JOHAN DE MEIJ
(Voorburg, Holanda 1953)

The Painted Bird

(2020) – Estrena nacional – 11’

GEORGES GERSHWIN
(Brooklyn, Estats Units 1898 – Hollywood, Estats Units 1937)

Rhapsody in blue

(1924) – 18’

PAUSA 20’

SERGUEI PROKÓFIEV
(Ucraïna 1891 – Moscou, Rússia 1953)

L’any 1941, op. 90

(1941) – Arranjament de Johan de Meij – Estrena de la versió per a banda – 15’

I. In Battle (En lluita)
II. At night (Durant la nit)
III. For the Brotherhood of Nations (Per l’aliança de les nacions)

JOHAN DE MEIJ

Los libros olvidados

Obra encàrrec de la Banda Municipal de Barcelona. Estrena absoluta – 20′
(Inspirada en L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón)

I. Barcelona 1945
II. Los libros olvidados – El cementerio
III. Las Ramblas – Els Quatre Gats
IV. Coubert – El hombre sin rostro
V. Bea (Beatriz)
VI. Inspector Fumero
VII. La ciudad de las sombras

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

Deia Leonard Bernstein que allò que significa la música no és la història que pugui contar, tot i que hi haja una història relacionada amb ella, sinó que expressa una planificació musical pensada pel compositor. I, en tot cas, l’autèntic significat musical es trobaria en la reacció que provoca en qui l’escolta.

Johan de Meij (1953) és un dels autors més emblemàtics en la música per a banda dels darrers quaranta anys, i aquesta temporada ha estat el destinatari del Retrat d’artista de la BM de Barcelona. Des de la primerenca The Lord of the Rings (1989), la seua música ens ofereix un seguit de propostes estètiques diverses que saben aprofitar la potencialitat idiomàtica d’una orquestra de vent i percussió contemporània. Moltes de les seues obres beuen influències de la literatura. Avui escoltarem dues d’aquestes partitures. D’una banda, a The Painted Bird (2020), el mestre De Meij vol evocar la polèmica novel·la homònima de Jerzy Kosinski (1933-1991) que ens narra la història d’un nen jueu separat dels seus pares durant la Segona Guerra Mundial. Les falses esperances, l’angoixa i la incomprensió es reflecteixen en la paleta harmònica i tímbrica d’una partitura que no vol contar res, però que diu tantes coses…

Amb la mateixa intencionalitat creativa trobem l’obra que De Meij ha escrit per encàrrec de la BM de Barcelona. Los libros olvidados, basada en la reconeguda novel·la de Carlos Ruiz Zafón (1964-2020) L’ombra del vent. La història ens acosta a la Barcelona de 1945, quan Daniel Sempere, fill adolescent d’un comerciant de llibres antics, es troba amb la novel·la L’ombra del vent, escrita per un autor oblidat: Julián Carax, en un misteriós Cementiri dels Llibres Oblidats. La lectura del llibre situa Daniel enmig d’una complicada trama en què ell mateix i la seua vida es veuen reflectides. El realisme màgic de Zafón, la personalitat dels personatges de la novel·la i la ciutat de Barcelona esdevenen imatges sonores en les mans del compositor.

Johan de Meij és molt reconegut per les seues transcripcions des que començà la relació amb la literatura bandística. Avui estrenem una d’aquestes adaptacions: L’any 1941, op. 90, original de Serguei Prokófiev. Els tres moviments de la suite descriuen moments i anhels de Prokófiev enmig de la seua evacuació al Caucas mentre Alemanya atacava la Unió Soviètica en 1941: els sons de la lluita, la poètica d’una nit que aguaita la guerra i un himne triomfal final que crida a la unió de la humanitat per la pau.

Tres obres que tenen en el seu rerefons el món de la guerra es combinen en el programa d’avui amb la commemoració del primer centenari d’una de les obres més conegudes i revolucionàries de la música d’inicis del segle XX: Rhapsody in Blue (1924) de Georges Gershwin (1898-1937). La mítica partitura fou estrenada, amb el mateix Gershwin al piano, en el concert titulat An Experiment in Modern Music (Un experiment en música moderna) celebrat el 12 de febrer de 1924 a l’Aeolian Hall de Nova York i ideat per Paul Whiteman (1890-1967). La versió per a piano i orquestra simfònica realitzada per Ferdinand Grofé (1892-1972) atorgà una gran fama a l’obra. Avui, la BMB interpreta una instrumentació elaborada pel prestigiós mestre nord-americà Donald Hunsberger (1932-2023) a partir dels manuscrits de Gershwin, les indicacions de Grofé i les adaptacions de Whiteman.

Diuen que la veritat musical és racional i no científica. El poder de la música genera una revolta en qui la gaudeix, com una mena de catarsi mullada de sinceritat.