MICHEL LAMBERT
(Champigny-sur-Veude, França 1610 – París 1969)
Ma bergère est tendre et fidèle
ROBERT DE VISÉE
(França 1650 – París 1725)
Gavotte en ré mineur
MARC-ANTOINE CHARPENTIER
(París 1643 – 1704)
Celle qui fait tout mon tourment
SÉBASTIEN LE CAMUS
(París 1610 – 1677)
On n’entend rien dans ce bocage
MARIN MARAIS
(París 1656 – 1728)
Les Voix Humaines
SÉBASTIEN LE CAMUS
Laissez durer la nuit
ROBERT DE VISÉE
Chaconne en ré mineur
HONORÉ D’AMBRUYS
(França ca. 1660 – 1702)
Le doux silence de nos bois
ROBERT DE VISÉE
Prélude et Sarabande en ré mineur
ROBERT DE VISÉE
Forêts solitaires
MARC-ANTOINE CHARPENTIER
Auprès du feu on fait l’amour
ROBERT DE VISÉE
Allemande “La Royale”
MARC-ANTOINE CHARPENTIER
Tristes désert, sombre retraite
MICHEL LAMBERT
Vos mépris chaque jour
ROBERT DE VISÉE
Rondeau “La mascarade”
MICHEL LAMBERT
Ombre de mon amant
MARC-ANTOINE CHARPENTIER
Sans frayeur dans ce bois
La durada aproximada del concert és de 55’
LEA DESANDRE, MEZZOSOPRANO
THOMAS DUNFORD, LLAÜT I TIORBA
COMENTARI
per Georgina Rabassó
CATALITZADORS D’EMOCIONS
El Barroc musical es caracteritza per la creació d’una retòrica que permetia expressar les emocions de manera precisa. En l’època moderna la disciplina de la psicologia va tenir un notable desenvolupament i, de la mà de la filosofia, es va proposar entendre millor què mou l’ésser humà. En l’era daurada del racionalisme era rellevant conèixer com funcionaven les emocions per intentar tenir-les sota control. Paradoxalment, la música i les arts visuals s’hi van esplaiar tot deixant la dimensió racional en segon pla. El filòsof René Descartes, autor d’un pioner tractat sobre les passions, va inspirar un reguitzell de llibres de teoria musical i de catàlegs detallats sobre aquesta temàtica.
Un dels elements distintius de la música de cambra del s. XVII respecte a la dels segles precedents és que ni el text ni el cant són imprescindibles per dotar de contingut o significat el fraseig. En aquest sentit, en un primer moment prenen volada instruments amb un timbre similar al de la veu humana, com ara el clarinet o l’oboè. Posteriorment, aquesta capacitat d’evocació semàntica es fa extensible a una gran varietat d’instruments. En el concert intimista dedicat a la música francesa del 1600 que presenten Lea Desandre i Thomas Dunford, la mezzosoprano dialoga amb les “veus” del llaüt i la tiorba.
El programa reuneix sis compositors del context musical de la cort francesa de Lluís XIV, amb autors de renom com ara Marc-Antoine Charpentier, Marin Marais i Michel Lambert. Un dels títols del repertori de Desandre i Dunford és precisament la cèlebre peça instrumental Les veus humanes de Marais. Les passions amoroses en els seus extrems són el focus de les cançons Vora el foc fem l’amor i La qui causa tot el meu turment de Charpentier. Lambert i els seus coetanis Robert de Visée, Sébastien Le Camus i Honoré d’Ambruys capturen amb les seves composicions la potència de les experiències volàtils. Per bé que el temps se les endú, romanen per sempre dins nostre.
La sensibilitat estètica és temporal. Tanmateix, amb la seva exquisida interpretació Lea Desandre i Thomas Dunford aconsegueixen endinsar-nos en les textures i harmonies intimistes de la música barroca francesa. En el món actual, en què la teoria dels afectes ha pres embranzida, rebem amb fluïdesa els seus clarobscurs i les seves albades. Com dicta el primer vers de la cançó de Le Camus, Deixeu que la nit perduri per poder gaudir de l’atmosfera humanament preciosista d’aquest concert.
LLETRES
Descarrega les lletres del concert aquí.