Solista, músic de cambra, músic d’estudi, docent, escriptor i locutor, Steven Isserlis és un violoncel·lista molt polifacètic que rep elogis arreu del món per la seva tècnica i la seva gran expressivitat musical. Actua amb les millors orquestres i directors de renom i els seus concerts omplen les grans sales. De manera excepcional, també dirigeix orquestres de cambra des del violoncel en programes de música clàssica. Des del 1997 és director artístic del Seminari Internacional de Músics de Prussia Cove, a Cornualla.
És un apassionat de la interpretació històrica i això l’ha portat a treballar amb moltes orquestres d’instruments d’època i a fer concerts amb clavicèmbal i forte-piano. També és un gran defensor de la música contemporània i ha estrenat moltes composicions de nova creació, com The protecting veil (El vel protector) de Sir John Tavener, Lieux retrouvés (Indrets retrobats) de Thomas Adès, tres obres per a violoncel de György Kurtág i peces de Heinz Holliger i Jörg Widmann.
L’extensa discografia d’Isserlis inclou totes les suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach (àlbum instrumental de l’any de Gramophone), les obres completes per a violoncel i piano de Beethoven, els concerts de Carl Philipp Emanuel Bach i Haydn, els concerts d’Elgar i Walton, el doble concert de Brahms amb Joshua Bell i l’Acadèmia de Saint Martin in the Fields, i les últimes obres de John Tavener (premi BBC Music Magazine). El llançament mundial del seu darrer àlbum, A golden cello decade 1878-1888, va ser el novembre del 2022.
A Isserlis també li agrada tocar per als infants i ha creat tres contes musicals amb la compositora Anne Dudley.
A més, ha concebut i escrit dos vespres de mots i música: en un descriu els últims anys de Robert Schumann i l’altre està dedicat a Marcel Proust i els seus salons. També ha presentat molts programes de ràdio, inclosos uns documentals sobre dos dels seus herois: Robert Schumann i Harpo Marx.
Va ser nomenat Comandant de l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic (CBE) i ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Schumann de la ciutat de Zwickau, el Premi Piatigorsky, la beca de la Fundació Maestro (EUA), la Medalla d’Or del Ministeri de Cultura d’Armènia, el premi del Festival de Música Original de Glashütte (Alemanya) i la Medalla Wigmore (Regne Unit).
Isserlis toca l’Stradivarius «Marquès de Corberon» del 1726, que la Reial Acadèmia de Música li ha deixat en préstec.
