SALVADOR BROTONS
(Barcelona 1959)

Mar d’amunt

(2022) – Obra encàrrec de la BMB. Estrena absoluta – 12’

I. Nocturnal
II. Esquitxos
III. Amorosa
IV. Vent del nord

ALEXANDER ARUTUNIAN
(Erevan, Armènia 1920 – 2012)

Concert per a trompeta en La bEMOLL

(1950) – Arranjament de Guy M. Duker – 17’

PAUSA 20’

ANDRÉS VALERO-CASTELLS
(Silla 1973)

Simfonia n. 3 “Epidemia silenciosa”

(2006) – 30’

I. Estado de la cuestión
II. Metáfora científica
III. Cómo eran las coses
IV. El final

José R. Pascual-Vilaplana, direcció

CLARINETS José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Valeria Conti / Àngel Errea / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Alexandre Escrivà* / Ferran Garcerà* / Jordi Iznardo* / Laia Santamaria* / Louanna Cleries** / Ana Lladó** / Rubén Raimundo, requint / Eduard Betes, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton / Danel Zubeldia** FLAUTES Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí / Anna Soriano* / Carmen Galán** / Estela Serrano** OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Sabina Aran** TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* / Natalia Gómez** / Carmen Llena** TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín / Juan Manuel Artola** / Gabriel Lluís** TUBES Toni Chelvi, solista / Francisco Javier Molina / David Camil Boros** VIOLONCELS Anna Ripoll** / Sergi Sancho** / Caterina Serrallonga** CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* / Iñigo Dúcar** / Joan Lombarte** / Pablo Navarro** ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

* Col·laborador/a

** Alumnes Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

El silenci és l’espai on naixen les idees, retornen els records i es fan evidents els esvorancs de l’ànima. La música naix en la lluita entre el so i el silenci.

Damunt un vaixell, l’esguard de la terra des del cap de Creus fins a la punta de Cervera ha fet créixer diferents imatges sonores al nostre principal director convidat, el mestre Salvador Brotons (Barcelona, 1959). Mar d’amunt, nom que rep aquesta part de la costa catalana, esdevé una col·lecció de quatre quadres marins amb flaires catalanescs. La partitura, encàrrec de la BM de Barcelona i que s’estrena hui, ens convida a una “Nocturnal” nit estiuenca a la vora de la mar; després ens mostra els “Esquitxos” agressius de l’aigua. Per contrast, continuarà amb una “Amorosa” melodia que constituïx el cor de l’obra i que veurà créixer les ones pel “Vent del nord”empordanès que torna amb força i mullat pel lirisme de la música tradicional catalana.

Des del silenci del somni, el mestre armeni Alexander Arutiunian (Yerevan, 1920-2012) imaginà la primera melodia del seu Concert per a trompeta en La b allà per l’any 1943, mentre el món estava immers en una cruenta guerra. El record dels ashughner (poetes, músics i joglars armenis) es fa evident en la composició d’aquest concert, potser un dels més interpretats i més populars de la història de la música. Arutiunian, director i compositor reputat pels seus treballs envers la música tradicional del seu país, era un gran aficionat a la trompeta gràcies al seu amic Tsolak Vartazarian, trompeta solista de l’Òpera de Yerevan. Fou aquest home qui li demanà completar la idea primària del concert que finalment s’estrenà el 1950 amb el solista Aykaz Messiayan, ja que Vartazarian havia mort a la guerra. L’estructura de l’obra no respon al model clàssic de tres moviments, tot i que es poden endevinar dins de les set seccions que el conformen. El prestigiós trompetista rus Timofei Dokshizer (1921-2005), solista del Bolxoi de Moscou, escrigué una cadència per al concert i fou el primer en estrenar-lo i enregistrar-lo als Estats Units el 1966. Hui comptarem com a solista amb una de les dones trompetistes més importants del panorama actual, l’austríaca Selina Ott (1998). Amb ella interpretarem la versió de banda del concert realitzada pel mestre de la Universitat d’Illinois Guy M. Duker (1916-1998) el 1990.

La impotència de no poder fer res fa lluitar contra el silenci amb la millor de les armes: les notes musicals. D’aquesta guisa inicia el procés de composició d’Epidèmia silenciosa (Simfonia n. 3) el compositor valencià Andrés Valero Castells (Silla, 1973). Amb 49 anys, Amparo, la mare del compositor, és diagnosticada d’Alzheimer i comença una singladura de desgast físic i emocional que envolta de tristor la seua família. La ràbia i el dolor es transformen en llavors de creació on apareixen els instruments de la família (oboé, trompeta, fiscorn i piano) i les melodies que la mare del compositor més apreciava: el concert d’oboé de B. Marcello i les Csárdás de Monti. Cada moviment reflectix diferents estadis de malaltia: el primer descriu de manera esquinçadora el moment de conéixer la notícia del diagnòstic; el segon moviment és una metàfora sonora al procés científic de com es produïx la malaltia neuronal; en el tercer temps, l’emoció de com eren les coses ens envolta d’una crua tendresa. Finalment, la música no pot fer res més que acompanyar el trist final i es crea de nou el silenci d’on tot havia començat. En paraules del mestre Valero, «els malalts que patixen aquesta malaltia són àngels arrancats de la vida sense el consol de la mort». La simfonia naix de l’encàrrec de l’Institut Valencià de la Música i fou estrenada per la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana el 2006. Hui n’estrenem la versió de banda.

Podem fer del silenci un espai on reivindicar el so. Diu el poeta Joan Margarit:

Cadascú és solista del seu propi silenci:
Li cal saber molt bé quan ha d’entrar.

Fem que l’entrada de cada solista siga l’esglaó d’una nova realitat, tot sabent valorar el silenci i el sentit del seu combat.