RAMON HUMET
(Barcelona, 1968)

Tres ofertoris

(2012) – 14’

I. De profundis
II. Deus, Deus meus
III. Dextera Domini

JANNAI TORNÉ PUIG
(Reus, 2003)

L’inefable poètica

Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur – (2023) – 3′

FRAN BARAJAS
(Colòmbia, 1995)

Duerme la mariposa

Taller de Composició i Experimentació Sonora Mixtur – (2023)- 3′

PAUSA TÈCNICA

JOAN MAGRANÉ
(Reus, 1988)

Missa a sis veus

(2019) – 50’

Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Benedictus
Agnus Dei

Comentari

per Ramon Humet

La trajectòria fulgurant de l’Ensemble O Vos Omnes, cor resident de L’Auditori de Barcelona des de 2021 fins a 2024, té com a nucli la mirada intel·ligent del seu director Xavier Pastrana, originari de les comarques de Tarragona, d’on també són bona part dels compositors del concert d’avui.

«Per a la composició d’aquesta Missa a sis veus m’he proposat principalment de ser fidel a una música que em fascina i estimo: la polifonia. En la meva peça, s’hi poden sentir ecos que van des de Josquin a Monteverdi passant per Lasso, de Rore i fins i tot Gesualdo.»Aquests mots del compositor reusenc Joan Magrané expressen una autèntica devoció per la polifonia, particularment pel madrigal, gènere característic del Renaixement que ha adoptat com a segell propi pel que fa a la tècnica de línies melòdiques entrellaçades amb harmonies subsidiàries imprevisibles. Magrané és un dels compositors catalans vius més apreciats a les sales europees, particularment a França, on va residir mentre estudiava amb el mestre Stefano Gervasoni. Les visites a Nôtre Dame van fomentar el seu interès per l’origen de la polifonia, com ho demostren els Quatre fragments de Jaufré Rudel per a soprano i conjunt instrumental o els Fragments d’Ausiàs March per a cor de cambra i conjunt instrumental, obra que palesa la seva estima per la literatura catalana, de la qual és un voraç lector i fervent divulgador.

«La Bellesa de cap manera es crea. Mai ningú ha creat la Bellesa.» Aquesta contundent afirmació de Rilke i la coneguda «cantar és pregar dues vegades» de sant Agustí ajuden a copsar el caràcter sacre de la Missa a sis veus, encàrrec del festival Nits de Clàssica de Girona, i que es desplega amb austeritat i intel·ligent tècnica imitativa al Kyrie inicial. L’impuls joiós del Gloria finalitza de manera insospitada, com si la música fluís fora del temps. El generós Credo conté una pulsació latent, implícita, amb vida interior, com la força del pare del Desert, amb un calidoscopi de veus que se superposen, apareixen, desapareixen i resolen en un contingut Amen. El Sanctus i el Benedictus contenen un Hosanna extravertit, que complementa el final evanescent de l’Agnus Dei que fa valer el Ma fin est mon commencement de Machaut per la simetria de les últimes notes, que també obrien la Missa.

És enorme la quantitat de música que ha nascut de la tradició que irradia l’Escolania de Montserrat, des de l’edat mitjana fins avui. L’any 2012, qui en va ser director durant el període 2007-2014, Bernat Vivancos, em va demanar, jo resideixo des de fa anys a les comarques de Tarragona, la composició d’uns ofertoris per incrementar el repertori de la missa conventual i en van sorgir aquests Tres ofertoris, peces sacres basades en els salms 130 (“De profundis”), 63 (“Deus, Deus meus”) i 118 (“Dextera Domini”) i estrenades al festival Europa Orientalis de Bydgoszcz (Polònia). 

A Barcelona té lloc el Festival Mixtur de músiques de recerca i creació, esdeveniment que any rere any s’ha anat consolidant com un revulsiu d’investigació de noves maneres d’enfocar la creació i la interpretació. Una de les activitats estrella és el Taller de Composició i Experimentació Sonora, que ofereix l’estrena d’obres amb intèrprets de primera línia. Avui s’estrenen dues peces de Jannai Torné i Fran Barajas. Torné, nascut a Reus, estudiant del Conservatori Superior del Liceu i becari de la Fundació Ferrer-Salat, ha acumulat una remarcable experiència amb només 20 anys, fruit d’haver treballat amb el Grupo Enigma, el Quartet Gerhard o el percussionista Noè Rodrigo. La seva miniatura L’inefable poètica, a partir d’un text de Tagore i dedicada a l’Ensemble O Vos Omnes, convida, en paraules del seu autor, a «reflexionar sobre la relació entre Déu i l’home». Barajas és un brillant compositor espanyol nascut a Colòmbia l’any 1995, autor d’un formidable quartet de corda, The quartet in my life, estrenat pel Quartet Diotima que afirma que «tot forma part del silenci, però entès no com a absència de so sinó com una superfície que es crea i de la qual emergeix el so». La miniatura Duerme la mariposa es basa en el haiku de Yosa Buson («A la campana del temple / aturada, dorm / la papallona») i està dedicada a l’Ensemble O Vos Omnes.

En col·laboració amb