GIACOMO PUCCINI
(Lucca, Itàlia 1858 – Brussel·les 1924)
Corazzata Sicilia, sobre un tema de La Boheme
(1896) – 3’
Arranjament de Giorgio Cannistrà
Preludi simfònic
(1882) – 9’
Arranjament de Ton van Grevenbroek
LUCIANO BERIO
(Oneglia, Itàlia 1925 – Roma 2003)
Quatre versions originals de la “Ritirata notturna di Madrid” di Luigi Boccherini
(1975) – 7’
Arranjament de Claudio Mandonico
MARTIN ELLERBY
(Worksop, Anglaterra 1957)
Venetian Spells
(Encanteris venecians) – (1984) – 15’
Concertante (Antonios Allegro)
Pas de Deux (Igors Lament)
Vesters (Claudios Sunset)
Festivo (Giovannis Canon)
CHRISTIAAN JANSSEN
(Països Baixos 1974)
Capriccio per a orquestra de vents
(2015) – 14’
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
CARLOS RAMÓN, DIRECCIÓ
CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Josep Maria Llorens, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Xavier Cervera / Laura Guasteví* TROMPES Oleguer Bertran, solista / Manuel Montesinos / Claudia Cobos* / Jordi Guasp* TROMPETES I FISCORNS Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susanna Marco* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Antoni Cubedo TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* / Carme Garrigó* ARPA Laura Boschetti*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador
COMENTARI
per Ana María Dávila
En música, un capriccio és una peça musical de forma lliure; alegre, despreocupada i virtuosa. Traslladat al món de les arts plàstiques, és un tipus d’obra en la qual preval la fantasia, sovint combinada amb elements reals. I aquesta, precisament, ha estat la font d’inspiració del compositor neerlandès Christiaan Janssen (1974) per escriure l’obra que dona títol al concert d’avui. Segons l’autor, la composició s’inspira lliurement en un quadre titulat Capriccio de Roma, de l’italià Giovanni Paolo Pannini (1691-1755), en què podem apreciar com el llenguatge contemporani s’arrela clarament en els romàntics tardans alemanys, especialment Richard Strauss.
Amb aquesta peça es tancarà un programa que té en Itàlia i la seva música el seu comú denominador, per la qual cosa resulta d’allò més encertat obrir la proposta amb un dels seus creadors més paradigmàtics. De Giacomo Puccini sentirem Corazzata Sicilia (1896), una vibrant marxa d’ordenança escrita en honor del vaixell del mateix nom, joia de l’armada italiana, i el jovenívol Preludi simfònic, treball final dels seus estudis al Conservatori de Milà. L’obra va ser estrenada el 15 de juliol de 1882 i s’hi albira clarament l’enorme talent del jove músic i el melodisme apassionat que impregnarà les seves creacions futures.
La peça següent uneix les veus de dos mestres italians: la del toscà, arrelat a Espanya, Luigi Boccherini (1743-1805) i una de les figures més importants del segle XX, Luciano Berio (1925-2003). Fruit d’un encàrrec de l’orquestra de La Scala, Berio va utilitzar com a punt de partida el darrer moviment del cèlebre quintet de corda Música nocturna dels carrers de Madrid, en el qual el seu compatriota descriu l’ambient dels carrers de la ciutat en fer-se de nit. D’aquest moviment, “Ritirata” —el toc de retreta que avisava els soldats que era hora de tornar a la caserna—, se’n coneixien fins a quatre versions diferents i Berio les va superposar per crear una nova estructura musical, en forma de tema i variacions, amb una introducció lenta en la qual el tambor marca el ritme d’ostinato.
Un altre paradigma italià inspirà el compositor anglès Martin Ellerby per escriure Venetian Spells (Encanteris venecians), obra original per a banda dividida en quatre moviments, cadascun dels quals ret homenatge a un compositor vinculat a la ciutat. “Allegro d’Antonio” evoca un dels seus fills més cèlebres, Antonio Vivaldi; “Igor’s Lament” emula l’estil d’Igor Stravinsky, enterrat al cementiri de San Michele, i “Claudio’s Sunset” és un delicat passatge evocatiu de Claudio Monteverdi, mort a Venècia el 1643. Per últim, “Giovanni’s Canon”, dedicat a Giovanni Gabrieli, principal compositor de l’escola veneciana, és «una gran celebració de la ciutat en temps de festival».
