JOHANN SEBASTIAN BACH
(Eisenach, Alemanya 1685 – Leipzig, Alemanya 1750)
Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33 (n. 1)
Liebster Jesu, mein Verlange, BWV 32 (n. 1)
Er nahm alles wohl in acht, BWV 245 (n. 30)
Meine Seele wartet auf den Herrn, BWV 131 (n. 4)
Verleih uns Frieden gnädiglich, BWV 126.6
FELIX MENDELSSOHN
(Hamburg, Alemanya 1809 – Leipzig, Alemanya 1847)
Wer nur den lieben Gott läßt walten (n. 4)
Zum Abendsegen
Meine Seele dürstet nace
Richte mich, Gott, op. 78 n. 2 Salm 43
Verleih uns Frieden gnädiglich
JOHANN SEBASTIAN BACH
Wer nur den lieben Gott läßt walten, BWV 93, (n. 1)
Ich habe genug, BWV 82, (n. 1)
In meines Herzens grunde, BWV245, (n. 26)
Ein ungefärbt Gemüte, BWV 24 (n. 1)
O Jesu Christ, meins Lebens Licht / BWV 118
Ein ungefärbt Gemüte, BWV 24 (n. 6)
La durada aproximada del concert és de 70’ sense pausa
SOLISTES BECA BACH:
Elionor Martínez, soprano
Lara Morger, contralt
Ferran Mitjans, tenor
Oriol Mallart, baix
Cor Bachcelona Akademie
SOPRANOS Arantza Prats, Saioa Goñi Maiza, Amalia Cuena i Clara Enrich / CONTRALTS Jana Corominas, Lea Weinmann i Teresa Casuso Guinart / TENORS Héctor Ruíz, Marc Majó i Ferran Passola / BAIXOS Lluís Arratia, David Guitart i Iago García
BACHCELONA CONSORT
OBOÈS Daniel Ramírez Escudero i Katy Elkin / PRIMERS VIOLINS Alba Roca, Lídia Fernández, Mireia Vila Cejudo i Clara de Benito Forriol / SEGONS VIOLINS Cati Reus, Maria Gil Perales, Clara Pardo Cortada i Georgina Muntadas Vera / VIOLES David Glidden i Luis Manuel Vicente Beltrán / VIOLONCEL Guillermo Turina i Yeji Seo / VIOLONE Andrew Ackermann / ORGUE Daniel Tarrida
COR PARTICIPATIU
SOPRANOS Orsi Csoma, Susanna Pariente, Anabel Margalef Alpert, Laia de las Heras, Estel Farré, Immaculada Mas Conde, Maria Goretti Mas Conde, Esther Domingo, Marta Fernandez, Dinna de Rosa, Marta Izquierdo, Begoña Alfaro San Emeterio, Maria Angeles Señor Boguñá, Conxita Santolaria, Cecile de Visscher, Valerie White, Júlia Torrado, Júlia Jaén, Elisenda Tortajada, Clara Alcobé López, Laia Escarrà, Mercè Balasch, Roser Salvat, Montserrat Mañé Artís, Montse Ferré, Mercè Duch, Glòria Fusté, Núria Roure, Maria Caselles / CONTRALTS Anabel Castro Ricart, Reyes Milá Mencos, Maria Àngels Massana, Victoria Quintana, Judith González Banchs, Anna Cortada, Míriam Raventós, Reyes Núñez Castaín, Mercè Castany, Montse Garriga Pujals, Carmen Giró, Sílvia Garriga Pujals, Laura Ortega Adell, Gloria Vicens Hernandez, Arantxa Aliaga, Angelika Rank, Judith Hämmerling-Weinmann, Núria Soler i Pascual, Pilar Domingo Vendrell, Michèle Delloye, Raquel Solsona Aresté, Elena Senís Herrero/ TENORS Xavier Monsó, Carlos Moreira, Jose Luis Pagan, Juan Carlos Gómez, Josep Mª Ricart, Jordi Martínez Amor, Toni García, Josep Joan Centelles Serra / BAIXOS Rafael Ferrer Coch, Miquel de Cáceres, Joan Martin Gurgui, Albert Rivero, Ramón Sabaté Ibarz, Francesc Casañas Artigas, Javier Calvo, Mark Powrie, Paul Jutsum, Ignacio Font, Roger Muntés, Xavier Delgado Escrigas, Rubèn Fernández Asensio, Eugeni Castells Oliveres, Joan Guixer
Lluís Vilamajó, direcció
Daniel Tarrida, orgue
COMENTARI
per Berta Coll i Bosch
«No costa gens descobrir la bellesa de les composicions de Johann Sebastian Bach», va escriure Felix Mendelssohn, el gener de 1838, en una carta per al comitè artístic del Festival de Música de Rhenish. Amb aquestes paraules, Mendelssohn intentava convèncer els programadors d’afegir una peça de Bach en el repertori del festival. Encara que costi de creure, a principis del segle XIX Bach no era un compositor gaire freqüent en els programes de concert ni ocupava una centralitat tan indiscutible com ara en el cànon musical d’Occident. El 1750, quan va morir, els seus contemporanis el tenien per un bon compositor, amb un domini tècnic impecable, però el seu llegat va quedar enterrat sota partitures aleshores més populars. El rescat de la seva obra el devem sobretot a compositors de tendències romàntiques, com Mendelssohn, que el 1829 va redescobrir la Passió segons sant Mateu de Bach amb la Berliner Singakademie i, durant els anys posteriors, va reivindicar, admirar i estudiar a fons l’obra del kantor de Leipzig.
Amb aquest concert, L’Auditori i el Festival Bachcelona volen celebrar la complicitat entre Bach i Mendelssohn, dos compositors separats per un segle que ens recorden que l’art és un joc d’herències; que compondre vol dir dialogar amb la tradició i que la juxtaposició de peces musicals, gairebé sempre, n’eixampla els sentits. En el repertori, justament, hi trobem dues parelles de composicions en què Bach i Mendelssohn prenen els mateixos versos sacres com a punt de partida. La cantata Wer nur den lieben Gott läßt walten, BWV 93 de Bach i la cantata homònima de Mendelssohn beuen d’un himne de Georg Neumark que assegura que, si confies verdaderament en Déu, les preocupacions mundanes deixen de tenir sentit. En el cas de la cantata coral Verleih uns Frieden gnädiglich de Mendelssohn i l’homònim sisè moviment de la cantata Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort, BWV 126de Bach, el text original és un himne de Martí Luter que exalta la paraula de Déu.
El gruix principal del programa està dedicat als cicles de cantates que Bach va compondre, com a kantor de Leipzig, per acompanyar l’any litúrgic. Són composicions polifòniques d’un poder espiritual aclaparador, que conjuguen moviments corals, recitatius i àries amb una gran coherència, i que sempre busquen la millor forma musical per enlairar els versos litúrgics. Des del primer coral de la cantata Allein zu dir, Herr Jesu Christ, BWV 33 fins a àries incloses en cantates com Liebster Jesu, mein Verlangen, BWV 32, Ich habe genug, BWV 82i Ein ungefärbt Gemüte, el programa desplega tota la força expressiva de Bach, estretament lligada a la religiositat, però amb una contundència emocional que traspassa el context litúrgic. El repertori també inclou els corals “In meines Herzens Grunde” i “Er nahm alles wohl in acht”, tots dos de l’emblemàtica Passió segons sant Joan, BWV 245, i el motet fúnebre O Jesu Christ, meins Lebens Licht a tall de conclusió.
Pel que fa a Mendelssohn, el repertori escollit pretén mostrar la fascinació que sentia el compositor per la música de caràcter religiós, que el va dur a escriure motets, salms i cantates. «Últimament, he escrit molta música sacra; en tinc la necessitat, de la mateixa manera que algunes persones senten l’impuls d’estudiar la Bíblia o algun altre llibre», escrivia el juny de 1831 en una carta adreçada al baríton Eduard Devrient.
