BENJAMIN BRITTEN (Regne Unit 1913 – 1976) / LENNOX BERKELEY (Regne Unit 1903 – 1989)

Montjuïc, suite de danses catalanes op. 12

(1936) – Arranjament Joan Lluís Moraleda – 12′

I. Andante maestoso
II. Allegro grazioso
III. Andante moderato
IV. Allegro molto

SALVADOR BROTONS
(Barcelona 1959)

Brass Quintet. Concerto per a quintet de metall i banda simfònica, op. 132

(2015) – 20’

I. Allegro
II. Andantino
III. Presto leggero

PAUSA 20’

ALBERT GUINOVART
(Barcelona 1962)

Simfonia Gaudí

Estrena absoluta, obra encàrrec de L’Auditori – 35’

I. Barcelona
II. Rèquiem
III. Construir
IV. Sagrada Família

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

La ciutat de Barcelona ha estat lligada, des de fa molts anys, al món de la música a través dels seus destacats auditoris i, sobretot, dels seus importants personatges musicals. Aquesta fusió ha generat una simbiosi artística entre el que és autòcton i els corrents estètics propis de cada època. La BMB, formació resident de L’Auditori que celebra el seu XXV Aniversari, ha preparat per avui un programa relacionat amb la ciutat i la seua obertura a diversos punts de vista.

Entre el 18 i el 25 d’abril de 1936 es va celebrar a Barcelona el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, un esdeveniment que reunia les personalitats més rellevants del món de la música internacional d’aleshores. Promogut pels mestres Higini Anglès i Robert Gerhard, la intenció era donar a conèixer la realitat musical catalana al món, tant des de l’àmbit de la musicologia com de la composició. En el jurat que decidí les obres a interpretar durant el festival hi havia figures com Anton Webern, Ernest Ansermet o el director titular de la BMB, Joan Lamote de Grignon. De fet, la BMB va participar en un concert del Festival el dia 18 d’abril al Palau de Belles Arts en el qual interpretà la llegenda simfònica Joan de l’os (inclosa al programa del passat 10 de març). En aquell festival estigueren presents els compositors anglesos Benjamin Britten (1913-1976) i Lennox Berkeley (1903-1989), els quals visitaren durant la seua estada a Barcelona el cim de Montjuïc i assistiren al Festival de Danses Folklòriques celebrat a la zona de l’Exposició Universal. Després de recollir alguns apunts, en tornar a Anglaterra, van decidir un any més tard escriure una suite basada en la música de ball que escoltaren. Així naixia Mont Juic, suite of Catalan dances for orchestra (1937), estrenada el gener de 1938 per l’Orquestra Simfònica de la BBC. Dividida en quatre moviments, ens presenta diverses variacions sobre temes populars catalans, tot destacant el tercer moviment, “Lament”, que porta el subtítol “Barcelona, July 1936” i està dedicat a tots els que varen patir l’esgarrifosa Guerra Civil que s’estava desenvolupant mentre s’escrivia la partitura. El saxo alt expressa el dolor del moment amb una preciosa glosa d’El cant dels ocells. L’obra està dedicada a Peter Burra, amic dels compositors amb els quals visità el festival barceloní l’any 1936 i que va morir en un accident d’aviació quan ells escrivien l’obra. La versió per a banda fou elaborada pel mestre Joan Lluís Moraleda.

Un referent de la cultura musical catalana dels darrers trenta anys és, sens dubte, el mestre barceloní Salvador Brotons (Barcelona, 1959). Flautista, compositor i director d’orquestra, la personalitat de Brotons és ben palesa en tota la seua activitat artística. En 2013 escriu el seu Brass Quintet Concerto per a quintet de metall i piano, per encàrrec dels prestigiosos Spanish Brass, Premio Nacional de Música 2018, que avui ens acompanyen. Les versions per a orquestra i per a banda es desenvoluparen un any més tard, amb una instrumentació en què destaca l’absència del metall en els conjunts simfònics, que deixen el protagonisme al quintet solista. El concert es divideix en tres moviments contrastants que evidencien el control de la forma i de la paleta de colors instrumentals del compositor. Els solistes, a tall de concerto grosso, estableixen sempre un diàleg constant amb el gran conjunt que, de vegades, acompanya i amb el qual, en altres ocasions, es fusiona.

El 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat a Barcelona pel tramvia número 30. Ningú va reconèixer aquell home d’aspecte descuidat i va ser ingressat a la sala pública de l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres. Aquest és el punt de partida del llibret escrit per Jordi Galceran i Esteve Miralles per al musical Gaudí, a qui posà música un dels noms més destacats de la música catalana contemporània, el mestre Albert Guinovart (Barcelona, 1962). Aquest eminent pianista i compositor va decidir crear la seua primera simfonia per a banda, encàrrec de la BMB i que s’estrena avui, al voltant dels temes d’aquest musical que ret homenatge a un dels artistes més importants de la cultura catalana de tots els temps: el genial arquitecte Antoni Gaudí. Durant els quatre moviments, el mestre Guinovart aborda diferents temàtiques: «Malgrat que la seva vida no tenia tant d’interès escènic com la seva obra, a mi em va permetre endinsar-me musicalment en el personatge i intentar imaginar-me tot el seu imaginari i passió per l’arquitectura, la natura, la religió i el país». Escoltarem primerament la Barcelona frenètica que acull les il·lusions i les idees innovadores del jove Gaudí, així com la seua preocupació per fer-se entendre. Un segon moviment ens acosta al dolor per la mort de sa mare amb el cèlebre rèquiem. L’scherzo ens mostra els conflictes amb els quals no entenien les seues idees ni la feina dels qui les portaven a terme. Finalment, la música narra la colossal catedral dels pobres, la Sagrada Família, i com el poble plora la pèrdua de l’arquitecte i enlaira el seu llegat per a la posteritat.

Barcelona s’expressa avui amb el vent i la percussió com a ciutat oberta al món, al qual contribueix amb la seua idiosincràsia artística.