Va néixer a Torres Vedras, Portugal, l’any 1960. Amb una formació com a arquitecte i com a músic autodidacta, va destacar en el món de la música pop portuguesa, especialment com a líder dels Mler ife Dada, un grup mític dels anys 80 a Portugal.
La seva influència musical s’estén a diverses àrees, com la música per a pel·lícules, teatre i coreografies. En l’àmbit de la dansa, va crear música per a coreografies de reconeguts artistes com Vera Mantero, Mark Tompkins, Paulo Ribeiro, Aldara Bizarro, Joao Fiadeiro, Constanza Brncic i Malpelo, entre altres. Destaquen també les seves contribucions a esdeveniments emblemàtics, com l’himne de l’Exposició Universal de Lisboa Expo 98 i la música per als focs artificials a l’obertura de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura. A més, va ser l’autor del jingle publicitari de Lisboa 94, Capital Europea de la Cultura, que va guanyar el premi a la millor música publicitària portuguesa el 1994.
La seva dedicació principal s’ha centrat en la guitarra, instrument amb el qual ha desenvolupat un llenguatge personal mitjançant la investigació i l’experimentació constants. A partir dels anys 90, es va establir com un referent en el camp de la lliure improvisació i ha col·laborat amb una àmplia gamma de músics, incloent-hi Agustí Fernández, Agustí Martínez, Albert Cirera, Alexandre Frangenheim, Anna Subirana, Damo Suzuki, DjOLive, Don Malfon, El Pricte, Eric M, Gianni Gebbia, Graham Haynes, Hiroshi Kobayashi, Jakob Draminsky, Jean-Marc Montera, Joan Saura, John Bisset, Kato Hideki, LeQuan Ninh, Lliba Vilavecchia, Massimo Zu, Michael Moore, Michael Vatcher, Paolo Angeli, Peter Kowald, Ramon Prats, Rodelius, Shelley Hirsch, Tom Chant i Víctor Nubla, així com amb la majoria dels improvisadors portuguesos.
En l’àmbit de la improvisació amb dansa, ha actuat a diversos països europeus amb destacats ballarins com Mark Tompkins, Vera Mantero, Steve Paxton, Lisa Nelson, Julyen Hamilton, David Zambrano, Constanza Brncic, Sonia Sánchez, Frans Poelstra, Boris Charmatz, João Fiadeiro, María Muñoz, Pep Ramis, Andrés Corchero i Mathilde Monier. Nuno Rebelo també és conegut per la creació d’escultures sonores, les quals han estat exposades a Portugal, Noruega i a la Biennal d’Art Ambiental de l’I-Park, a Connecticut, Estats Units.
Ha compartit el seu coneixement mitjançant la impartició de tallers sobre tècniques experimentals per a la guitarra elèctrica en diverses ciutats portugueses, així com tallers d’improvisació a Portugal, Cap Verd i Moçambic. Juntament amb Mark Tompkins, han liderat el taller “Audible movement, visible sound”, que explora la contaminació performàtica entre la dansa i la música i que s’ha dut a terme en diverses ciutats com Estrasburg, Lisboa, Bucarest, Lubljana, Viena, Tolosa i Mulhouse.
