ARIS QUARTETT

MISATO MOCHIZUKI
(Tòquio 1969)

in-side de Brains per a quartet de corda

(2020) – 6 – Estrena nacional

GYÖRGY KURTÁG
(Lugoj Romania 1926)

Officium breve in memoriam Andreae Szervánszky, op. 28

(1988-1989) – 13

BELCEA QUARTET

FRANZ SCHUBERT
(Viena 1797 – 1828)

Quartet n. 12 en do menor, D 703 “Quartettsatz”

(1820) – 9’

I. Allegro assai
II. Andante (Fragment)

DMITRI XOSTAKÓVITX
(Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Quartet de corda n. 14 en Fa # major op. 142

 26’

Allegretto
Adagio
Allegretto

PAUSA TÈCNICA

LUDWIG VAN BEETHOVEN
(Bonn, Alemanya 1770 – Viena 1827)

Quartet de corda n. 7 en fa major, op. 59 n. 1 “Razumovsky”

40

1. Allegro
2. Allegro vivace e sempre scherzando
3. Adagio molto e mesto
4. Thème russe, allegro

COMENTARI

per Berta Coll i Bosch

«Després que el professor Yuji Ikegaya m’expliqués els seus estudis neurològics, vaig voler treballar algunes particularitats funcionals del cervell humà», diu la compositora japonesa Misato Mochizuki. Aquesta inquietud va materialitzar-se en el cicle Brains per a quartet de corda, un conjunt d’obres –o de «moviments», suggereix la compositora– que pretenen explorar els processos que segueix el cervell quan escoltem música. La quarta peça del cicle, in-side, parteix de la conclusió científica que el ritme i la melodia estimulen parts diferents del cervell. També s’inspira en el mite japonès que explica l’origen del món a partir d’una primera divinitat que crea una mena d’alter ego. L’Aris Quartett va estrenar l’obra el 2021 a la Filharmònica de Luxemburg i ara la presenta per primer cop a casa nostra.

Tot seguit, també a la primera part del concert, el Belcea Quartet interpretarà l’Officium breve (In memoriam Andreae Szervánszky), op. 28, un quartet de corda en què György Kurtág homenatja pòstumament dos dels seus grans mestres: Szervánsky, que va introduir el dodecafonisme a Hongria, i Anton Webern, de qui cita la Cantata n. 2, op. 31. Es tracta d’una obra extremament expressiva, d’aire fantasmagòric, en què la força suggeridora de Kurtág apareix condensada en quinze moviments breus.

El repertori del concert també inclou el Quartettsatz de Franz Schubert i el Quartet de corda n. 14, op. 142 de Dmitri Xostakóvitx. El Quartettsatz, impregnat d’un cert aire tràgic, és el primer moviment d’un quartet de corda que Schubert no va acabar mai. El catorzè quartet de Xostakóvitx, en canvi, és una obra que el compositor rus va esforçar-se a acabar malgrat estar bastant malalt i, de fet, la preocupació per la mort hi és del tot present.

A la segona part del concert, el Belcea Quartet abordarà el Quartet de corda n. 1, op. 59 de L. V. Beethoven, el primer dels tres quartets Razumovski. Va compondre’l el 1806 arran d’un encàrrec del príncep Andrei Razumovski, que treballava de diplomàtic a Viena, i és per això que, al quart moviment, hi incorpora un tema popular rus. És un quartet considerablement llarg que destaca per la complexitat tècnica i els contrastos de dinàmiques. Tant aquest quartet com els altres dos de la mateixa sèrie van marcar un abans i un després en la trajectòria de Beethoven, que va deslliurar-se de les convencions clàssiques i de la influència de Haydn i va explorar noves formes expressives, que no van ser del tot ben rebudes per la crítica del moment. De fet, Beethoven, incomprès, va arribar a declarar que eren tres quartets escrits per a una època futura.