Els cants de les majorales o pabordesses de la confraria del Roser acompanyats de panderos o tambors quadrats van ser presents a molts pobles de Catalunya. Les lletres convertien els llevants de taula dels casaments, dels bateigs, de missacantants i festes majors en un oracle amb veu de dona en què es teixien les relacions de la comunitat. Els diners que obtenien d’aquesta conquesta femenina de l’escena servien per sufragar les despeses de la festa de la marededeu del Roser

El tambor completament pintat amb imatges sagrades i guarnit amb cintes i cascavells és l’objecte més significatiu i espectacular que ha quedat d’aquella activitat. Des de finals del segle XIX, alguns folkloristes es van apressar a recollir les engrunes d’un món festiu que s’acabava. Ara, amb aquesta exposició del Museu de la Música, volem fer conèixer el món que evocaven els testimonis de les darreres majorales.

Comissària: Ester Llop  
Disseny gràfic: Todojunto  
Disseny expositiu: Todojunto + espai e

Amb la intervenció artística de: Perejaume 

‘Ara canto per a mi’ és una producció del Museu de la Música – Centre Robert Gerhard