Repertori
Franz Schubert: Sonata per a violí i piano en La “Grand Duo”, D 574 (1817) 25′
Johannes Brahms: Sonata n. 3 en re m, op. 108 (1886-88) 22′
Ludwig Van Beethoven: Sonata n. 9 en La “Kreutzer”, op. 47 (1803) 34′
Artistes
Janine Jansen, violí
Denis Kozhukhin, piano
Programa
En el moment d’escriure aquesta Sonata per a violí i piano, Schubert s’havia fet un lloc en el món musical vienès com a compositor simfònic i de lieder. Malgrat tot, la música de cambra sempre va formar part de la pràctica musical quotidiana, en família i entre amics. Aquesta sonata és molt personal, ja lluny de la influència del seu admirat Mozart, i té un grau de dificultat tècnica superior a les sonates anteriors per a violí. De manera similar, la darrera Sonata per a violí de Johannes Brahms, en quatre moviments i dedicada a Hans von Bülow, és extremadament concisa i dramàtica, en contrast amb les anteriors i en consonància amb altres obres de la mateixa època. Escrita gairebé un segle abans, la sonata de Beethoven dedicada a Rodolphe Kreutzer —que no va tocar mai— ha inspirat novel·les, quadres i simfonies. Una obra inusual tant per l’exigència tècnica de la part de violí com per la diversitat d’afectes i emocions que recorre, entre la fúria, la contemplació i l’alegria final.
