Quintet de Schubert

Programa

WOLFGANG AMADEUS MOZART: Quartet de corda n. 15 en re m, KV 421 (1783) 27′
FRANZ SCHUBERT: Quintet de corda en Do, D 956, op. posth. 163 (1828) 48′

Dos mesos abans de morir, Schubert va escriure al seu editor per oferir-li unes sonates per a piano, el cicle de cançons El cant del cigne i un quintet per a cordes. La resposta de Probst va ser reclamar més cançons i ignorar completament l’extraordinari Quintet per a cordes, la darrera obra de cambra —i l’única per a aquesta formació instrumental— del compositor vienès. Schubert afegeix al quartet clàssic un segon violoncel, en lloc d’una segona viola, un recurs que també havia utilitzat Luigi Boccherini. La intensitat emocional i dramàtica contrasta amb la brillantor de la tonalitat general de do major, que s’ha atribuït a un gest d’homenatge als admirats Mozart i Beethoven, autors de quintets de corda en la mateixa tonalitat.

Mozart, al seu torn, venerava musicalment i apreciava personalment el gran Joseph Haydn, que a finals del segle XVIII era el compositor més famós d’una Europa que bullia en el tràfec de la revolució industrial. Els sis “Quartets russos”, op. 33, de Haydn, van impressionar profundament un Mozart atrafegat entre fills i recitals de piano, que va assumir el repte de compondre sis quartets com a resposta musical d’admiració i homenatge a l’amic i mestre. El Quartet n. 15n’és el segon i l’únic en tonalitat menor.