PIOTR ILITX TXAIKOVSKI
(Votkinsk, Rússia 1840 – Sant Petersburg 1893)
Simfonia n. 6 en si menor, op. 74, “Patètica”
(1893) – 45’
Adagio. Allegro non troppo
Allegro con grazia
Allegro molto vivace
Finale: Adagio lamentoso
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
ludovic morlot, DIRECCIÓ
PRIMERS VIOLINS Vlad Stanculeasa, concertino / Jaha Lee, concertino associada / Raúl García, assistent de concertino / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Galán / Lev Mikhailovskii / Katia Novell / Ivan Percevic / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Aurora Zodieru-Luca / Ana Kovacevic* / Yulia Tsuranova* / Clara Vázquez* · SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen solista / Emil Bolozan, assistent / M. José Aznar / M. José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Clàudia Farrés / Alzy Kim / Melita Murgea / Robert Tomàs / Paula Banciu* / Andrea Duca* / Laura Pastor* / Oleksandr Sora* / Aria Marina Trigas* · VIOLES Anna Puig, solista / David Derrico / Josephine Fitzpatrick / Frank Heudiard / Sophie Lasnet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Adrià Trulls / Irene Argüello* / Elizabeth Gex* / Johan Gregory Rondón* · VIOLONCELS Charles-Antoine Archambault, solista / José Mor, solista / Blai Bosser / Irene Cervera / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Jean-Baptiste Texier / Yoobin Chung* / Elena Gómez* / Blanca Gorgojo* · CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Albert Prat / Anna Cristina Grau* / Nenad Jovic* · FLAUTES Francisco López, solista / Beatriz Cambrils / Ricardo Borrull, flautí · OBOÈS Rafael Muñoz, solista / José Juan Pardo · CLARINETS Gonzalo Esteban*, solista invitat / Alfons Reverté · FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú · TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Pablo Marzal, assistent / Artur Jorge · TROMPETES Ángel Serrano, assistent / Adrián Moscardó · TROMBONS Gaspar Montesinos, assistent / Vicent Pérez / Raúl García · TUBA Daniel Martínez · TIMBALES Luc Rockweiler · PERCUSSIÓ Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila
ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger
RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez
RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero
PERSONAL D’ESCENA Luis Hernández*
* Col·laborador/a
FITXA ARTÍSTICA DE LA PEÇA TEATRAL
Guió i direcció: Companyia Indi Gest (Carles Pedragosa, Jordi Oriol i Marc Permanyer)
Intèrprets: Anna Casas, Carles Gilabert, Isak Férriz.
Vestuari: Joana Martí
Producció: Helena Font
Disseny Audiovisual: Marc Permanyer
Agraïments: Francesc Isern
COMENTARI
per Ana María Dávila
LA “PATÈTICA” DE TXAIKOVSKI, L’ADÉU D’UN GENI
El 6 de novembre de 1893, i en circumstàncies que encara avui resten envoltades de misteri, moria a Sant Petersburg el compositor rus Piotr I. Txaikovski. A penes nou dies abans, havia dirigit personalment l’estrena de la seva Sisena simfonia, veritable testament personal i artístic en què l’autor d’El llac dels cignes i d’El Trencanous va condensar els seus sentiments més íntims. Malauradament, Txaikovski no va arribar a saber mai que aquesta darrera creació seva esdevindria una de les més grans del seu catàleg. El públic la va rebre amb fredor –possiblement per la manca d’habilitat com a director de l’autor– i no va ser fins a la seva segona interpretació, el 18 de novembre, en un concert homenatge sota la batuta del seu amic Eduard Napravnik, que assolí l’èxit.
Des de llavors, la Sisena simfonia –que el germà del compositor, Modest Txaikovski, va rebatejar com a “Patètica”pel seu caràcter apassionat i emotiu, més que tràgic– s’ha convertit en un dels títols imprescindibles del repertori simfònic. Seguint l’esquema habitual, es presenta dividida en quatre moviments; quatre parts independents entre elles, que si bé, com els capítols d’un llibre, expressen diferents emocions, conformen en conjunt el tot de l’obra. D’aquí, que els aplaudiments es reservin per al final de la partitura.
El primer moviment arrenca en un to fosc i ombrívol, envoltat d’obscurs presagis i misteris, però a mesura que avança, la música ens condueix cap a un veritable remolí de passions. El segon, precedit d’un encantador vals, ens submergeix en una atmosfera íntima i nostàlgica, una veritable carícia per a l’ànima. El tercer moviment ens proposa un sorprenent joc de contrastos, amb passatges musicals enèrgics i vibrants. La música ens transporta de la foscor a la llum, de la desesperació a l’esperança. Finalment, l’obra culmina amb una punyent declaració de tristor i angoixa, que acabarà esvaint-se en mig de les enigmàtiques ombres de la mort. Un desolador comiat per a una partitura en la qual Txaikovski es va despullar emocionalment, abocant en cada una de les seves notes –sovint escrites amb els ulls plens de llàgrimes– tots els estats emocionals de la seva vida; una mena de retrospectiva autobiogràfica semblant a un rèquiemque anticipés el seu final.
Segons la versió oficial, Txaikovski va morir víctima del còlera després de beure un got d’aigua contaminada. Altres teories però, apunten un enverinament voluntari amb arsènic, obligat per un “tribunal d’honor”, arran de la seva relació amorosa amb un jove de la noblesa russa. L’homosexualitat de Txaikovski és un tema que encara és objecte d’anàlisi, i probablement mai no s’arribarà a conèixer la veritat de la seva mort, però la Sisena simfonia restarà eterna, com el gran llegat de qui és considerat el compositor rus més important de la història.
