WITOLD LUTOSLAWSKI
(Varsòvia 1913 – 1994)
Mini Overture
(1982)
VÍKTOR EWALD
(Sant Petersburg 1860 – 1935)
Brass Quintet n. 1
(1890)
I. Moderato
II. Adagio non troppo lento
III. Allegro Moderato
ENRIC GRANADOS
(Lleida 1867 – Canal de la Manxa 1916)
12 Dances Espanyoles
(1892/1900) – Arranjament de David Marlatt
V. Andaluza
ISAAC ALBÉNIZ
(Camprodon 1860 – Cambo-les-Bains 1909)
Suite Espanyola, op. 47
(1886) – Arranjament de KamBrass Quintet
II. Catalunya
PILAR JURADO
(Madrid 1968)
Escalera de Jacob
(1999)
La durada aproximada del concert és de 45′
kambrass quintet
Guillem Cardona Zaera, trompeta
Joan Pàmies Magrané, trompeta
Maria Servera Monserrat, trompa
Xavier Gil Batet, trombó
Oriol Reverter Curto, tuba
COMENTARI
per Miquel Gené
La curiositat i la passió per la música de cambra són els incentius que comparteixen els components del jove quintet de metalls KamBrass, format a Barcelona l’any 2017. En el seu concert a la Marató Emergents ens ofereixen dues obres clàssiques del repertori d’aquesta formació i tres peces d’autors espanyols.
Witold Lutosławski va compondre Mini Overture l’any 1982 per a la celebració del cinquantè aniversari d’Ursula Strebi, filla del qui durant anys va ser director del Festival de Lucerna. La capacitat de Lutosławski per mostrar la diversitat de colors i sonoritats del quintet de metalls, així com per crear una textura compacta que respecta la individualitat de cada instrument, ha convertit Mini Overture en un clàssic del repertori d’aquesta formació. La composició consta de tres seccions contrastants –la primera d’una activitat frenètica, la segona amb aire de valset i una recapitulació que ens porta fins a un final sorpresa– que queden unides per un potent sentit motívic.
Entre 1888 i 1912, el compositor rus Víktor Ewald va compondre una sèrie de quatre quintets per a metall que suposen el corpus més extens de música original per a aquesta formació del repertori romàntic tardà. Escrit entorn de l’any 1890, el Quintet de metalls n. 1 segueix una estructura clàssica de tres moviments. El primer moviment està estructurat en forma sonata, amb dos temes clarament contrastats, i basa el seu interès en el treball tímbric mitjançant el qual Ewald dibuixa unes línies melòdiques plenes de color. El segon moviment contraposa un adagio reposat i un presto agressiu amb caràcter de scherzo. L’aire de dansa i els tocs de fanfàrria del finale ens condueixen fins a una conclusió triomfal.
Sota el patronatge del musicòleg i compositor Felip Pedrell, Enric Granados i Isaac Albéniz van definir el so de la música romàntica espanyola, que combina amb mestria les sonoritats del folklore nacional amb el refinament estètic i formal de la composició clàssica. El KamBrass Quintet ens ofereix l’adaptació de la peça “Andaluza”, una de les Dotze danses espanyoles que Granados va escriure a finals del segle XIX i amb les quals va impressionar compositors com Massenet, Saint-Saëns o Grieg. “Andaluza” és una dansa plena de melangia i profunds contrastos de llum que el timbre dels instruments de metall refinen, portant-nos de l’ocàs dels seus greus a l’albada dels aguts. I ens proposa el seu propi arranjament de “Catalunya”, una de les peces de la Suite espanyola, op. 47, en la qual Isaac Albéniz crea postals inspirades en vuit regions d’Espanya. “Catalunya” està escrita sobre la base de la corranda, una dansa en rotllana de compàs 6/8, a la qual Albéniz dota d’una melodia solemne i d’un acompanyament ric i variat, ple de virtuosisme i humor.
L’any 1999, la compositora Pilar Jurado va compondre La escalera de Jacob sota la influència de dues fonts. Per una banda, el passatge del Gènesi que parla de l’escala que uneix la terra i el cel i per la qual transiten els àngels. Per l’altra, la pel·lícula d’Adrian Lyne Jacob’s Ladder, que ens mostra el descens fins a la bogeria d’una persona per a la qual les fronteres entre la realitat i el somni estan difuminades. En paraules de Jurado, «El sentiment de confusió va ser el que va inspirar aquesta obra per a quintet de metalls integrada per diferents seccions en les quals cànons, patrons rítmics i melòdics, efectes rítmics i textures es van succeint».