Repertori
Gluck: Don Juan, Wq. 52
Gluck: Orfeo ed Euridice, Wq. 30 (selecció d’àries)
Mozart: Obertura d’Idomeneo, KV 366
Mozart: Recitatiu i Rondo “Ch’io mi scordi di te?” – “Non temer, amato bene” per a soprano i orquestra, KV 505
Mozart: “Parto, ma tu ben mio” – Ària de La Clemenza di Tito, KV 621
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Julia Lezhneva, soprano
Dani Espasa, direcció
Programa
PROGRAMA DE MÀEl ballet no només va ser un gran laboratori creatiu per a Christoph Willibald Gluck, sinó també un espai per a l’expressió dramàtica. El seu ballet-pantomima en tres actes Don Juan va resultar xocant en la seva època, com també ho havia estat l’òpera Orfeu i Eurídice. I això és degut tant als aspectes formals com al tractament innovador d’algunes seccions de l’orquestra. Si a Don Juan trobem destil·lada l’essència del drama en música, purament instrumental, les àries d’Orfeu i Eurídice ens permeten gaudir de les perles d’una obra paradigmàtica de l’ideal gluckià, al servei de l’expressivitat senzilla, elegant i refinada.
En matèria operística, Gluck va obrir un camí que W. A. Mozart va recórrer amb una originalitat admirable. Idomeneo és la seva gran òpera seriosa, estrenada amb èxit a Munic el gener del 1781: un cim en el catàleg mozartià, també en les seves troballes en matèria formal i orquestral que es poden apreciar des de la solemne Obertura. Sobre el mateix text, que Mozart va fer servir per a un fragment afegit a Idomeneo cinc anys després de la seva estrena, va escriure una de les seves àries més inspirades, «Ch’io mi scordi di te?», en aquest cas, una ària de concert per a soprano, piano i orquestra. Pel que fa a «Parto, ma tu bien mio», encara que sembli una ària de concert, és una de les àries més cèlebres de La clemenza di Tito, on el personatge de Sesto, enamorat de Vitellia, accepta l’encàrrec d’aquesta de posar fi a la vida de Tito.
