Le Tombeau de Couperin

(1914-17) – Arranjament de Carlos Ramón – 21’

I. Prélude
II. Forlane
III. Menuet
IV. Rigaudon

Pavane pour une infante défunte

(1910) – 6’

PAUSA 20’

FRANK TICHELI
(Louisiana 1958)

Postcard

(1993) – 5’

WILLIAM FRANCIS MCBETH
(Texas 1933 – Arkansas 2012)

Kaddish, op. 57

(1976) – 7’

MARTIN ELLERBY
(Worksop, Anglaterra 1957)

Paris Sketches

(1994) – 15’

I. Saint-Germain-des-Près
II. Pigalle
III. Père Lachaise
IV. Les Halles

CLARINETS José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Valeria Conti / Àngel Errea / Victòria Gonzálvez / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Alexandre Escrivà* / Ferran Garcerà* / Jordi Iznardo* / Laia Santamaria* / Clara Vilanova* / Maria Rubio*, requint / Eduard Betes, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix / Joan Tormo, clarinet contrabaix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Toni Chelvi, solista / Pedro Sucías* CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

* Col·laborador / a

COMENTARI

per Anna Costal i Fornells

El pianista Ricard Viñes va estrenar Pavana pour une enfante défunte a la Societat Nacional de Música l’any 1902. No estava dedicada a cap “infanta difunta”: el títol responia a un joc fonètic, la repetició de paraules amb els mateixos sons. Ravel va compondre l’obra a petició de la princesa de Polignac, organitzadora de les soirées més selectes de París. L’ús de danses antigues, com la pavana, va ser un atractiu per als compositors del tombant del segle XX, una redescoberta del passat que es transformaria en avantguarda musical: el Neoclassicisme. El 1910, i fruit l’èxit de la partitura, el mateix compositor va publicar-ne una instrumentació per a petita orquestra.

Poc temps després, Ravel va pensar de compondre una suite de danses antigues també per a piano. L’esclat de la Gran Guerra, però, va interrompre’n l’escriptura. Les notícies dels amics al front no arribaven i les que ho feien eren tràgiques, com la de la mort de Joseph de Morliave, marit de Marguerite Long, pianista i amiga del compositor. Acabada la guerra, va ser voluntat del mateix Ravel que Long estrenés aquella suite, titulada Le tombeau de Couperin, perquè «ningú millor que tu», li digué per carta, «pot entendre la meva terrible tristesa». Malgrat les circumstàncies, l’estil neoclàssic de la partitura i l’exploració de ritmes de dansa traspuen una música vital i una de les més celebrades de l’autor.

La segona part del concert comença amb Postcard de Frank Ticheli, una obra dedicada a Ethel Virginia Curry, mare del seu amic H. Robert Reynolds. La música és trepidant i plena de jocs musicals: la melodia principal, per exemple, és un palíndrom –sonaria igual interpretada al revés, de dreta a esquerra– i també fa ús de sèries de cinc notes a partir del nom “Ethel”.

Kaddish de W. Francis McBeth és una obra escrita en memòria de J. Clifton Williams, professor del compositor a la Universitat de Texas. El títol remet a una pregària jueva de redempció dels difunts i la música traspua els sentiments per la pèrdua d’un amic, però acaba amb l’esperança de la vida: uns batecs del cor als instruments de percussió que van in crescendo fins al final de l’obra.

Paris Sketches és un tribut a «una ciutat que estimo», afirma Martin Ellerby, «cada moviment ret homenatge a un lloc de la capital francesa i a diversos compositors que hi van viure i treballar». Ravel i el Barri Llatí enceten l’obra, l’humor en forma d’scherzo homenatja Stravinsky i Prokófiev a Pigalle, el record de Satie condueix al cementiri de Père Lachaise, i els acords del Te Deum de Berlioz ressonant al mercat de Les Halles tanquen l’obra de manera espectacular.