JOHANNES TAPISSIER
(ca.1370 – c.1408)

Eya dulcis / Vale placens

DONATO DA FIRENZE
(ca. 1350-1370)

Sovran uccel

ANÒNIM

Benedicamus domino

cantasi come Ja falla, de MS CS-Pu XI E 9

MATTEO DA PERUGIA
(fl.1400-1416)

Près du soleil

FRANCESCO DEGLI ORGANI “LANDINI”
(ca. 1325-1397)

Che cosa è quest’amor

Tante belleçe

(instrumental)

TREBOR / BORLET
(ca.1380 – 1400)

He, très doulz roussignol joly

FRANCESCO DEGLI ORGANI “LANDINI”

Vaga Fanciulla

Poi che veder

(instrumental)

NICCOLÒ DA PERUGIA
(s. XIV)

Il meglie è pur tacere

GIOVANNI DA FIRENZE
(ca. 1350)

Cantano gli angeli

cantasi come Per larghi prati

FRANCESCO DEGLI ORGANI “LANDINI”

Una colonba candida

DONATO DA FIRENZE

Come ‘l potes’ tu far

(instrumental)

FRANCESCO DEGLI ORGANI “LANDINI”

Mostrommi amor già fra le verdi frondi

ANÒNIM

Avendo me falcon

de Rossi Codex

JOHANNES CICONIA
(ca. 1370-1412)

Ut per omnes celitus

La durada aproximada del concert és de 75’

COMENTARI

per Sergi Zauner

Música per a dues imatges del poder: el falcó i el fènix

La música italiana del segle XIV és una de les joies del patrimoni artístic medieval, alhora que planteja un dels enigmes més fascinants del període: d’una banda, es tracta d’un repertori abundant amb trets molt característics, que mostra una capacitat expressiva i una solidesa tècnica remarcables; de l’altra, sembla sorgir del no-res, atès que no compta amb una tradició anterior documentada. Si aquests documents van existir, no se n’ha trobat cap rastre. Malgrat tot, la seva irrupció a l’escena històrica és fàcil d’entendre. Parlem del mateix context que va permetre a Dante i Petrarca elevar l’italià a llengua literària; que va fer possible l’aparició dels frescos de Giotto i la construcció de la catedral de Florència. En aquella època, la península itàlica es trobava dividida en nombrosos dominis, políticament independents i econòmicament forts. Liderats per famílies com els Visconti, els Gonzaga o els Este, que ressonen repetidament en la història de l’art i de la música, aquests dominis eren focs de poder i rivalitat, però també de cultura. En conjunt, formaven una xarxa de promotors inigualable, de la que els símbols heràldics –per exemple, el falcó i el fènix– són una metàfora perfecta.

A banda de la preferència per formes poètiques pròpies (caccia, ballata, madrigal), se sol citar el sentit melòdic com un dels atributs idiosincràtics de la música del Trecento. Tanmateix, no es tracta d’una tradició musical estàtica. Així ho mostrarà el recull del Solazzo Ensemble: un tast de les diferents generacions de compositors que van contribuir a immortalitzar aquest repertori. Giovanni da Firenze és un dels principals autors de la primera generació, mentre que Francesco Landini és el més destacat de la segona i la figura musical italiana més influent del període. Organista de la catedral de Florència, Landini és fill de la rellevància cultural que aleshores adquireix la capital de la Toscana. Finalment, la generació de Matteo da Perugia i Johannes Ciconia tanca la selecció. La seva és una època marcada per la influència política de la cort papal d’Avinyó i per un intercanvi musical del qual sorgirà un llenguatge amb interessos comuns que transcendeix fronteres geogràfiques i lingüístiques. Al costat de les d’autors italians, la inclusió en el programa d’obres de compositors d’origen francès com Tapissier i Trebor ens permetrà copsar-ho. L’Ars subtilior, com es coneix aquest llenguatge, afegeix al lirisme l’exploració musical, el gust per les combinacions rítmiques complexes i les sonoritats audaces. Amb ell, el grup dirigit per Anna Danilevskaia completa el recorregut d’avui i ens trasllada a un dels episodis musicals més atractius de les darreries de l’edat mitjana.

Sollazzo Ensemble rep el suport de