiliano cantant el paper principal i Thomas Dunford dirigint el conjunt instrumental. L’ensemble ha llançat recentment A room of mirrors amb el segell Gemelli. Entre la vasta discografia del tenor, hi ha gravacions amb Les Talens Lyriques, Le Concert Spirituel, Pygmalion, Ensemble Pulcinella, Les Cris de París i Arpeggiata.
Habitualment és sol·licitat per diversos conjunts com Le Concert Spirituel, Les Musiciens du Louvre, Concert d’Astrée, Pygmalion, Cappella Mediterrània, Poème Harmonique, La Cetra Barockorchester Basel, Les Talens Lyriques o L’Arpeggiata, i per orquestres com l’Orquestra Gulbenkian, l’Orquestra Nacional d’Illa de França o l’Orquestra Nacional d’Orchestre National des Països del Loira, entre d’altres.
En òpera, va interpretar diversos papers a l’Opéra National du Rhin, la Bayerische Staatsoper de Munic, el Théâtre des Champs Elysées de París, l’Opéra de Lille, així com en sales d’Amsterdam, Oslo, Lisboa, Washington o Nova York. També al Festival d’Ais de Provença i al Festspielhaus de Baden-Baden.
