RICHARD WAGNER
(Leipzig, Alemanya 1813 – Venècia, Itàlia 1883)

göTTERDÄMMERUNG

(El capvespre dels déus) Selecció (1869-1874) – 40′

Sinéad Campbell Wallace, soprano

COMENTARI

per Ana María Dávila

Si hi ha una òpera que pugui ser considerada com la més ambiciosa que mai s’hagi escrit és, sense dubte, L’anell del nibelung, la molt famosa Tetralogia del compositor alemany Richard Wagner (1813-1883), una obra de dimensions extraordinàries, tant en la seva extensió com en el seu concepte. Estructurada en un pròleg –L’or del Rin– i tres jornades –La valquíria, Sigfrid i El capvespre dels déus–, amb ella l’autor va voler crear l’obra d’art total, síntesi perfecta de música, poesia i arts visuals; un concepte totalment inèdit a la seva època, però que avui defineix el que és l’òpera moderna.

Els quatre títols, concebuts per ser representats en dies consecutius, com un tot, abasten gairebé quinze hores de música. A més d’una orquestració de proporcions gegantines, que fins i tot va incloure la introducció de nous instruments, Wagner hi va desenvolupar l’ús del leitmotiv, un tema musical que es repeteix de manera recurrent  lligat a un personatge, una acció o un concepte, i que ajuda l’oient a anar avançant a través d’una trama complexa. Wagner va trigar més d’un quart de segle a completar el cicle, que començà a perfilar el 1848 i culminà el 1874, amb la finalització del títol que tanca la sèrie i que ara sentim en forma de suite orquestral. El capvespre dels déus s’estrenà el 17 d’agost de 1876, sota la direcció de Hans Richter, en el marc de la primera representació completa de la Tetralogia amb motiu de la inauguració, a Bayreuth, del teatre destinat a acollir en exclusiva les obres escèniques del compositor.

La història, basada en mites germànics i nòrdics, gira entorn d’un anell màgic, fet pel nan nibelung Alberich amb or robat del Rin, i que permet a qui el té dominar el món. Diferents éssers mítics –entre ells el déu Wotan– el cobegen, però la seva possessió comporta una maledicció que desencadenarà una sèrie d’esdeveniments catastròfics que culminen amb la fi d’una era. En aquesta darrera jornada de la història, la més llarga del conjunt, assistim a la mort de l’heroi Sigfrid; a la immolació de la seva amant, la valquíria Brunilda; i al retorn de l’anell, ja lliure de la maledicció, a les seves guardianes, les filles del Rin. Aquests fets suposaran la fi dels déus i la destrucció de la seva morada, el Valhalla. El leitmotiv de la “Redempció a través de l’amor” se sent al final de l’obra.

Monumental, èpica i d’una gran intensitat dramàtica, la partitura d’El capvespre dels déus inclou passatges orquestrals d’enorme bellesa, com el “Viatge de Sigfrid pel Rin” o el seu “Seguici fúnebre”. La proposta d’avui ens presenta una selecció d’alguns dels millors moments d’aquesta creació universal i intemporal, oberta a tota mena d’interpretacions, però també, i per sobre de tot, una obra mestra de la història de la música que ens convida a submergir-nos en la seva excepcional onada d’emocions.

CONCERT PRESENTAT PER