ANTONI LLITERES I CARRIÓN
(Artá, Espanya 1673 – Madrid, Espanya 1747)

Los Elementos

Òpera harmònica a l’estil italià – (ca. 1705)

LA NOCHE

1. Coplas: Frondosa apacible estancia
2. Dúo y Recitado: Moradores de estas playas
3. A 4: Y así le festejen
4. Dúo y A 6: Pues reverentes aves le gorjean
5. Recitado: Y al rápido son de mi aliento
6. Arieta: Olmo apacible
7. Recitado: Mas si fuese la planta fugitiva
8. Arieta: Fuego encendido
9. Dúo y Recitado: Y pues soy el Agua
10. Recitado: El Aire soy, que aliento la armonía
11. Arieta: Surge halagüeña la esfera dorada
12. Recitado: No podrá, que en mis senos intrincados
13. Arieta: De flores vestida
14. A 4: Y en tan triste confusión
15. Arieta: Ay, Amor, ay, Amor
16. Tonada: Sienta, sienta la Tierra
17. Recitado: Mas en la oscura Noche
18. Arieta: Sedienta de influjos al Sol ha bebido
19. A 3: Iras fatales fulminan

COMIENZO DEL AMANECER

20. Recitado: Y aunque intente la fatiga
21. Arieta: Risueña el Aurora
22. Recitado: Y pues la luz del día que amanece
23. Arieta: Rompa la Tierra
24. A 4 con violines: Y sus acordes fragancias
25. Recitado: Y pues ya se desvían los vapores
26. Arieta: En brazos del Alba
27. Recitado: Deidades que en el monte bipartido
28. Arieta – A 4: Suenen los clarines
29. Tonada: Dormida fatiga

LA LLEGADA DEL SOL

30. Coplas: El moble diamante
31. A 4: Y pues Tierra, Agua y Aire
32. Recitado: Flores, aves, fuentes, ríos
33. Dúo: Y a la luz que madruga
34. Recitado: Mas ya se escucha el estruendo
35. A 4: Y así el canto de las aves
36. Coplas: Esfera copiosa

La durada aproximada del concert és de 70’

COMENTARI

per Eva Sandoval

La Tierra con flores,
el Fuego que anima,
el Viento, gorjeos,
el Aigua, la risa.

Anònim (llibret de l’òpera Los elementos d’Antoni Lliteres, ca. 1705)

Aprofitant la foscor de la nit, els quatre elements (Terra, Foc, Aire i Aigua) debaten sobre qui és el més adequat per substituir el Sol. Mentre despleguen totes les seves bondats, l’Aurora, enfadada per la disputa, demana ajuda a l’arrogant Temps, el qual, de manera implacable, fa que torni a aparèixer el Sol i s’esvaeixin els dubtes sobre qui és l’astre rei. L’ordre i l’harmonia es restauren i tots els personatges celebren plegats la tornada a la normalitat “còsmica”. Aquesta acció al·legòrica, plena d’evocacions a la natura i de referències musicals al llibret anònim, és l’argument de l’“òpera harmònica a l’estil italià” titulada Los elementos (ca. 1705) de l’espanyol Antoni Lliteres (1673-1747). Ara bé, més enllà d’aquesta conversa entre personatges no humans tan típica de l’època barroca, es pot establir una relació metafòrica amb la política del moment, ja que, en plena guerra de Successió, aquest Sol absent que apareix al final de l’obra podria representar Felip V, que semblava tenir molt a prop el triomf davant de l’arxiduc Carles d’Àustria per la corona espanyola.

Lliteres, nascut a Artà (Mallorca), va entrar cap als 15 anys al Colegio de Niños Cantorcicos de la Real Capilla de Madrid, la institució musical més prestigiosa de l’època, a la que va romandre vinculat tota la vida. El 1693 ingressa a la capella com a violó i, durant tota aquesta dècada final del segle XVII, compon música per a la capella. A més, comença a participar en la posada en escena d’obres teatrals a la cort amb partitura d’altres compositors coetanis, fins que ell mateix destaca en la creació de sarsueles, com Júpiter y Danae (1700), Acis y Galatea (1708) o El estrago en la fineza o Júpiter y Semele (1718), així com en l’escriptura de música sacra i de peces paralitúrgiques. De fet, exerceix com a mestre de capella interí després de l’exili de Sebastián Durón entre 1706 i 1716. Mor al seu domicili del carrer Jacometrezo de Madrid el 1747. Fra Benito Jerónimo Feijoo es referia a Lliteres amb aquestes elogioses paraules al seu Teatro crítico universal:

«Algunos extranjeros hubo felices en esto, pero ninguno más que nuestro don Antonio de Literes, compositor de primer orden y acaso el único que ha sabido juntar toda la majestad y dulzura de la música antigua con el bullicio de la moderna; pero en el manejo de los puntos accidentales es peculiar, pues casi siempre que los introduce dan una energía a la música correspondiente al significado de la letra, que arrebata. Esto pide ciencia y numen, pero mucho más numen que ciencia».

Lliteres va escriure a Madrid, cap al 1705, Los elementos amb l’objectiu decelebrar l’aniversari de la duquessa de Medina de las Torres, esposa del duc de Medina Sidonia, tots dos partidaris de Felip de Borbó. L’estrena va tenir lloc en el context privat del palau dels ducs, fet que explica la seva qualitat cambrística. Tot i que el mateix compositor va definir-la com a òpera, en realitat estem davant d’una mena de cantata escènica, madrigale rappresentativo, lloa amb música o, fins i tot, un acte sacramental. Des d’un punt de vista musical, a la partitura hi conflueixen la tradició hispànica amb les novetats italianes, com passa a tota la producció del mallorquí. Les quatre cantants que donen vida als sis personatges combinen recitatius i àries da capo típicament italians amb formes de dansa i estructures de tornada-copla pròpies de la tradició espanyola. Al costat de les veus trobarem un nodrit baix continu i dos violins que, en paraules del director de l’obra, Aarón Zapico, són els altres “cantors sense text”.