JUDITH WEIR
(Cambridge, Regne Unit 1954)

Quartet de corda n. 2 “L’espanyol”

Estrena nacional – (2023) – 15′

Animato
Tempo di Menuetto
Cantabile
Energico

FELIX MENDELSSOHN
(Hamburg, Alemanya 1809 – Leipzig, Alemanya 1847)

Quartet de corda n. 4 en mi menor, op. 44 n. 2

(1837) – 27′

Allegro assai appassionato
Scherzo. Allegro di molto
Andante
Presto agitato

COMENTARI

per Berta Coll i Bosch

La compositora escocesa Judith Weir va ser Mestra de la Música de la Reina entre 2014 i 2024. És la primera dona que ha ocupat aquest càrrec reial i, durant l’última dècada, li ha tocat compondre peces per a esdeveniments històrics com el funeral de la reina Elisabet II i la coronació del rei Carles III. La seva música té un gran sentit dramàtic, una simplicitat tel·lúrica, una claredat que la converteix en una comunicadora amena i refinada a la vegada. El seu Quartet de corda n. 2 “The Spaniard” s’assembla, sense cap mena de dubte, a alguns quartets de Ludwig van Beethoven. La compositora se’n va adonar poc després d’acabar-lo d’escriure. Sense pretendre-ho, durant el procés creatiu va nodrir-se d’alguns recursos formals del seu compositor de quartets preferit. “No tenia cap intenció de fer un homenatge a Beethoven, però aquesta similitud no és casualitat”, explicava Weir en el programa de mà del Festival d’Aldeburgh, on el Leonkoro Quartet va estrenar l’obra l’estiu de 2024. El subtítol del quartet, doncs, juga amb el sobrenom amb què Beethoven era conegut a la seva Bonn natal: li deien “l’espanyol” no pas pel seu passat familiar, sinó perquè tenia un rostre de faccions morenes i no era gaire alt. Què podem esperar, del seu Quartet de corda n. 2, escrit més de trenta anys després que el primer? Ho respon ella mateixa: “Una introducció agitada i conversacional seguida d’una llarga tonada del violoncel; un minut amb trio, ben atlètic; un moviment lent que sembla un himne, i un segon scherzo al final, que conclou amb una coda extensa i passional”.

Felix Mendelssohn (1809-1847) tenia la virtut de compondre obres expansives i, alhora, d’una gran precisió. El lirisme dels seus quartets de corda s’enfila cap amunt, cap als costats, però en escoltar-los un té la sensació que tot és allà on hauria de ser. Que no hi sobra ni hi falta res. El Quartet de corda n. 4 en mi m, op. 44 n. 2 és el segon de tres quartets que Mendelssohn va compondre entre 1837 i 1838. Agrupats sota una mateixa numeració, aquests tres quartets formen un cicle que correspon a l’etapa mitjana del compositor, ja en plena maduresa, gairebé deu anys després dels quartets primerencs de 1827 i 1829. Els va dedicar tots tres a Òscar I, l’aleshores príncep de Suècia. En el Quartet de corda n. 4 s’hi concentra tota la vitalitat d’un Mendelssohn alegre i bulliciós; el sentit de la urgència que intuïm en el primer moviment es canalitza a través d’un fraseig melodiós que, en alguns moments, fa pensar en l’obertura del posterior Concert per a violí en mi m, op. 64 (1845). Des de l’allegro assai appassionato, Mendelssohn demostra que és un compositor molt dotat per al gènere cambrístic; coneix bé els instruments de corda, sap donar autonomia a cada veu, però fugint del desordre, aconsegueix forjar una integritat musical per mitjà de línies melòdiques que s’interpel·len les unes a les altres. Tot seguit, l’scherzo se’ns apareix divertit, desacomplexadament joiós, amb una contundència rítmica que empeny el tempo. En el tercer moviment tornen a predominar les frases llargues, d’una gran intensitat melodramàtica, amb el punt just de gravetat. El presto agitato final, amb un diàleg més complex entre les quatre veus, fa esclatar el virtuosisme dels intèrprets sense deixar de banda el lirisme que impregna tota la peça.

Amb el suport de