Repertori
Carles Baguer: Simfonia n. 12 en Mi b (1790) 15′
W. A. Mozart: Simfonia n. 31 en Re “Paris”, KV 297 (300a) (1778) 18′
F. J. Haydn: Simfonia n. 101 en Re “El rellotge” (1793) 29′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Jan Willem de Vriend, direcció
Programa
L’arquitectura clàssica descansa sobre els pilars del rigor formal diàfan, l’estructura ferma i la noblesa dels materials emprats. Els compositors del classicisme vienès formulen un univers musical que combina la vitalitat expressiva genuïna amb la senzillesa en l’estructura, una combinació que possibilita l’arribada a unes cotes de sensibilitat inaudites i que es varen irradiar arreu d’Europa al llarg del segle XVII: des de la música de Carles Baguer a la catedral de Barcelona fins a la cort d’Esterházy.
DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ AQUÍLa simfonia “París” de Wolfgang Amadeus Mozart, encapçalada pel cèlebre coup d’archet inicial a l’uníson, és una declaració d’intencions del jove compositor ideada específicament per a l’orquestra dels Concerts espirituels de París, en què l’autor desplega la plantilla orquestral més gran que havia fet servir fins aleshores en una simfonia.
D’altra banda, Franz Joseph Haydn, compon la simfonia 101 –coneguda com “El rellotge” pel particular ritme del segon moviment– durant la seva segona estada a Londres, convidat per Johann Peter Salomon. Es tracta d’una obra de gran factura i amb particularitats prou significatives –com el disseny rítmic del primer moviment, les al·lusions a una banda en la secció central del tercer moviment o una gran fuga en el moviment final– com per pensar que fou un dels models simfònics de referència per a Ludwig van Beethoven.
