Programa
Beethoven des de dins: el geni de Beethoven vist per un músic.
Tres sessions gratuïtes (és necessaria inscripció prèvia a cada una d’elles), a càrrec de Jonathan Brown (Quartet Casals)
La música de Ludwig van Beethoven es pot entendre des de moltes perspectives diferents, però el seu geni resideix, sens dubte, en la seva arquitectura emocional, en la manera com construeix estructures a través del temps que creen una tensió dramàtica increïble i exigeixen un alliberament catàrtic. Si volem comprendre un gran edifici, podem caminar al seu voltant, examinar els plànols i admirar els seus detalls; però, què succeeix amb un quartet de corda on els sons són intangibles, avança constantment en el temps i fa impossible desconstruir-lo fàcilment? Beethoven experimentava composant principalment per al seu propi instrument, el piano: examinant els seus tres moviments arquetípics de les sonates per a piano i els quartets de corda (la forma sonata, el tema i variacions i la fuga) buscarem el mode de comprendre el funcionament intern de la seva música, obtenint així una estimació més profunda del món intern de Beethoven i la seva rellevància al segle XXI.
Cada presentació tindrà una durada aproximada d’una hora i consistirà en una visió detallada de cada moviment amb exemples musicals seguida d’una interpretació del moviment en qüestió oferida per tres talentosos estudiants catalans de piano de l’ESMuC.Tres sessions gratuïtes (cal inscripció prèvia a cada una d’elles), a càrrec de Jonathan Brown (Quartet Casals).
Dimecres 27 de setembre de 2017 a les 19h. SALA 4
Forma sonata: solo de la Sonata per a piano Opus 31/3: Allegro
Al bell mig de cada sonata, quartet de corda o simfonia que Beethoven va escriure, es troba el que ara anomenem moviment en “forma sonata”, que es pot entendre com una exposició de les idees en conflicte, el seu desenvolupament, desconstrucció i conflicte i una resolució o catarsi. En termes hegelians: tesi, antítesi i síntesi. En examinar pas a pas l’actitud retòrica dels elements bàsics d’aquesta sonata, veurem com Beethoven estableix i subverteix alhora les expectatives de l’oient durant tot el procés i aprendrem que en el centre dels conflictes de Beethoven també podem trobar una gran unitat de forma.
Víctor Braojos, piano
Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 19h. SALA 4
Tema i variacions: solo de la Sonata per a piano Opus 109: Gesangvoll, mit innigster Empfindung. Andante molto cantabile ed espressivo
Beethoven era un mestre de la improvisació, un mag de la música capaç de transformar els materials musicals més bàsics en obres mestres de profunditat incommensurable. Com ho feia? La música de Beethoven es resisteix a una classificació emocional senzilla: en el centre de cada moment còmic roman la tragèdia i l’humor sempre alleugera el pathos. Enlloc no es revela millor això que en els grans moviments de tema i variacions escrits al final de la seva vida. Nosaltres recorrerem junts aquest camí, mostrant com d’una font musical comú s’originen els affekts emotius més dispars.
Eudald Buch, piano
Dimecres 23 de maig de 2018 a les 19h SALA 3
Fuga: solo de la Sonata per a piano Opus 110: Alegro ma non troppo.
En 1821, quan ja havia perdut l’oïda completament, Beethoven era un visionari radical i un reaccionari musical al mateix temps, el compositor que més va definir la música del futur i alhora el més lligat a les formes antiquades del passat. Per entendre aquest últim període cal conèixer la fuga: un procés compositiu sublimat per Johann Sebastian Bach on veus diferents repeteixen i manipulen els mateixos temes bàsics, creant així una retòrica musical extraordinàriament densa. Amb ajuda d’una de les obres més desafiadores per a qualsevol instrumentista (i oient), intentarem comprendre aquesta lògica emocional interna de la fuga examinant-la motiu per motiu i identificant-ne els seus indicadors estructurals més importants.
Joan Ramon Salamó, piano
