La Rosa del folló

(1908) – 5′

JULI GARRETA
(Sant Feliu de Guíxols 1875 – 1925)

Dalt les Gavarres

(1922) – 5′

ANTONI ROS-MARBÀ
(L’Hospitalet de Llobregat 1937)

Festa a ciutat

(1957) – 5’

Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (Marcel Sabaté, direcció)

JOAN MAGRANÉ
(Reus 1988)

Cant auroral

Estrena absoluta, obra encàrrec de L’Auditori – 9′

XAVIER PAGÈS-CORELLA
(Sant Pere de Ribes 1971)

La roda del temps

(2013) – 9′

Daniel Claret, violoncel solista

MANUEL OLTRA
(València 1922 – Barcelona 2015)

Montmagastre

(1970) – 6′

PAUSA 15’

Cobla Marinada i Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (Marcel Sabaté, direcció)

FÈLIX MARTÍNEZ I COMÍN
(Barcelona 1920 – 1995)

La reina i el trobador

(1964) – 6′

MARC TIMÓN
(Castelló d’Empúries 1980)

Puigsoliuenca

(2007) – 5′

JOAQUIM SERRA
(Peralada 1907 – Barcelona 1957)

La presó de Lleida

(1965) – 10′

Cobla Marinada, Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i Cobla de l’ESMUC (Antoni Ros-Marbà, direcció)

EDUARD TOLDRÀ
(Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)

La maledicció del comte Arnau

(1926) – 4′

Cobla Marinada i Alfons Reverté (direcció)

Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i Marcel Sabaté (direcció)

Robert Armengol, percussió

Daniel Claret, violoncel

COBLA SANT JORDI: Xavier Torrent, flabiol i tamborí / Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles / Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores / Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes / Martí Badia, trombó / Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns / Joan Druguet, contrabaix / Marcel Sabaté, direcció

Augments: Daniel Claret, violoncel / Robert Armengol, percussió / Antoni Ros-Marbà, direcció

COBLA MARINADA: Albert Fontelles-Ramonet, flabiol / Joan Carles Galas i Marta Fina, tibles / Isaac Vilanova i Joan Benavides, tenores / Jordi Barnola i Tània Camacho, trompetes / Gabriel Almeida, trombó / Martí Villegas i Martí Fontclara, fiscorns / Alexa Ruscalleda, contrabaix / Alfons Reverté, direcció

COBLA DE L’ESMUC: Mariona Llenas, flabiol i tamborí / Xavi Piñol i Lluís Coll, tibles / Lluís Gual i Marc Soler, tenores / Dolores García i Alejandro Toledo, trompetes / Romà Ivars, trombó / Iago García i Guillem Lluís, fiscorns / Ferran Puertas, contrabaix

COMENTARI

per Albert Fontelles-Ramonet

L’agost de 1908, Joan Lamote de Grignon va compondre La rosa del folló, una sardana que durant la dècada de 1920 va agafar una forta popularitat: «la sardana és un ritme original, el so de la tenora m’emociona per la seva bellesa, és la veu humana feta música», va reblar Richard Strauss després d’escoltar-la en un concert de la Cobla Barcelona. El 1919, Juli Garreta va recollir un premi a Girona per Dalt les Gavarres, una sardana que porta per títol el massís que limita la plana de l’Empordà. Segons Joan Alavedra, era una de les obres més detestades per l’autor: «la trobava dolenta perquè s’havia deixat portar per fer-hi un cant llarg». Festa ciutat és una estampa simfònica escrita el 1957 per un jove Antoni Ros-Marbà: «durant aquells anys, tocava el piano al Saló Rigat i aprofitava els entreactes per compondre», explica l’emblemàtic director. La Cobla Marinada n’interpretarà, però, una versió recentment revisada per l’autor.

Cant auroral és una estrena absoluta d’un dels compositors catalans amb més projecció universal: Joan Magrané. «És una peça sobre la llum de l’entremig de la nit i el dia. Tots els elements que presenta (melodies, textures, estructura…) tenen una forma circular», relata l’autor. La roda del temps és una obra per a violoncel i cobla de Xavier Pagès-Corella, un encàrrec del Memorial Joaquim Serra 2001. El títol és una metàfora del joc que el compositor fa amb el ritme, d’una influència clarament stravinskiana. Montmagastre és un quadre simfònic escrit el 1970 per Manuel Oltra. Originàriament, el va titular Allegro scherzando, però anys més tard li va canviar el títol pel d’aquest indret de la comarca de la Noguera.

La reina i el trobador és una sardana per a dues cobles escrita el 1964 per Félix Martínez i Comín, mentre que Puigsoliuenca, de Marc Timón, és un divertimento per a dues cobles que parteix de temes de Puigsoliu, escrit en el marc del centenari del naixement de Joaquim Serra.

Durant els primers anys de la postguerra, Joaquim Serra va exercir de director musical de l’Esbart Verdaguer, una institució que va convertir-se en un projecte d’alt rang artístic i en una eina de resistència. Juntament amb el coreògraf Manuel Cubeles van idear obres simfòniques que naixien sota l’ideal wagnerià d’obra d’art total. Una de les primeres va ser La presó de Lleida, un poema simfònic de caràcter eminentment èpic estrenat el novembre de 1948 i que narra la història de la cançó popular homònima que transcorre en els obscurs subterranis de la Paeria de Lleida, on en temps de Ferran II, el Catòlic, va construir-s’hi una presó. Els presos entonen la cèlebre cançó, que s’interromp de cop amb l’arribada de la princesa. Aquesta s’adreça als presos, a qui interroga sobre l’autor de la tonada. Segueix un diàleg amorós entre la princesa i el captiu. Ella demana al pare el perdó del seu estimat i ell replica amb rotunda negativa a la petició de la filla, produint-se un dels moments més dramàtics i profunds de l’obra. El dolor de la negativa acaba amb la vida de la princesa.

El concert clou amb La maledicció del comte Arnau d’Eduard Toldrà, una impressió simfònica per a tres cobles escrita el 1926 que parteix d’un poema de Joan Maragall inspirat en aquest personatge de la mitologia catalana. La llegenda tracta dels pecats que va cometre el comte i de la seva condemna: se’l va obligar a cavalcar durant tota l’eternitat sobre un cavall negre que treia flames per la boca i els ulls. En aquesta ocasió, podrem gaudir de la direcció d’un dels deixebles més destacats del mestre Toldrà: Antoni Ros-Marbà.