Programa
HÈCTOR PARRA: Un concertino di angeli contro le pareti del mio cranio
Quartet de corda n. 4 (2020) 18 min. – Estrena mundial
“A la memòria de Robert Gerhard en el 50è aniversari de la seva mort.”
Vivim una època d’intensa incertesa política. Però Pier Paolo Pasolini, ja als anys 60, havia denunciat clarividentment la manera com un cert feixisme sobreviu i aniquila tot rastre d’humanitat en la societat moderna a través de la cultura de consum. En la seva tragèdia Orgia (1966) l’amor i el sexe estan al servei de la sàdica destrucció de l’altre. Per denunciar el seu drama personal, el protagonista masculí es penja vestit de dona. De fet, en l’últim moment de la seva vida, després d’haver-se adonat de la seva diferència, de la seva homosexualitat, realitza l’acte més poderós imaginable: un suïcidi acusatori que apunta a una societat plena d’incomprensió, d’hipocresia, crueltat i menyspreu cap a qualsevol tipus de minoria. D’aquesta manera, Pasolini denuncia no només el drama de l’homosexualitat, sinó el d’un món que arrasa tota diferència. L’horror d’una societat que, sota el poderós impuls homogeneïtzador, busca esborrar del mapa aquells que se senten atrapats sota les rodes de la història. Aquest va ser el cas de molts artistes i intel·lectuals que havien col·laborat activament amb la Segona República Espanyola i amb el govern català a finals dels anys 30. Robert Gerhard va ser, sens dubte, el màxim representant de la creació musical catalana a l’exili, i amb la composició d’aquest quartet de corda voldria fer-li el més humil i sincer homenatge amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.
Inspirat tant en l’episodi IV d’Orgia com d’alguns sorprenents descobriments compositius de l’últim Gerhard (sorgits de la transferència de la seva pràctica de la música electrònica a la composició instrumental), Un concertino di angeli contro le pareti del mio cranio, amb el seu pasolinià «desig de realitat», explora les oposicions entre homofonia i polifonia, planitud i rugositat, modernitat i arcaisme, que s’inspiren en les dualitats tan estimades per Pasolini: passat/present, mort/sexe, societat ancestral/vida moderna. Al meu quartet s’enfronten a l’aparició misteriosa d’una cançó tradicional catalana de colors atàvics -El cotiló-, tan estimada i citada per Robert Gerhard des del seu exili de trenta anys al Regne Unit, un exili que va durar fins a la seva mort. Com va escriure Pasolini a Empirismo eretico, “un autor només pot ser un estranger en una terra hostil: de fet, viu la mort en lloc de viure la vida, i el sentiment que provoca és un sentiment, més o menys fort, d’odi racial ”.
M’agradaria expressar la meva gratitud i reconeixement al Conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig i a Rut Martínez Ribot per la seva confiança i ajuda en la realització d’aquest projecte de creació.
Hèctor Parra (París, setembre de 2020)
Intèrprets
JACK Quartet
Christopher Otto, violí
Austin Wulliman, violí
John Pickford Richards, viola
Jay Campbell, violoncel
Co-encàrrec de
Wittener Tage für Neue Kammermusik i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
