DAVID LEÓN FIORAVANTI
(Palma de Mallorca 1972)
Reflecting Hamlet, op. 47
(2016) – Estrena versió banda – 8
SALVADOR BROTONS
(Barcelona 1959)
Concert per a flauta, op. 72
(2001) – 22’
I. Calmo e sognante
II. Vivo
III. Adagio fúnebre. Cadenza
IV. Allegro deciso
PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
(Vótkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893)
Hamlet, obertura-fantasia op. 67
(1888) – Arranjament Christiaan Janssen – 19’
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
PATRÍCIA DE NO, FLAUTA
SALVADOR BROTONS, DIRECCIÓ
CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton / FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Josep Maria Llorens, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Xavier Cervera / Laura Guasteví TROMPES Oleguer Bertran, solista / German Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero* TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador
COMENTARI
per Anna Costal
Seguint el camí traçat pels autors de la Grècia clàssica, les tragèdies de Shakespeare són universals perquè exemplifiquen els sentiments i les passions humanes, com ara l’amor i l’odi, eixos temàtics de L’Auditori aquesta temporada. Hamlet, una obra escrita al voltant de 1600, interpel·la allò més transcendental de l’existència amb la frase «ser o no ser, aquesta és la qüestió» i, adaptada a l’òpera o al cinema, ha travessat les centúries fins als nostres dies.
Txaikovski, com altres artistes romàntics, va sentir atracció pels personatges arquetípics de Shakespeare. L’any 1873 va estrenar la fantasia simfònica La tempesta i, set anys més tard, va completar la darrera versió de l’obertura fantasia Romeu i Julieta. El mateix compositor va dirigir l’estrena de Hamlet pel novembre de 1888 a Sant Petersburg, una obra que havia esbossat al llarg de més d’una dècada. L’obertura fantasia no té una relació directa amb el fil narratiu del relat, però els personatges de la tragèdia, identificats amb diferents atmosferes sonores, van desfilant per la partitura: el protagonista, el fantasma del seu pare, Ofèlia, el príncep Fortinbras i, per acabar, la funesta fi de Hamlet.
David León va compondre Reflecting Hamlet el 2016, motivat per la idea de Salvador Brotons d’incloure una obra contemporània en un concert d’obertures shakespearianes de Txaikovski. A l’igual de la del rus, la de León tampoc no és una partitura narrativa. Segons l’autor, se centra en «la història de Hamlet com a punt de reflexió i mira d’explotar les característiques psicològiques del personatge». S’estructura en dos temes musicals que parteixen d’un interval de dues notes molt utilitzat en la història de la música, el tríton, que aquí simbolitza la condició més hamletiana: el dubte. Així, els dos temes es van confrontant l’un amb l’altre per, després, retornar a l’inici amb més convicció.
El programa es completa amb el Concert per a flauta de Brotons, un encàrrec del Centro per le Iniziative Musicali in Sicilia que va estrenar el flautista Claudi Arimany. La voluntat del compositor és mostrar-hi la capacitat d’aquest instrument per expressar-se en el registre greu i líric, molt més enllà de les notes agudes i les agilitats tècniques que habitualment el caracteritzen. A la cadència del tercer moviment, tanmateix, Brotons hi afegeix recursos especials, com ara els multifònics –fer que soni més d’una nota alhora– i la percussió de les claus. La música és exigent, però l’expertesa de l’autor, que és flautista, facilita el lluïment de l’intèrpret i ofereix a l’oient un concert original que captiva des de l’inici.
