Artistes

direcció i dramatúrgia: ATRESBANDES (Mònica Almirall, Miquel Segovia y Albert Pérez Hidalgo)
composició musical: QUARTET BROSSA i GREGORI FERRER, amb la col·laboració de JORDI ALOMAR, a partir d’obres diverses de Dmitri Xostakóvitx
interpretació: MÒNICA ALMIRALL, MIQUEL SEGOVIA, IMMA LLUCH, ALEIX PUIG, MARÇAL AYATS, PERE BARTOLOMÉ i GREGORI FERRER
espai visual: PAU MASALÓ i ÓSCAR PALENQUE, amb la col·laboració de PIRRA
assesorament musical: JORDI ALOMAR

Programa

Dmitri Xostakóvitx és el centre d’un collage escènic que, fent servir la música, la paraula i el moviment, parla de la vida i l’obra del compositor però, especialment, de la relació que va mantenir amb el poder.Incòmode reflex dels temps que ens toca viure, ATRESBANDES, el Brossa Quartet de Corda parteixen de Xostakóvitx per traçar una reflexió sobre la censura en el món musical i en l’art en general. L’espectacle segueix les línies d’actuació habituals de la companyia, singularitzada en la defensa d’un teatre de laboratori on el procés de creació és fonamental.

El nom de l’espectacle fa referència al fragment final d’una composició. La notació musical de la coda s’utilitza també com a símbol per marcar una repetició. Per això esdevé, en aquesta experiència visual i sonora, una metàfora de la repetició dels comportaments: tant dels que generen joia com dels que ens enfonsen en la foscor i que tan sovint han pres la forma d’una ideologia autoritària. Dmitri Xostakóvitx, un compositor brillant que va haver d’adaptar el seu art a les circumstàncies del seu temps per tal de poder sobreviurea la Unió Sovètica de Stalin. Vida, art i política van acabar confluint en l’existència del músic, que va incloure en les seves creacions notes d’ironia on, a la manera d’un codi secret, podem llegir encara avui la seva visió crítica envers un règim dictatorial i despietat.

Com en temps de Xostakóvitx, també avui el món s’agita entre passions. Potser, com en aquell temps, tot és blanc o negre. I davant l’absència de matisos i el risc de ser condemnat, el silenci s’imposa. En una conversa o potser en una obra d’art. Va ser Xostakóvitx un col·laboracionista, una víctima o un heroi? O potser tot i res alhora?



Una coproducció de L’Auditori i Grec Festival de Barcelona

amb el suport de GRANER CENTRE DE CREACIÓ, ATRIUM VILADECANS, CENTRE CÍVIC NAVAS i ESPAI MARAGALL GAVÀ.

Descarregues