PAULA MATTHUSEN
(Arizona 1978)

of an implacable subtraction

per a fagot i electrònica

(2015)

KRZYSZTOF PENDERECKI
(Debica, Polònia 1933 – Cracòvia 2020)

Three Miniatures

(1956)

MARIA HULD MARKAN SIGFÚSDÓTTIR
(Islàndia 1980)

Remembering

per a fagot i electrònica

Estrena nacional – (2023)
Encàrrec de Kölner Philarmonie, Elbphilarmonie, Laeiszhalle Hamburg i ECHO.

LEPO SUMERA
(Tallin, Estònia 1950 – 2000)

Quasi Improvisata

(2000)

ROGER BOUTRY
(París 1932 – 2019)

Interférences I

(1972)

La durada aproximada del concert és de 45′

COMENTARI

per Miquel Gené

El polifacètic fagotista Mathis Stier arriba al Festival Emergents com a artista seleccionat per la European Concert Hall Organisation (ECHO), de la qual L’Auditori de Barcelona forma part. En la gira de concerts que aquesta organització ofereix a joves i destacats intèrprets, Stier es fa acompanyar del multipremiat acordionista Julius Schepansky. Junts presenten una combinació instrumental poc habitual i molt interessant per les seves possibilitats sonores a través d’un repertori centrat en música dels segles XX i XXI.

Durant una residència al Centro Mexicano para la Música y las Artes Sonoras (CMMAS), la compositora Paula Matthusen i la fagotista Dana Jessen van crear el material del qual sorgiria of an implacable subtraction. El títol de l’obra fa referència a una part del text de Rayuela, novel·la en quèJulio Cortázar trenca la linealitat narrativa. «Treballant amb l’ampli ventall de tècniques esteses per al fagot, vam explorar la gamma d’espectres que l’instrument pot crear. Els espectres produïts pel fagot s’analitzen en temps real i influeixen no només en el processament del so, sinó també en els camins que la peça pot seguir».

Krzysztof Penderecki va escriure Three miniatures quan encara estava en una etapa de formació. Les tres miniatures són moviments breus estructurats en una successió clàssica ràpid-lent-ràpid. A l’allegro inicial, els dos instruments viuen en un estat de tensió i giravolten l’un al voltant de l’altre amb una alegria grotesca. A l’andante cantabile el clarinet desenvolupa un cant reflexiu, que fluctua entre la melancolia i el desig. L’allegro ma non troppo retorna a l’energia inicial, però ara en un context en el qual els dos instrumentistes s’acaben trobant.

L’ECHO proposa en els seus concerts l’estrena d’una obra de nova creació composta per un jove compositor o compositora. En aquesta ocasió, coneixerem la música de la compositora i violinista Maria Huld Markan Sigfúsdóttir, que presenta Remembering per a fagot i cinta. L’obra reflexiona sobre els processos de memòria i els camins que la ment recorre fins a arribar a un determinat record. Així, a l’inici de la peça les frases del fagot són vagues, però a mesura que avança es van tornant més enfocades i directes, com una imatge que a poc a poc va prenent forma.

Lepo Sumera és considerat un dels compositors estonians més importants del segle XX. Quasi improvisata sorgeix d’una lleugera tremolor que creix en intensitat i complexitat fins a convertir-se en una àmplia línia melòdica. Els dos instrumentistes giren sobre aquesta línia melòdica que Sumera elabora amb recursos minimalistes, reduint-la progressivament fins als seus elements essencials en els quals incideix de manera obsessiva. Aquest caire repetitiu i la relació d’imitació entre els dos intèrprets transmeten la impressió d’una música quasi improvisata.

Interferences I és, sense dubte, la composició per a fagot i piano més reconeguda del compositor i director d’orquestra Roger Boutry. El seu títol fa referència a les interferències que genera el diàleg entre els dos intèrprets. Aquestes es donen tant en un pla rítmic i mètric, en el qual el compositor proposa constants superposicions i irregularitats, com en l’estilístic, amb la juxtaposició que fa de diferents llenguatges, com els de Debussy, Poulenc, Messiaen o Stravinsky. Una peça divertida i imaginativa que dona espai als intèrprets per expressar-se lliurement.

Mathis Stier i Julius Schepansky han estat nominats per l’Elbphilharmonie i la Kölner Philharmonie.