Fabordó pla del sisè to*
CRISTÓBAL DE MORALES
(Sevilla 1500 – Málaga 1553)
Circumdederunt me – Officium defunctorum
Fabordó glosat amb les veus del mig del quart to
JOAN PUJOL
(Mataró 1570 – Barcelona 1626)
Miserere mei, Deus **
Tiento del primer to
CRISTÓBAL DE MORALES
Missa Pro Defunctis
Fabordó glosat amb el contrabaix del sisè to
Introitus
Kyrie
Fabordó glosat amb el tiple del setè to
Graduale
Réquiem aeternam
Versus I: Absolve, Domine***
Versus II: In memoria aeterna
Non timebit
Tractus
Dixit Dominus, ego sum resurrectio
Sequentia
Dies irae***
Pie Iesu
Quart vers del primer to
Offertorium
Domine Iesu Christe
Verso: Hostias et preces tibi, Domine
Quam olim Abrahae promisisti
Tercer vers del Cinquè to
Sanctus – Benedictus
Quart vers del cinquè to
Agnus Dei
Communio
Absolve, Domine***
Lux aeterna
Réquiem aeternam
Benedictio
Requiescant in pace
La durada aproximada del concert és de 60’
* Totes les obres d’orgue pertanyen a la col·lecció Obras de Música para Tecla, Arpa y Vihuela d’Antonio de Cabezón (Mota de Judíos, Burgos 1510 – Madrid 1566).
**Estrena en temps moderns gràcies al treball de recuperació d’Andrea Puentes-Blanco – Científica Titular en Musicologia a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
*** Canto llano extret de l’Ordinarium Barcinonense (1569).
Aquesta activitat forma part dels objectius del Projecte I+D+i PID2021-123990NB-I00, finançat per MCIN / AEI 10.13039/501100011033/ i per FEDER “Una manera de hacer Europa”, del grup ‘Música, patrimoni i societat’ (2021 SGR 00499) de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC (IP: María Gembero-Ustárroz), grup d’investigació reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya, AGAUR, i del Projecte PIE “Música y Humanidades digitales en Barcelona (c.1550-1650): fuentes, músicos, espacios, prácticas y redes musicales” finançat pel CSIC (IP: Andrea Puentes-Blanco).
CANTORÍA
SOPRANOS: Inés Alonso i Marta Redaelli
ALTOS 1: Oriol Guimerà i André Pérez
ALTOS 2: Andrés Miravete i Víctor Sordo
TENORS: Jorge Losana (director) i Oriol Quintana
BAIXOS: Valentín Miralles i Víctor Cruz
ORGUE: Joan Seguí
COMENTARI
per Andrea Puentes-Blanco
Cristóbal de Morales (c. 1500-1553) i Joan Pujol (1570-1626) són dos compositors amb trajectòries molt dispars. Morales, nascut a Sevilla, va desenvolupar una carrera internacional i va treballar com a mestre de capella a les catedrals i centres eclesiàstics castellans més importants de la seva època. També va ser a Roma com a cantor al servei de la capella papal. Tenim constància que les seves obres, moltes de les quals impreses a les impremtes europees més cèlebres del segle xvi, es van cantar a multitud de països i ciutats d’Europa, però també a llocs d’Amèrica i fins i tot d’Àfrica. Per la seva banda, Joan Pujol, nascut a Mataró, va desenvolupar tota la seva carrera a localitats de l’antiga Corona d’Aragó, en llocs tan emblemàtics com les catedrals de Tarragona, el Pilar (Saragossa) i Barcelona. Tota la seva producció es conserva únicament en manuscrits, la majoria vinculats a centres eclesiàstics de Catalunya, Aragó i València. Aquest concert de Cantoría uneix aquests dos compositors de carreres tan oposades i ens ofereix un exemple de dues de les seves obres sacres.
La Missa pro defunctis a cinc veus de Morales es va publicar per primera vegada el 1544, en un llibre imprès a Roma dedicat al papa Pau III. L’obra presenta característiques de la tradició romana i espanyola de les misses de rèquiem, tant en els aspectes musicals com en la tradició textual. Amb una música grandiosa i solemne, aquesta missa va ser l’escollida per commemorar els funerals de Carles V a Mèxic el 1559 i, anys després, probablement també els del seu fill Felip II a la catedral de Toledo.
El salm Miserere de Joan Pujol, una obra inèdita, es conserva en dos manuscrits de Barcelona, i probablement es va escriure durant el temps que Joan Pujol va treballar com a mestre de capella a la catedral de Barcelona, entre 1612 i 1626. De manera similar a altres misereres de l’època, l’obra presenta una factura fonamentalment homofònica i, com era habitual, Pujol només posa música a alguns dels versos del salm. La resta dels versos s’entonaven en cant pla o s’interpretaven a l’orgue, com escoltaran en la interpretació de Cantoría.
Probablement, la missa de Morales és una de les obres més interpretades del compositor sevillà. Per contra, el Miserere de Pujol potser només es va cantar a Barcelona en vida del compositor —o potser es va continuar interpretant durant alguns anys o dècades després de la seva mort—, però avui serà la primera vegada que s’escolti a Barcelona després de molts segles sense haver-se interpretat.
LLETRES
Descarrega les lletres aquí.