COMENTARI

per Ilaria Sartori

La paraula gnawa indica tant una comunitat com un conjunt de pràctiques musicals i rituals.

Els gnawa són una comunitat originàriament descendent d’esclaus subsaharians establerts al Marroc i altres països del Magrib i, més recentment, en el marc d’una segona migració, també a grans ciutats europees com París, Brussel·les, Roma i Barcelona.

A Catalunya, on la comunitat d’origen marroquí és la més nombrosa, els músics gnawa són actius des de fa prop d’una trentena d’anys. Procedents de diverses ciutats del Marroc i d’estades en altres ciutats d’Europa, els músics gnawa de Barcelona actuen als escenaris i participen en projectes culturals, artístics, socials i de recerca; a més a més, segueixen acompanyant els esdeveniments propis de la seva comunitat, com ara festes, casaments i nits de gnawa.

La música gnawa, inscrita des de 2019 a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, és liderada pel maalem (mestre, veu solista i intèrpret de guembri), sempre acompanyat dels seus koyo (companys, coristes, percussionistes i ballarins).

El guembri, l’instrument principal de la música gnawa i l’únic instrument melòdic del conjunt, és un llaüt baix de tres cordes polsades amb una caixa de ressonància coberta de pell que també serveix de percussió. L’acompanyen els ostinatos rítmics de les karkabas, castanyoles metàl·liques tocades pels koyo. Un tercer instrument, el tambor tbel, penjat a l’espatlla i tocat amb dues baquetes, es fa servir per anunciar l’inici de l’acte i convidar el públic, que sovint contribueix al ritme picant de mans.

La veu té un paper molt important en la música gnawa: els cants, que s’interpreten en alternança responsorial entre veu solista i cor, alaben Al·là i el profeta Mahoma o recorden figures exemplars, sants i esperits. Més enllà dels cants, també es poden escoltar fórmules devocionals, crits i exclamacions, la més freqüent és saha!, un auspici de salut que sovint es dirigeix als músics en senyal d’estima i agraïment.

Les cançons solen començar amb una introducció instrumental per part del guembri, seguida d’una secció vocal acompanyada de les karkabas amb ritmes relativament lents; la darrera part de la peça, dedicada a la dansa, es caracteritza per un increment progressiu de la velocitat i la intensitat de la percussió, fins a la conclusió, que s’estableix amb fórmules rítmiques codificades.

A la cultura gnawa tot té una història i una significació simbòlica: una tradició narra, per exemple, que els ritmes de les karkabas provenen del so de les cadenes que sincopava les passes dels esclaus, i que la caixa del guembri representava el vaixell que els portaria cap a l’anhelada llibertat; així mateix, el crescendo catàrtic de les peces gnawa simbolitza i alhora afavoreix el procés d’alliberament espiritual.

La pràctica musical i corèutica gnawa està profundament lligada amb l’espiritualitat. La música tradicionalment acompanya rituals anomenats lila (literalment, “nit”), que es fan dos cops a l’any, es desenvolupen al llarg d’una nit o més i s’estructuren en set etapes corresponents a set colors, cadascuna amb el seu propi repertori.

Segons explica el maalem Saimen Khrebouch, les nits de gnawa ajuden a entrar en contacte amb l’ànima, a neutralitzar les energies dolentes i atènyer un estat de salut, pau i tranquil·litat. La dansa té un paper fonamental en aquest procés: les danses dels koyo poden ser acrobàtiques, però durant el ritual es permet que qualsevol assistent hi participi i s’aixequi a ballar. En aquests casos, no és infreqüent que la dansa es faci cada cop més animada, fins a produir episodis de trànsit que ajuden les persones interessades a alliberar-se de patiments físics o psicològics. Al llarg de la nit, l’ordre de les cançons i de les interaccions humanes i sensorials (distribució d’aliments, apagada de llums, ús d’encensos, teixits i altres objectes) reflecteixen seqüències i significacions rituals.

Avui en dia, la música gnawa també s’interpreta, fora del context ritual, als escenaris internacionals i en projectes musicals d’exploració i fusió. Tot i això, en el cas d’aquest concert s’ha optat pel format més proper a la pràctica tradicional: la performance durarà fins a ben entrada la nit per tal d’incloure-hi totes les etapes de la lila i comptarà amb la participació de la comunitat marroquina, així com amb l’ús d’objectes i procediments rituals. Els assistents podran, així, compartir a través de la música i els sentits un viatge espiritual iniciàtic molt similar a aquell que viuen els mateixos membres de la comunitat.

El grup Gnawa Vibrations, liderat pel maalem Saimen Kherbouch i resident a Barcelona, està compromès des de l’inici amb la divulgació de la cultura musical gnawa i es presentarà en aquesta ocasió en formació ampliada, proposant un repertori que inclou músiques gnawa tant del nord com del sud del Marroc.

En col·laboració amb l’Oficina d’Afers Religiosos: