JOHANN SEBASTIAN BACH
(1685 Eisenach, Alemanya – 1750, Leipzig, Alemanya)

Das wohltemperierte Klavier, BWV 846-893

(El clavecí ben temperat) – Selecció (1722-1740)

La durada aproximada del concert és de 50′

COMENTARI

per Ana María Dávila

“Mai no hi ha hagut, en les arts, res més que hibridació”. Aquesta afirmació, part de l’essència i l’esperit del Festival Subsònic, que avui tanca la seva primera edició, explica també  perfectament el treball desenvolupat per Mal Pelo per establir un diàleg entre la seva poètica del moviment i la música de Johann Sebastian Bach. Aquesta és una tasca que van iniciar fa vint anys i que s’ha anat concretant al llarg del temps en una fascinant tetralogia en la qual la música del gran mestre barroc —possiblement el compositor amb més encreuaments de la història de la música— interactua amb la dansa, la paraula o l’audiovisual.

Bach, l’espectacle d’avui, va ser la primera entrega d’aquest projecte i va néixer com un treball d’investigació coreogràfica al voltant de la més icònica i la més transversal de les seves obres per a teclat, El clavecí ben temprat, una col·lecció de 48 preludis i les seves corresponents fugues que ha esdevingut una de les obres més influents de la història de la música. Nascuda amb l’afany teòric i pedagògic de mostrar un sistema d’afinació que permetés l’execució del seu contingut sense haver d’afinar de nou l’instrument, l’obra consta de dos llibres que segueixen un esquema idèntic: cada volum reuneix 24 parelles de preludis i fugues que recorren sistemàticament i de major a menor tota l’escala cromàtica: des del do major del primer binomi fins al si menor de l’últim.

Bach va enllestir el primer volum (BWV del 846 al 869) el 1722, i el segon (BWV del 870 al 893), el 1744. Encara que les comparacions entre un llibre i l’altre són inevitables —el primer sembla adreçat a estudiants de l’instrument, fins i tot als mateixos fills de Bach, mentre que el segon mostra una escriptura més innovadora i complexa—, el cert és que som davant d’una obra única. Cap de les 96 peces s’assembla a una altra. Si bé els preludis són formalment molt lliures, d’una gran varietat melòdica i rítmica, les fugues, la majoria a tres o quatre veus, representen una veritable demostració del mestratge contrapuntístic de l’autor. El conjunt desplega un prodigiós ventall d’estats anímics, sensacions i emocions, de la serenor a l’exuberància virtuosística, de la foscor a la brillantor cromàtica, de l’elegància a la fantasia. 

Sobre aquest material, d’una modernitat inqüestionable, configura Mal Pelo la seva obra, que vol ser, en paraules de la mateixa companyia, “un estudi del moviment, la mirada, el ritme, la respiració i la presència en relació amb la musicalitat”. Un treball intimista i introspectiu, en el qual l’única intèrpret coreografia tant la música d’alguns preludis com el silenci que arriba després de la interiorització de les fugues. Així, la música de Bach -que avui, i per primera vegada, neix de l’excepcional interpretació en directe del clavecinista Justin Taylor- esdevé una nova matèria primera en un procés de creació i recreació infinit i inabastable.