COMENTARI
per Martí Marfà Castán
La Iglesia Evangélica Filadelfia és l’organització religiosa més representativa a l’Estat espanyol de l’anomenat pentecostalisme gitano. Es tracta d’ un moviment de filiació protestant evangèlica i mil·lenarista, que promou la regeneració espiritual a través de la conversió adulta. La seva religiositat es basa en la creença en la presència literal de la divinitat a través de la figura de l’Esperit Sant. Aquest es manifestaria en el cos dels fidels en forma d’experiències extàtiques, és a dir allò que en termes bíblics s’anomenen dons de l’Esperit o dons carismàtics, especialment el do de llengües però també els de profecia, curació i ciència. En general, són pràctiques religioses fervoroses i corporals, que es combinen amb moments més reflexius d’interpretació de la Bíblia per part dels pastors que condueixen les cerimònies.
El pentecostalisme es va començar a introduir entre alguns grups gitanos francesos als anys 50 i aviat es va constituir una denominació independent i específicament gitana. A Espanya va arribar als anys 60 i va experimentar una ràpida proliferació a partir de la segona meitat anys 70 i sobretot als 80, quan també va quallar amb força a Catalunya. Les conversions de líders comunitaris i artistes gitanos del flamenc o de la rumba catalana van contribuir decididament a aquesta expansió. El moviment es va registrar legalment com a Iglesia Evangélica Filadelfia perquè la llei d’associacions franquista no admetia denominacions amb el mot gitano, com sí que passava en d’altres països, on s’anomena Missió Evangèlica Gitana i noms similars.
Bona part de l’èxit del moviment rau en la capacitat adaptativa i flexible del pentecostalisme, que li ha permès integrar-se de forma orgànica en les pràctiques socioculturals de les comunitats gitanes. La Iglesia Evangélica Filadelfia ha sabut trobar en la interpretació bíblica la manera d’incorporar i reforçar valors que les comunitats gitanes consideren com a distintius, com són el respecte i autoritat de la gent gran o l’ideal de puresa de la núvia. I alhora, en moments de crisi, ha permès donar resposta i contenir pràctiques que podien posar en risc la cohesió, la salut i la projecció de les comunitats en el conjunt de la societat, com són la violència familiar, el consum i el tràfic de drogues o altres activitats il·lícites. Si bé hi ha persones gitanes amb d’altres filiacions religioses, actualment entre les comunitats gitanes es considera que aquesta forma de pentecostalisme, popularment conegut el culto, és la religió pròpia i distintiva. No tothom és creient ni practicant en la mateixa mesura, però les esglésies, els pastors, les seves narratives i les seves pràctiques constitueixen pols de referència comunitària ineludibles avui en dia.
La música té un paper central en el pentecostalisme gitano a Catalunya i a l’Estat. Acompanya totes les cerimònies i ajuda a distingir-ne les parts o moments, que poden ser d’oració pausada, de lloança exultant o de predicació reflexiva. Les cançons contribueixen a propiciar els estats anímics que s’esperen per a cada moment. Aquest fil musical és interpretat en directe, per part de músics i cantants de la congregació, així com d’altres a qui es convida puntualment. Les cançons sempre tenen lletra de temàtica religiosa i són autoria de músics creients, tant del pentecostalisme gitano com d’altres moviments evangèlics internacionals. De la mateixa manera, a nivell d’estil les sonoritats properes a les pràctiques més habituals entre les comunitats gitanes de Catalunya, com la cançó aflamencada, la rumba o la salsa, es combinen amb arranjaments i peces d’estils com el folk, el pop llatí o el soul.
Per a les persones creients d’aquest moviment, la música religiosa i la música secular pertanyen a mons diferents i fins i tot contradictoris. I no sempre està ben vist que un músic es dediqui a les dues escenes de forma simultània. Certament la vocació i propòsit de les cançons religioses és diferent, però alhora podem apreciar connexions sonores entre ambdós mons, que ajuden a entendre com el pentecostalisme s’ha incorporat a les comunitats gitanes i contribueix a mantenir la seva singularitat i supervivència cultural.
