Repertori
Richard Strauss: Divertimento, op. 86 (1941) 34′
Richard Strauss: Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons), op. posth. (1948) 25′
Richard Strauss: Also Sprach Zarathustra (Així parlà Zaratustra), op. 30 (1896) 25′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Heidi Melton, soprano
Vasily Petrenko, direcció
Programa
Richard Strauss va ser el gran mestre de l’anomenat poema simfònic. Així parlà Zaratustra es troba, al costat de Don Quixote, Mort i transfiguració i la seva Simfonia domèstica, entre les seves creacions més rotundes. Estrenat a Frankfurt sota la seva direcció, Strauss elabora una evocació musical no només de les seves lectures de Friedrich Nietzsche —com també feia Mahler anant al text—, sinó també del seu temps i del nou segle: Nietzsche parodia el Nou Testament i anuncia, a finals del XIX, que arriba un temps nou que modificarà la relació entre el bé i el mal.
Tot el refinament tímbric, l’humorisme i l’ofici de les composicions de Strauss es concentren en el seu Divertimento, una mirada al XVIII francès pensada com una suite de danses, d’on sorgeix una sorprenent suite sobre les Pièces de Clavecin de François Couperin.
Les darreres cançons del compositor bavarès s’emmarquen entre les obres mestres de la història del lied alemany. Testament musical d’una època i una cimera en el seu gènere, van ser escrites per a soprano i orquestra sobre poemes de Joseph von Eichendorff i Hermann Hesse, i s’hi descriu un viatge de la primavera a la mort.
