Sinéad Campbell Wallace comença la temporada 23-24 actuant per primera vegada a l’Òpera Nacional de París, on s’estrena en el paper d’Elsa a Lohengrin, al costat de Piotr Beczala i Nina Stemme. També debutarà en els papers de Salomé amb l’Òpera Nacional d’Irlanda; de princesa estrangera en la producció de Rusalka de Christof Loy, molt aplaudida per la crítica, al Palau de les Arts de València; de Gutrune, amb la direcció de Vladimir Jurowski i l’Orquestra Filharmònica de Londres, i de Leonore (Fidelio) a l’Òpera de Dijon.

La temporada 22-23 va arrancar amb un retorn a l’Òpera Nacional d’Anglaterra en el paper protagonista de Tosca, pel qual va ser nominada als premis Olivier. A la mateixa temporada va debutar a l’Òpera de Baviera en el paper de vigilant a Elektra i a l’Òpera del Canadà en el paper de Tosca. A més, va interpretar Chrysothemis en una versió per a concert d’Elektra, amb l’Orquestra Simfònica de Tòquio i la direcció de Jonathan Nott.

La temporada 19-20 la van convidar a tornar al Teatre de Ratisbona per protagonitzar-hi Tosca. Aquella temporada també va fer de Leonore per a l’Òpera Lírica de Dublín, de Zelika (The veiled prophet [El profeta velat]) per al Festival de Wexford i va encarnar Tosca per a l’Òpera d’Escòcia.

Abans, havia treballat molt amb Christian Curnyn i la Companyia d’Òpera Clàssica. També ha col·laborat amb Vladimir Jurowski, Martyn Brabbins, David Parry, John Fulljames, Ian Page i David Agler, entre altres. A l’òpera ha interpretat altres papers, com Anne Truelove (The Rake’s Progress [El progrés del llibertí]) a l’Òpera de Garsington i també al Festival d’Aldeburgh; Giulietta (I Capuleti e i Montecchi [Capuleto i Montesco]) i Flavia (Eliogabalo) a l’Òpera Grange Park. A Dublín també ha interpretat un gran nombre de papers, com els de Comtessa, Donna Elvira, Alcina, Mimì, Musetta, Micaëla i Violetta Valéry.

Sinéad Campbell Wallace es va graduar al Conservatori de Música i Art Dramàtic de Dublín, l’Estudi Nacional d’Òpera i el programa Britten-Pears per a joves músics.