Si bé a localitats del nord de l’illa de Sardenya com Castelsardo i Santu Lussurgiu el canto a cuncordu no s’ha deixat de practicar mai, a altres indrets s’ha experimentat un procés de recuperació i revalorització de la tradició. Aquest és el cas de la localitat de Codrongianos, on des del 2009 el conjunt Su Cuncordu Codronzanesu treballa per reconstruir el repertori litúrgic i paralitúrgic de la desapareguda Arciconfraternità di Santa Croce i del Rosario a partir d’una investigació a través de testimonis orals.
El setembre del 2009, dos joves de Codrongianos van decidir redescobrir el cant a cuncordu del qual tant havien sentit parlar dels majors del poble, i fer realitat un somni que comparteixen des de fa anys. El record de la solemnitat amb què es representava la Passió de Jesús, l’amor per les cançons en sard i llatí que van acompanyar i marcar els diferents moments de la Setmana Santa, els impulsen a l’estudi d’aquesta pràctica ja perduda a Codrongianos.
Luigi Betza i Giovanni Fara, contra i basciu del cor popular de Codrongianos recorren a Luigino Cossu, important intèrpret del cant tradicional sard i solista del cor Aglientu que accepta el càrrec de professor i director del cor. Juntament amb Giancarlo Cortis i Andrea Zucca Pais, estudiós i entusiasta del cantu a chiterra, completen amb sa oghe i sa mesa-oghe el cercle per l’execució del cant a cuncordu. El conjunt ha realitzat nombroses actuacions a Sardenya i a la península itàlica. Aquesta és la seva primera actuació fora del seu país.
