COM SER SOPRANO I NO MORIR EN LINTENT
GIUSEPPE VERDI
(Roncole, Itàlia 1813 – Milà 1901)
Un ballo in maschera
Preludi acte 2n de l’òpera
(1859) – 3’ – Arranjament de Franco Cesarini
Ave Maria
de l’òpera Otello
(1887) – 5’ – Arranjament de Jos van de Braak
ANTONIO VIVALDI
(Venècia 1678 – Viena 1741)
Sposa son disprezzatta
Ària de l’òpera Bajazet
(1735) – 6’
GIACOMO PUCCINI
(Lucca, Itàlia 1858 – Brusel·les 1924)
Quando me’n vo
Ària de Musetta de l’òpera La Bohème
(1896) – 3’ – Arranjament de Douglas McLain
Un bel dì vedremo
Ària de l’òpera Madama Butterfly
(1904) – 4’ – Arranjament de Roger Niese
Vissi d’arte
Ària de l’òpera Tosca
(1900) – 4’ – Arranjament de Jos van de Braak
RICHARD WAGNER
(Leigzig 1823 – Venècia 1883)
Processó d’Elsa a la catedral
de l’òpera Lohengrin
(1850) – 5’ – Arranjament de Franco Cesarini
GIUSEPPE VERDI
Addio del passato
Ària de l’òpera La Traviata
(1853) – 3’ – Arranjament de Jos van de Braak
GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
(Halle, Alemanya 1685 – Londres 1759)
Piangerò la sorte mia
Ària de l’òpera Giulio Cesare
(1724) – 3’
GEORGES BIZET
(París 1838 – Bougival 1875)
L’amour est un oisseaux rebelle
Havanera de l’òpera Carmen
(1875) – 4’ – Arranjament de Jos van de Braak
LEONARD BERNSTEIN
(Massachusetts 1918 –Nova York 1990)
Glitter and be gay
Ària de l’opereta Candide
(1956) – 5’ – Arranjament d’Steven Walker
CLAUDE-MICHEL SCHÖNBERG
(Vannes, França 1944)
I dreamed a dream
del musical Les Misérables
(1980) – 4’ – Arranjament de Michael Brown
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
MIREN DE MIGUEL, SOPRANO
JOSÉ R. PASCUAL-VILAPLANA, DIRECCIÓ
CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Josep Maria Llorens, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Claudia Cobos* / Jordi Guasp* TROMPETES I FISCORNS Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Antoni Cubedo TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* ARPA Laura Boschetti*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador
COMENTARI
per Jaume Radigales
Efectivament, òpera i tragèdia van molt de bracet. I és que amor i mort són dos temes que han alimentat durant més de quatre-cents anys d’història algunes de les òperes més importants i esdevingudes immortals. Tot i amb això, la comèdia també ha tret sovint el nas per recordar-nos allò que es canta al final del Falstaff de Verdi: «Tutto nel mondo e burla». I fins i tot alguns compositors han fet genial mofa de les convencions operístiques, com el gran Leonard Bernstein en l’ària més cèlebre de Candide: “Glitter and be gay”.
A més d’aquesta peça, escrita per a soprano lleugera, la vetllada d’avui ens proposa un viatge per aquells dos pols, amor i mort, de la mà d’alguns compositors i de les àries més singulars. I en contextos, espais i èpoques contrastats, tot i que París serà el marc de fons de La bohème, mentre Musetta canta el seu vals al Café Momus, o dels somnis de Fantine a Les misérables.
Sentirem Desdèmona com resa una sentida pregària adreçada a la Verge Maria abans de morir assassinada pel seu marit Otel·lo, que l’estrangularà a la seva alcova. Més violència de gènere: Carmen. Tot i així, la gitana cigarrera immortalitzada per la ploma de Georges Bizet ja ens ha avisat al principi que ella practica l’amor lliure, perquè l’amor és com un ocell rebel que ningú pot engabiar.
Assistirem a les reflexions de Tosca, personatge protagonista de la immortal òpera de Puccini i que és, de fet, una cantant, la qual confessa haver viscut sempre de l’art i de l’amor, davant de les lascives propostes del baró Scarpia.
També ens endinsarem en els secrets de l’òpera barroca de Händel i Vivaldi, amb personatges que canten la seva serena tristor davant del desengany amorós (una altra manera de morir). El mateix desengany amb què toparà Cio-Cio San, la butterfly, després que la molt ingènua canti un utòpic “Un bel dì vedremo”, de nou fruit de la ploma mestra del senyor del melodrama que va ser Puccini.
I més Verdi, amb una traviata, una perduda per la seva condició de prostituta que, al llit de mort, evoca un passat que ja mai més tornarà. Per cert, un personatge que morirà tossint i escopint sang per la tisi que l’assetja des dels primers compassos de l’òpera. I aquí és on topem amb una de les grans contradiccions de l’òpera que, no obstant això, la fan gran com a gènere artístic: com pot, una persona malalta de tisi, morir cantant? Violeta Valéry ho farà al tercer acte de La traviata. I nosaltres, espectadors babaus, plorarem d’emoció perquè ens haurem cregut aquesta gran mentida. Visca l’òpera!