PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
(Vótkinsk, Rússia 1840 – Sant Petersburg Rússia 1993)

Suite del ballet “Trencanous” op. 71a 

(1892) – Arranjament d’Enric Garcés i adaptació d’Eduard Betes – 29′

I. Obertura
II. Marxa
Divertiment:
III. Dansa àrab
IV. Dansa xinesa
V. Dansa russa (Trepak)
VI. Dansa dels mirlitons
VII. Dansa de la fada de sucre
VIII. Pas de deux
IX. Vals de les flors

PAUSA 20’

ALFRED REED
(Nova York, Estats Units 1921 – Miami, Estats Units 2005)

Russian Christmas Music

(1944) – 15′

DMITRI XOSTAKÓVITX
(Sant Petersburg, Rússia 1906 – Moscou, Rússia 1975)

Vals n. 2 de la Suite per a orquestra de varietats

(1938) – Arranjament de Johan de Meij – 3′

SERGUEI PROKÓFIEV
(Krasne, Ucraïna 1891 – Moscou, Rússia 1953)

“Troïka”

de la música cinematogràfica El tinent Kije

(1934) – Arranjament de Jose Schyns – 3′

ARAM KHATXATURIAN
(Tbilissi, Geòrgia 1903 –  Moscou, Rússia 1978)

“Lezghinka”

del ballet Gayaneh

(1942) – Arranjament d’Olivier Nickel – 3′

SALVADOR BROTONS
(Barcelona, Espanya 1959)

Nadales catalanes, op. 76

(1998) – 12′

A vint-i-cinc de desembre – El petit vailet – El noi de la mare – El desembre congelat – Sant Josep i la Mare de Déu – A Betlem me’n vull anar – L’Àngel i els pastors – El cant dels ocells

COMENTARI

per Ana María Dávila

No hi ha Nadal sense El Trencanous. Poques obres del repertori capturen l’esperit d’aquestes dates amb tanta delícia i elegància com el cèlebre ballet del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893). Escrit per encàrrec del director dels Ballets Imperials Russos i estrenat a Sant Petersburg el 6 de desembre de 1892 —l’autor va morir onze mesos després—, està basat en una adaptació d’Alexandre Dumas (pare) del conte El trencanous i el rei dels ratolins, del poeta E. T. A. Hoffmann. Abans, però, Txaikovski va seleccionar vuit números per crear una suite de concert que avui obre un programa de marcat accent rus i múltiples referències a la música escènica i cinematogràfica.

Aquest és el cas del Vals n. 2, extret de la Suite per a orquestra de varietats, un arranjament de diferents peces per a ballet, teatre o cinema de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), realitzat pel seu amic Levon Atovmyan el 1959. El material original del Vals II —setena de les vuit parts de la suite— procedia d’una pel·lícula romàntica soviètica de 1955, El primer graó, i Stanley Kubrick el va utilitzar en el seu film pòstum Eye Wide Shut. Aquesta peça alegre i desimbolta va ser àmpliament popularitzada per André Rieu i la seva orquestra.

També Troika, de Serguei Prokófiev, té origen cinematogràfic. Pertany a la banda sonora de la pel·lícula El tinent Kijé (1934), que el mateix autor va convertir en suite orquestral. Troika n’és el quart moviment i vol recrear un rabent viatge hivernal en el trineu tradicional rus que li dona nom, tot deixant-nos sentir l’alegre so dels cascavells que adornen el trio de cavalls que l’arrossega. Sense perdre ni el ritme ni la jovialitat, de seguida arriba la trepidant Lezginka, extreta del ballet Gayaneh (1942), de l’armeni Aram Khachaturian (1903-1978). Es tracta d’una dansa ràpida i enèrgica, tradicional del poble lesguià, habitants de la regió del Caucas nord de Rússia i països veïns com l’Azerbaidjan i el Daguestan.

Al principi del concert també s’haurà sentit la Russian Christmas Music, de l’estatunidenc Alfred Reed (1921-2005), un dels autors més prolífics per a banda simfònica. Aquesta partitura, escrita com a encàrrec per a un concert destinat a millorar les relacions entre el seu país i la Unió Soviètica, té com a base una antiga cançó russa, Nadala dels petits nens russos, que l’autor va combinar amb motius de la música litúrgica de l’Església ortodoxa oriental. Finalment, Nadales catalanes, del compositor i exdirector de la Banda Municipal Salvador Brotons, clourà una audició tan festiva com emocionant.