La possibilitat d’enregistrar el so i reproduir-lo comporta, des dels inicis, la necessitat de suports físics: cilindres de cera, discos de pedra o vinil, i cinta magnètica. La fricció sobre el material que implica tant l’enregistrament, que fixa un solc irregular contenidor d’informació, com les lectures posteriors que el ressegueixen, confereix tactilitat a la temporalitat efímera de la música. Materialitza allò que a primera vista sembla immaterial —ideals, sentiments, pensaments i emocions— i en captura l’abstracció fixant les ones sonores en la forma tangible del suport. Potser si el disc de vinil i les cintes magnètiques han sobreviscut en aquesta era digital, en la qual estem immersos, és perquè ofereixen una capa més a la vivència d’escoltar. L’escolta és, doncs, una experiència tàctil: escoltem, també, amb les mans.
ESCOLTAR AMB LES MANS. Suports obsolets, missatges efímers reflexiona sobre la fragilitat, la durabilitat i les capacitats dels suports analògics, com aquests han determinat les escoltes, les memòries i els imaginaris —individuals o col·lectius—, així com la manera de relacionar-nos amb el so, bé com a oients, bé com a creadors.
L’exposició es basteix amb el diàleg decidit entre tres àmbits d’acció. El primer contextualitza les problemàtiques dels suports i el seu impacte històric i conceptual. Els usos artístics i subversius dels formats, dins les manifestacions artístiques i sonores de la segona meitat del s. XX ençà, són presentats al segon àmbit. El tercer, gràcies a una selecció d’objectes i documents, desvela tres obres musicals –I Am Sitting in a Room (Alvin Lucier, 1970), Vinyl Coda (Philip Jeck, 1999-2003) i The Disintegration Loops (William Basinski, 2002-2003)–, plantejades com a relectures i reinterpretacions de les qualitats efímeres, finites i materials dels suports analògics.
Què s’enregistra, què es guarda, què es perd, què s’oblida, què s’enregistra una altra vegada i, també, quines noves oportunitats es generen? Què és arxiu i què és amnèsia? Com tractem les «pèrdues de memòria», efecte col·lateral dels processos cíclics que susciten aquestes tecnologies? Com gestionar, interpretar i emmagatzemar aquestes restes arqueològiques modernes i caduques, fabricades en un context capitalista postindustrial on la reproductibilitat tècnica continua produint, prescrivint, reciclant i amuntegant un volum incommensurable de brossa analògica i deixalla digital?
Comissariada per Ferran Fages, l’exposició proposa un recorregut pels contorns borrosos i permeables que els formats analògics amaguen i revelen.
Com a activitat complementària a l’exposició, s’ofereix la possibilitat d’escoltar íntegrament les obres dels artistes Alvin Lucier, Philip Jeck i William Basinski que integren la mostra. Consulteu tota la informació aquí.
La memòria ja no es concep com la necessitat de retenir el passat per preparar l’esdevenidor, sinó que fabrica els futurs i els passats que necessita.”
JOAN FONTCUBERTA, Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia (2019)
Comissari
Ferran Fages
Idea original
Jordi Alomar
Suport al comissariat
Mariona Villanueva
Amb la col·laboració de
Biblioteca Nacional de Catalunya, Centre de Documentació de l’Orfeó Català, Museu de Badalona, Museu del Joguet de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Escola Superior de Música de Catalunya
Disseny expositiu
Emiliana Design
Escoltar amb les mans és una producció del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard.
