PIET SWERTS
(Bèlgica 1960)
Martenizza. Obertura primavera
(1994) – 5’
RICHARD STRAUSS
(Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen, Alemanya 1949)
Don Joan, poema simfònic, op.20 TrV156
(1888) – Arranjament de Simon Sheiwiller – 20’
PAUSA 20’
JAMES BARNES
(Oklahoma, Estats Units 1949)
Simfonia n. 2, op.44
(1981) – 24
I. Elegia
II. Variazioni Interrrotte
III. Finale
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
JOSÉ R. PASCUAL-VILAPLANA, DIRECCIÓ
CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Cruzado** / Alexia Gómez** / Irene Sabugal** / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / Joan Tormo, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Núria Ortí**, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton / Carlos Segura, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Elisabet Franch / Milagro Chaves** / Ana Gallego** / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / Pau Roca / Laura Carles** / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Sarah Carbonare** / Laura Guasteví*, contrafagot TROMPES Oleguer Bertran, solista / German Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata / Cladia Cobos* / Arantxa Portolés** TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Miquel Pla** / Miguel Valles** TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Martí Badia** / Francisco Palacios, baix / Carlos Ferrer*, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín / Gabriel Lluís** / Juan Manuel Artola** TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* / Carles Salvadro* ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador
** Alumnes de lEscola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)
NOTES DEL DIRECTOR
per José R. Pascual-Vilaplana
El contrast forma part de l’embrió creatiu. Amors i odis configuren una mateixa saba que nodreix l’esperit artístic. La Banda Municipal de Barcelona presenta avui un programa contrastant amb dues obres que evidencien aquesta lluita. Les dues partitures responen a una transcripció i a una obra original per a banda. Aquesta dicotomia ha estat sempre un tret diferenciador del repertori de les bandes de música. Don Joan recull el regust de l’arquetípic literari tan utilitzat per escriptors, músics i pintors. Un personatge que viu sense lleis ni moral tot cercant l’hedonisme més cru. La relació de Richard Strauss amb la Banda Municipal de Barcelona, i en concret amb aquest poema simfònic, és tot un llegat històric a la nostra formació. El jove Strauss recrea un llenguatge descriptiu ple de referències sonores a les imatges poètiques de Nikolaus Lenau (1802-1850) que avui presentem mitjançant una versió bandística adequada a l’organologia actual de les orquestres de vent i percussió. I, d’una música programàtica i transcrita per a banda, passarem a una partitura pensada originàriament per a banda i que respon a allò que podríem anomenar música pura, sense cap història o relat al darrere.
La Simfonia n. 2 de James Barnes recull un treball artesanal que s’explica per si mateix. Els tres moviments de la simfonia desenvolupen elements en comú tot contrastant diferents llenguatges en què es respira Béla Bartók, Dmitri Xostakóvitx o, fins i tot, la música gregoriana. Barnes és un dels compositors per a banda més prolífics i eclèctics de l’actualitat, i amb aquesta obra va rebre el reconeixement del prestigiós Neil A. Kjos Memorial Award del 1982, per la seua contribució a la literatura bandística.
Entre les dues obres hi ha una relació molt estreta: la feina d’un artesà per fer del llenguatge sonor un mitjà de comunicació artística, més enllà del motiu embrionari. Una banda, una orquestra de vents i percussió contemporània, té al seu abast la possibilitat (i l’obligació, potser) de fer transcripcions adequades a la seua realitat actual, i de difondre aquell repertori que, escrit originàriament per a ella, no ha tingut l’altaveu que li correspon per qualitat artística dins del món de la cultura musical.
