REINHOLD GLIÈRE
(Kíev, Ucraïna 1875 – Moscou, Rússia 1956)

Vuit peces per a violí i violoncel, op. 39

Selecció – (1909) – 12’

Prelude
Gavotte
Berceuse
Canzonetta
Scherzo

ALEKSEY IGUDESMAN
(Sant Petersburg, Rússia 1973)

Flamenco Fantasy per a violí

(2016) – 4′

MAURICE RAVEL
(Ciboure, França 1875 – París, França 1937)

Sonata per a violí i violoncel, M 73

(1920-1922) – 21′

PAUSA 15’

KOMITAS VARDAPET
(Kutahya, Turquia 1869 – Villejuif, França 1935)

Apricot Tree per a violoncel

(1902-06) – 3′

GIOVANNI SOLLIMA
(Palermo, Itàlia 1962)

Lamentatio per a violoncel

(2003) – 4′

ZOLTÁN KODÁLY
(Kecskemét, Hongria 1882 – Budapest, Hongria 1967)

Duo per a violí i violoncel, op. 7

(1914) – 25′

JOHAN HALVORSEN
(Drammen, Noruega 1864 – Oslo, Noruega 1935)

Sarabande con variazioni sobre un tema de Händel

(1897) – 9′

La durada aproximada del concert és de 95’

COMENTARI

per Elsa Álvarez

El gènere del duo per a violí i violoncel és una raresa en la història de la música que va assolir el punt àlgid al segle XX, amb compositors com Ravel, Glière, Villa-Lobos o Kodály. Reinhold Glière, contemporani de Rakhmàninov, va compondre les Vuit peces, op. 39 el 1909, poc després d’una estada formativa a Berlín, quan era professor de Prokófiev a Moscou. Sovint se les ha qualificat de mers estudis per als seus alumnes, però en realitat mostren un gran domini del gènere cambrístic.

El Duo, op. 7 de Zoltán Kodály data de 1914, moment en què el seu interès per la música popular era màxim. Aquest duo esdevé un encreuament perfecte entre els elements del folklore hongarès i les estructures formals de la música clàssica. Cal afegir-hi la influència estilística de Debussy, el compositor que més l’havia impressionat.

Komitas fou un etnomusicòleg, compositor i sacerdot armeni que va recollir una gran quantitat de cançons populars del seu país, les va transcriure i les va adaptar, donant-los un acompanyament harmònic. L’Apricot Tree (Albercoquer), una de les més nostàlgiques, és el símbol d’una nova esperança, un començar de zero i un nou capítol en la història del país, tal com diu Narek Hakhnazaryan, autor i intèrpret de l’arranjament per a violoncel que sentirem avui.

El compositor i violoncel·lista sicilià Giovanni Sollima va dedicar Lamentatio a les víctimes del genocidi armeni de 1915, entre les quals hi havia Komitas. Definida com la intersecció entre el cant gregorià i el heavy metal, és una obra d’un virtuosisme extrem que exigeix a l’intèrpret que canti damunt el so de l’instrument, a manera de bordó.

El violinista, compositor i director de cinema Aleksey Igudesman, el 2016 va publicar l’àlbum que conté Flamenco Fantasy i altres obres virtuosístiques amb aires d’arreu del món. La premissa és que cada intèrpret les toqui amb total llibertat per alterar-les o per equivocar-se.

El noruec Johan Halvorsen també va ser un violinista virtuós que, a finals del segle XIX, va versionar per a violí i violoncel dues peces de Händel per a teclat, en estil romàntic i amb un aprofitament màxim dels dos instruments. Reconeixerem de seguida la sarabanda, popularitzada gràcies a la pel·lícula Barry Lyndon.

Maurice Ravel va trigar dos anys a completar la Sonata per a violí i violoncel. Era la primera obra que, segons el mateix compositor, escrivia en un nou estil més despullat. Lluny del virtuosisme, és una peça complexa i poc agraïda per als intèrprets. Per aquest motiu la seva estrena, el 1922, va ser un fracàs.